Est de Turquia-21. Diyarbakir, església armenia i església catòlica caldea

Primer visitem l’Església Armènia de Sant Giragos. Segons consta a la placa que hi ha a l’exterior es va construir en el 1376. Però la informació que trobo diu que es va construir entre el 1515 i 1518, o sigui que no sé si la data de la placa és d’un altre calendari.

No sé exactament qui és sant Giragos. Hi ha una placa en la que expliquen la història del martiri de sant Kyrikos i la seva mare Julitta. Per tant, pot ser que sant Giragos sigui sant Quirze, o sant Ciríac, o sant Cir...

És una església Apostòlica Armènia, també anomenada església Gregoriana Apostòlica Armènia, o sigui una de les esglésies ortodoxes orientals; és l'església armènia més gran de l'Orient Mitjà. L’any 2016 el govern turc la va confiscar i va tornar a obrir al públic, després de fer-hi reformes, al maig del 2022.

L’existència de l’església és del 1515-18,i després va ser restaurada i ampliada al llarg dels segles XVII i XVIII. En el 1880 va patir un incendi que la va destruir. Va ser reconstruïda 3 anys més tard.

L’any 1913 un llamp va caure sobre el campanar i es va reconstruir el mateix any. Quan es va acabar, el nou campanar era l'estructura més alta de la ciutat, i això va provocar friccions amb la comunitat musulmana local, ja que era més alt que els minarets de qualsevol mesquita local.

Durant la Primera Guerra Mundial es va fer servir com a quarter general de l'Exèrcit Imperial Alemany. Durant el genocidi armeni del 1915, el foc d'artilleria va destruir el campanar de l'església. Després de la guerra, l'església va ser utilitzada com a caserna de l'exèrcit, magatzem i com a fàbrica tèxtil per l'estat. L’any 1960, l’església va retornar a mans de la comunitat armènia local que havia sobreviscut, però estava abandonada. Des de l’any 1915 i fins al 2011, no s’hi va celebrar cap cerimònia religiosa. A la dècada de 1990, fortes tempestes de neu van provocar el col·lapse del sostre, i l’interior va quedar a la intempèrie.

A començaments del segle XXI es va renovar, en part com un gest de reconciliació dels líders  locals envers la comunitat cristiana. La restauració va començar l’any 2009 amb al creació d’una fundació formada per armenis que vivien a Istanbul, que van supervisar la gestió i el finançament del projecte. El suport financer va venir de la diàspora armènia internacional i de les autoritats polítiques locals de Diyarbakir. L’església va tornar a obrir a l’octubre del 2011; sembla que va ser la primera església de Turquia que va tornar a ser un lloc de cukta permanent. Es va tornar a consagrar i ja al 2013 hi anaven centenars de persones cada dia, molts d’ells eren armenis islamitzats.

Aquesta església es troba al districte de Sur, que és el que ha patit més en totes les lluites, la religiosa, primer i la del PKK i forces turques després.

Al febrer del 2016 aquesta església no va patir masses danys, a diferència de la veïna església catòlica armènia, que va quedar parcialment destruïda. Al març del 2016 el govern va confiscar l’església en base a un dels articles de la llei d’expropiacions.

Totes les esglésies, aquesta, la siríaca, la caldea i la protestant van ser expropiades. De fet, al districte de Sur, és a dir a la ciutat emmurallada, es van expropiar 6.300 parcel·les de terra, que és aproximadament el 80% de la propietat d'aquest districte. El Col·legi d'Advocats de Diyarbakir va emetre un comunicat dient que aquesta decisió violava el dret de propietat i també anava en contra de la llei constitucional turca, la llei d'expropiació i el Conveni europeu de drets humans.

Finalment, després d’una important renovació va tornar a obrir al públic el 7 de maig del 2022.

Com he dit, és l’església armènia més gran de l’Orient Mitjà. Té cabuda per unes 3.000 persones. Hi ha un pis a sobre que feien servir les dones. Aquesta església és única pel nombre d’altars, en té set:5 a la planta baixa i 2 en el pis superior.

La comunitat apostòlica armènia és la comunitat cristiana més gran de Turquia.

Aquesta església havia sigut el lloc de culte més important de la comunitat armènia del sud de la península d’Anatòlia fins a l’any 1915, quan hi va haver el genocidi armeni.

L’Església Apostòlica Armènia, o Església Gregoriana Apostòlica Armènia, té els seus orígens en els viatges evangelitzadors a Armènia que van fer els apòstols Bartomeu i Tadeu. Gràcies a la prèdica de Gregori l'Il·luminat, que va ser el primer catolicós de l'Església armènia, el rei Tiridates III va declarar el cristianisme com a religió del país l'any 301. Cap a l’any 435 es va traduir la Bíblia del grec a l’armeni, amb l’alfabet que s’havia creat l’any 406.

L'església armènia es va separar de la branca principal del cristianisme l’any 451, ja que va rebutjar les decisions del Concili de Calcedònia, i va adoptar el monofisisme, que considera que Crist només tenia naturalesa divina.

Al costat hi ha l’església Catòlica Caldea Mar Petyun.

L'Església Catòlica Caldea, també anomenada Església Caldea de l'Orient és una de les Esglésies Catòliques Orientals. El cap de l'Església porta el títol de catolicós-patriarca de Babilònia dels Caldeus, amb residència a Bagdad a l'Iraq. És hereva de l'antiga Església de Pèrsia i la seva llengua litúrgica és el siríac, derivat de l'arameu.

Es creu que la primera església es va construir en el segle IV i que després es va enderrocar i es va reconstruir diversos cops. L’estructura actual és del segle XVII. Des de l’any 1681 és l’església Caldea d’Amida. Encara està en us, especialment pels siríacs d’orient.

Hi ha catalogats 31 manuscrits procedents d’aquesta església; molst d’ells són llibres de comptes i registres de batejos, defuncions i altres esdeveniments que proporcionen dades detallades sobre la comunitat caldea i les seves institucions culturals a Diyarbakır durant els segles XIX i XX. Aquesta col·lecció mostra la diversitat lingüística al sud-est d’Anatòlia, ja que s’ha trobat material en àrab, en turc otomà i en siríac.

També s’ha trobat un registre de defunció que inclou una nota en francès, sobre un oficial alemany que va morir a la ciutat, durant la Primera Guerra Mundial.

Una altra troballa que es va feren aquesta església és una còpia parcial d’unes glosses dels segle XIV, d’Ibn al-Maḥrūmah,  una important obra àrab medieval tardana de diàleg cristià-jueu-musulmà, de la que anteriorment tan sols hi havia constància d’un únic exemplar a la Biblioteca Angèlica de Roma.