Després ens dirigim cap a l’església ortodoxa siríaca de la
Verge Maria. Per arribar-hi, passem per carrerons estrets, amb cases mig
enrunades, que recorda tota la violència que s’ha viscut en aquest barri, Sur.
Quan vaig passar per aquí no era conscient de tot el que havien passat els seus
habitants.
Arribem a l‘Església Ortodoxa Siríaca de Meryem Ana, o de la
Verge Maria. Aquesta església es troba prop d’una de les portes de la
muralla, la porta d’Urfa. Es va construir per primera vegada com a temple pagà,
al segle I aC, i la construcció actual es remunta al segle III. Ha sobreviscut
a diversos incendis i intents de destrucció. L’any 1304 es va restaurar per
ubicar-hi el Patriarcat d’Antioquia, i va ser el centre de l’episcopat fins al
1933. Està sota la jurisdicció de l'arxidiòcesi siríaca de Mardin.
Quan Diyarbakir es coneixia amb el nom siríac Amida, va ser la
seu d’alguns patriarques de l’Església Assíria de l’Est. D’aquí van sorgir
molts teòlegs i patriarques famosos. En aquesta església hi ha moltes
relíquies, com els ossos de l'apòstol Tomàs i Sant Jaume de Sarug. També es
conserva una important col·lecció de manuscrits, que van des del segle VI fins
al XX; hi ha bíblies, llibres litúrgics, literatura religiosa i un parell de
textos científics.
El cristianisme siríac es va establir a la regió entre els
segles I i IV dC, particularment entre els assiris de la ciutat. El primer
bisbe documentat d'Amida va ser Simeó de l'Església Assíria d'Orient, que va
participar en el Primer Concili de Nicea, l’any 325, en nom dels assiris.
Acaci d'Amida, va ser el bisbe de la ciutat del 400 al 425,
durant el regnat de l’emperador romà Teodosi II. L’any 422 a la ciutat hi havia
uns 7.000 perses, capturats pels romans, i que estaven en unes condicions
deplorables. Els soldats no tenien intenció de tornar-los al seu país, així que
Acaci va decidir vendre els vasos d'or i plata de l'església, per tal
d’alliberar als presoners i enviar-los de retorn a la seva terra. Diuen que
aquest gest va acabar amb les hostilitats entre l’Imperi Bizantí i l’Imperi
Sassànida.
Molts bisbes de l'Imperi Bizantí van fugir davant la invasió
persa de principis del segle VII, amb la consegüent expansió de l'Església
jacobita, o església ortodoxa siríaca.
Al començament havia dit que la primera impressió de la ciutat
no era molt bona, en canvi ara, després de tot el que he après llegint i
escrivint aquestes pàgines, mirant les
fotografies i recordant, sense el cansament del moment, em sembla una ciutat
molt interessant i que val la pena visitar amb calma, i si és possible amb
menys calor.
A última hora de la tarda, vaig descobrir alguns racons més d'aquest districte tot tornantcap a l'hotel.
De camí trobem la mesquita Fatih Paşa, que va
ser la primera mesquita otomana que es va construir a la ciutat. El nom és el
del mecenes, Bıyıklı Mehmed Paixà, també conegut com Fatih Paixà. Aquest va ser
el general otomà que va conquerir la ciutat en el 1515. Actualment també se la
coneix com la mesquita de la cúpula de plom.
A finals del 2015, va patir un incendi durant els enfrontaments
entre l’exèrcit turc i el PKK.
