Nord d'Albània i Montenegro-3. Virpazar i Parc nacional del llac Skadar (Montenegro).

Desde Stari Bar ens vam dirigir cap al nord, fins arribar a la població de Virpazar, que es troba a la riba del llac Skadar i una de les portes d'entrada al parc nacional. Virpazar és un poble que es troba a la riba del llac Skadar.

Aquest és el llac d’aigua dolça més gran dels Balcans i el tercer més gran d’Europa. Com ja he comentat, està compartit amb Albània, 1/3 de la seva superfície pertany a Albània i els 2/3 restants a Montenegro.

El país té 4 parcs nacionals, un d’ells és el del llac Skadar. La franja de terra que separa el llac del mar és muntanyosa. Hi ha tres rius que aporten aigua al llac: el Rijeka, el Crnojevica i el Moraca; hi ha un altre riu, el Bojana, que condueix l’aigua del llac cap al mar. El llac té una fondària mitjana de 6 metres, però en alguns llocs hi ha el que es coneix com oko, ulls, on la fondària és molt més gran. El oko Radush té 112 metres de fons. 

És un llac amb 40 espècies diferents de peixos, tot i que el que més abunden són les carpes i les truites. Hi ha també gran diversitat d’aus, 225 espècies.

El poble més important a la riba del llac, per la banda montenegrina, és Virpazar. Durant la segona guerra mundial va ser un focus de resistència contra els nazis. He llegit que hi ha un monument commemoratiu al costat del castell de Besac. 

Abans d’agafar la barca per fer un recorregut pel llac vam tenir temps de passejar pel poble, que és molt tranquil, almenys en aquesta època, quan encara no ha començat la temporada turística.

Quan va ser l’hora vam embarcar per fer el nostre recorregut, que durava gairebé dues hores. El paisatge és molt bonic, amb les muntanyes nevades de fons, que són els alps dinàrics. Hi ha unes formacions còniques, molt més properes que són antics volcans. D’ocells gairebé no en vam veure.

Ens van amenitzar tot el recorregut oferint-nos diferents productes. Van començar amb una ronda de l’aiguardent local, el raki o rakia. Després ens van oferir bunyols, acompanyats de formatge i mel; al començament ho menjàvem malament, fins que ens en van ensenyar. Es col·loca el formatge dins del bunyol i tot junt es suca en la mel. A continuació, quan ja estàvem ben tips van servir-nos vi negre, molt fluixet i vam acabar amb aigua.