Est de Turquia-29. Mardin: madrassa Zinciriye o del soldà Isa

La madrassa del soldà Isa o madrassa Zinciriye és una antiga madrassa de Mardin. La va fer construir el soldà Isa, el penúltim mandatari de Mardin de la dinastia artúqida (va governar del 1376 al 1407). La construcció es va acabar l’any 1385.

L'edifici era un complex religiós, que consistia en una madrassa, una mesquita, un mausoleu per al fundador i altres elements disposats al voltant de dos patis.

La fundació d’aquest complex està ben documentada gràcies a diverses inscripcions que han sobreviscut i en les que s’hi indica el nom del fundador, Isa el Artúqid, i la data, 2^on Muharram 787 AH (que correspon al 3 de febrer de 1385 dC). 

El complex té el que sembla una cambra de mausoleu destinada al fundador, però Isa mai va ser enterrat aquí. En el període otomà es va fer una important restauració de l’edifici, refent una part important de la maçoneria.

Entre el 1932 i la dècada de 1950 el pòrtic sud del pati principal es va esfondrar parcialment i part de la decoració de la part superior del portal va desaparèixer. Aquests elements, juntament amb la galeria nord de la terrassa superior, van ser restaurats al llarg del segle XX. A principis del segle XXI, al voltant del 2006, l'edifici va ser restaurat de nou, netejat i gran part de l'antiga maçoneria va ser substituïda per pedra nova.

Aquest complex es va construir en un vessant de la muntanya, amb dos nivells, i des de la terrassa superior es veu tota la ciutat i la plana mesopotàmica.

Les estances i seccions es distribueixen al voltant de dos patis: un a la planta baixa i un altre a la planta superior. Les madrasses tradicionals generalment tenien un sol pati central. El disseny amb dos patis requereix d’una bona planificació abans de la construcció i va ser la culminació dels dissenys artúqids.

Té dues cúpules que es veuen des de fora i que són de la mesquita i del mausoleu.

Des del pati de la planta baixa s’accedeix a la mesquita i al mausoleu. La decoració negra que hi ha al mausoleu és de basalt. El soldà Isa mai va estar enterrat aquí i durant un temps aquesta sala va servir com a Museu. En una cambra lateral fins a finals del segle XX hi havia un sarcòfag.

Hi ha dues escales que permeten pujar a la planta superior. En aquesta planta hi havia les habitacions dels estudiants de la madrassa.

Amb aquesta visita se’ns ha fet ja l’hora de dinar. Anem a un local força agradable i on es menja bé. L’única cosa que em va molestar va ser quan un dels del local ens va dir que l’hi agradaven els espanyols perquè el President Sánchez donava suport als palestins en contra d’Israel.