Nord d'Albània i Montenegro-8. Monestir d'Ostrog (Montenegro).

El monestir d’Ostrog és un monestir de l’església ortodoxa sèrbia. De fet hi ha dos monestirs, un a la plana, a la part baixa de la muntanya Ostroška Greda, i un altre que es troba a la part de dalt, a 908 m d’altitud, i està enganxat a la roca.

El monestir està dedicat  a Sveti Vasilije Ostroski, que en català és Sant Basili d’Ostrog. Al monestir superior s’hi pot pujar superior a peu o bé en bus; hi ha una furgoneta que per 1 euro et puja o et baixa.

Basili, al que està dedicat el monestir,  va néixer en un poble d’Hercegovina. Es va fer monjo i tenia fama de ser un asceta rigorós. Més tard va ser escollit bisbe en contra de la seva voluntat. Quan el monestir en el que residia va ser atacat pels turcs es va traslladar a aquest d’aquí, el d’Ostrog, on hi va viure la resta dels seus dies.

Les seves relíquies s’han conservat, de forma miraculosa, incorruptes; també s’expliquen molts miracles que s’han produït gràcies a aquestes relíquies. Llegeixo que les relíquies de sant Basili són venerades tant per cristians com per musulmans; tots venen aquí a demanar algun miracle. Aquest monestir s’ha convertit en un important centre de peregrinació dels Balcans.

Aquest monestir es troba a la serralada d’Ostrog. La zona on es troba el monestir pertanyia històricament als Bjelopavlici, una de les tribus de les muntanyes. 

El nom d’Ostrog prové de la llengua eslava antiga i vol dir fortalesa o lloc fortificat. Llegeixo que en rus també té aquest significat. En tota aquesta regió es troba sovint aquest topònim d’Ostrog o algun derivat seu.

Els dos monestirs, inferior i superior, es van construir en períodes diferents; amés, el superior també té dos períodes de construcció. El més antic és el superior, tot i que nosaltres primer vam visitar el que hi ha a la part baixa. 

El monestir que hi ha a la plana, l’inferior, es va construir en el 1820. El va fer construir l’arximandrita (un càrrec eclesiàstic de l’església ortodoxa, si no estic confosa similar a un abat) Josif Pavicevic, que quan va morir va ser enterrat aquí ja que va ser el fundador d’aquesta església. 

Prop del monestir inferior hi havia una església dedicada a Sant Jordi, construïda a finals del segle XIII o començaments del XIV. Va ser destruïda i reconstruïda diversos cops fins que en el 1895 el terreny va cedir i es va esfondrar de nou; aquest cop ja no es va reconstruir.

El monestir superior el va fer construir, l’any 1665, el bisbe Basili Jovanovic, al que es coneix com Basili d’Ostrog. Un parell d’anys més tard es van pintar els frescos de l’interior. Va ser aquí que va morir Basili l’any 1671.

El temple més antic d’aquest monestir superior està dedicat a la Presentació de la Santíssima Verge Maria i és anterior a l’arribada de Basili. Un altre dels temples està dedicat a l’Exaltació de la Santa Creu.

Prop del monestir inferior hi ha una església dedicada al màrtir Santako, que es va construir l’any 2003-2004 i on es conserven les seves mans. Santako era un pastor que va ser torturat pels turcs ja que no va voler convertir-se a l’islam; això passava en el 1712, l’hi van amputar les mans i el van matar. Aquestes mans s’han conservat intactes; inicialment estaven en el monestir superior, i quan es va acabar aquesta església es van traslladar aquí. En aquesta església hi ha enterrats diverses persones que van morir defensant el monestir enfronts dels atacs de l’exèrcit comunista.

Els turcs van atacar diverses vegades aquest monestir d’Ostrog. En l’atac del 1714 els monjos van enterrar les relíquies de sant Basili prop del riu zeta per protegir-les de la profanació i destrucció per part dels turcs. I així es van poder preservar.

L’any 1768 els turcs van atacar de nou i van aconseguir apoderar-se del monestir superior. En l’atac del 1853, els ducs Mirko Petrovic i Novica Cerovic hi van destinar 30 soldats per defensar el monestir; van aconseguir repel·lir l’atac turc suficient temps com per treure les relíquies i traslladar-les fins a Cetinje. Al final els turcs van entrar al monestir i el van cremar, però les relíquies del sant ja no hi eren. Un any més tard, les relíquies tornaven al seu lloc, al monestir d’Ostrog.

Ara be, en el 1877 va haver-hi un nou atac turc al monestir superior i de nou el van cremar. Aquest cop va ser el príncep Nicolau qui va fer traslladar les relíquies del sant a la capital, a Cetinje. I de nou, un any més tard, les relíquies tornaven al seu lloc. L’any 1881 el príncep Nicolau va fer restaurar el monestir. 

Durant el regnat de Nicolau I, aquí s’hi celebrava una reunió anual en la que s’hi trobaven serbis de Montenegro, Hercegovina, Bòsnia i de l’antiga Sèrbia.

L’any 1923 el monestir va patir un incendi però l’església de la Presentació de la Verge i les relíquies de Sant Basili es van salvar del foc. De nou es va haver de restaurar. Les obres van acabar en el 1926.

Durant la segona guerra mundial en aquest monestir es van guardar i amagar algunes relíquies, per encàrrec del rei Pere II. Van estar aquí amagades des del 1941 fins al 1952 quan en el mes de setembre les tropes comunistes van assaltar el monestir i les van trobar. Després aquests relíquies van anar a parar al Tresor del ministeri de l’interior de Montenegro, a Titograd.

L’any 1978 dues relíquies (una mà de sant Joan i un fragment de la sant creu) van ser entregades al monestir de Cetinje i la tercera, una icona de la verge, es troba al museu nacional de Cetinje.

Acabada la visita del monestir de la part baixa vam anar al monestir superior.  Jo hi vaig pujar a peu; es pot anar seguint la carretera o per la drecera entre el bosc. Està a uns 900 metres per sobre de la vall del riu zeta.

Quan arribes a dalt, bufant una mica en el meu cas, et trobes amb una gran esplanada i adherida a la roca la façana del monestir. Per tot arreu hi ha caixes amb mantes; suposo que són pels pelegrins que es queden aquí fins tard o potser fins i tot hi passen la nit, no ho sé. Des d’aquí dalt hi ha molt bona vista sobre la vall.    

En les coves en que hi ha frescos antics no s’hi poden fer fotografies per preservar-los. 

En un lateral hi ha la capella-cova on hi ha la tomba de sant Bssili; hi ha molta cua per entrar. Els peregrins venen amb molta devoció a demanar ajuda al sant. És una sala petita i l’accés està restringit a un nombre reduït de persones. Quan vaig ser-hi jo hi havia una dona que plorava desconsoladament, em va commoure la seva tristesa. Els que érem a dins en aquell moment la vam deixar sola amb la persona que l’acompanyava.

Val molt la pena pujar fins aquí i també està be fer almenys un dels dos trajectes a peu per anar gaudint del paisatge.