Al vespre vam marxar de Budva per anar cap a Podgorica, la capital del país, que es troba a uns 60 Km.
Com que vam arribar tard vam anar a sopar prop de l’hotel,
en un lloc molt familiar. No tenien molta varietat de plats però vam menjar be.
Al matí següent vam anar direcció nord-est, al parc nacional Biogradska Gora.
El dia era esplèndid, sense cap núvol. Hi ha dues hores de cotxe
fins arribar al parc i el paisatge és impressionant. La carretera va pujant, seguint una gorja, fins arribar a
uns 1000 metres. Es veia u una mica de neu a les muntanyes.
Quan vam arribar a l’entrada del parc ens vam trobar que estava
tancat; encara no era la temporada i estaven fent obres. De totes formes, a peu
es podia passar.
Des de la barrera d’entrada fins a dalt al llac hi ha uns 3 Km.
És un passeig agradable, tot i que fa pujada.
El parc es troba a la zona central del país. És el parc nacional
mes petit de Montenegro, uns 54 km2, però presenta una gran diversitat en
flora i fauna. Hi ha 26 habitats diferents, amb 220 espècies de plantes, 150
tipus d’aus i 10 de mamífers.
Hi ha una part de bosc, de 16 Km
2, és el Biograska
Gora. És un bosc primari o primigeni, és a dir que és original, no s’ha explotat
ni hi ha hagut cap intervenció humana. Aquest bosc està envoltat de muntanyes, amb
cims de més de 2000 metres. Hi ha 86 tipus d’arbres i arbustos; alguns
dels arbres tenen més de 500 anys d’antiguitat.
Hi ha també 6 llacs glacials: cinc d’ells es troben a uns 1820
metres d’altitud i l’altre, el llac Biograd, es troba a la plana, a 1094 metres, al costat del centre de visitants.
És el més gran del parc. En aquest llac s’hi poden trobar tres tipus de truites
i una gran diversitat d’insectes (350).
Llegeixo que quan aquesta zona va ser alliberada dels turcs, en el 1878, la població va regalar una part del bosc al rei
Nikola I Petrović-Njegoš. El nom que tenia en
el passat era
"Branik
Kralja Nikole". L’any 1952 es va declarar zona protegida i Parc
Nacional.
Des
del 1878 havia estat més o menys protegit, era una reserva de caça.
Nosaltres fem el recorregut al voltant del llac Biograd. Es
poden veure diferents tipus d’arbres; jo no conec gaires arbres, però he llegit
que hi ha: faigs, aurons, sicòmors, freixes i avets platejats. El
centre de visitants i un petit bar o restaurant, estaven tancats i és on feien
obres.
El recorregut al voltant del llac és molt
agradable, és planer i fàcil. Són uns 3,3 Km, en que es passa per bosc, amb
algunes clarianes, en alguns llocs encara hi quedava neu. Hi ha rètols
explicatius de la flora i fauna que es pot veure.
Anant tranquil·lament, fent
fotografies, vaig trigar una hora i quart en fer la volta. És un recorregut que
val molt la pena. És relaxant, suposo que hi influïa el fet de que a part de
nosaltres no hi havia ningú més.
Un cop acabada la volta vam tornar a
baixar per la carretera fins a l’entrada. De baixada vam trobar alguna família que
pujava, o sigui que vam tenir sort, per haver-hi anat d’hora. Havíem començat la
volta a les 10 del matí.
Com que no havíem pogut menjar a
dins del parc vam aturar-nos de tornada cap a Podgorica en un restaurant local,
que no recordo gens.
