Est de Turquia-27. Castell de Zerzevan.

A uns 45 km de Diyarbakir, sobre un turó, hi ha les restes del castell de Zerzevan, conegut en època romana com castell de Samachi.

Va ser tota una sorpresa trobar aquesta antiga fortalesa; en aquesta part de Turquia vaig de sorpresa en sorpresa, i descobreixo que no en sabia pràcticament res.

Les restes que es veuen són de l’assentament que hi va haver aquí entre els segles III i VII. Com ja he dit, es troba en la ruta que va de Diyarbakir, antiga Amida, a Mardin, antigament Dara. I també es troba en la ruta entre Sanliurfa, antiga Edessa i Nusaybin, antigament anomenada Nisibis.

Per tant, es troba sobre un turó des d’on es podien controlar dues importants rutes comercials i militars en la frontera oriental de l’Imperi Romà. O sigui que era un lloc estratègic i per això s’hi va instal·lar una guarnició militar.

En el període assiri, 882-611 aC, es menciona per primer cop l’existència d’un castell, anomenat Kinabu, en aquest lloc, una ruta comercial i militar. En època persa, 550-331 aC, se sap que hi havia una àrea residencial en el Camí Reial o Camí Ral, que passava pel territori de l’actual  Iran, Iraq i Turquia, que  servia per vigilar que la ruta fos segura. Aquesta ruta va tenir gran importància en les expedicions que feia l'Imperi Romà cap a l'est i les dels sassànides cap a l'oest. Se sap que els exèrcits sassànides van emprar aquest camí ral en diverses ocasions, i que van capturar el castell de Zerzevan.

La fortalesa es troba dalt d’un turó de 124 metres d’altitud, i ocupa unes 6 hectàrees de superfície. Es va construir sobre una estructura anterior, de l’època assíria. 

No està molt clar quan es va iniciar la construcció d’aquesta fortalesa, però sembla que ja estava en ús en el III dC; es va restaurar i reformar afegint fortificacions en temps dels emperadors Anastasi I (491-518 dC) i Justinià I (527-565 dC). Després de la conquesta àrab, l’any 639, el lloc va quedar abandonat. O sigui que va estar habitat entre els segles III i VII i després va quedar abandonat.

No va ser fins molts segles més tard, en la dècada de 1890 que una família es va instal·lar a viure aquí. Després s’hi van afegir altres famílies, i en la dècada de 1960,quan hi havia ja més de 30 llars, van decidir baixar a la plana, al peu del turó del castell i fundar el poble de Zerzevan, que actualment s’anomena Demirölçek.

La muralla tenia uns 15 metres d’alçada i una llargada de 1,5 km; els murs tenien un gruix d’entre 2 i 3 metres. S’han identificat 10 bastions i dues torres en el perímetre emmurallat. A la banda sud hi havia una torre de vigilància de tres plantes i 21 metres d’alçada, des d’on es podia controlar la vall, les rutes comercials i els moviments de gent en una amplia zona.

Alguns viatgers del segle XVIII anomenen a aquest lloc Kasr Zerzaua, o sigui castell Zerzaua, i un viatger otomà que va viure en el segle XVII parlava d’aquest lloc com la vall de Zerzivan. El nom de Zerzevan deriva del kurd, i vol dir castell de l’or i la plata.

Les primeres excavacions arqueològiques es van fer a l’estiu del 2014. Era un grup de 35 persones i l’any següent l’equip era ja de 60 persones.

L’any 2020 es va trobar l’entrada al castell i en el 2021 es va descobrir una flauta amb sis forats i un anell de bronze amb una clau que s'utilitzava per obrir un cofre. Aquestes dues peces són del segles IV i V dC.

Durant les excavacions també es va trobar material militar i mèdic, joies, ornaments i monedes de bronze. La presència de joies indica que en el castell també hi vivia població civil, el que fa pensar que els militars vivien aquí amb els seus familiars. La fortalesa tenia llocper uns 1.000 habitant.

Pugem al turó i trobem el primer plànol de la fortalesa; és curiós perquè té forma ovalada, però molt estreta, suposo que per adaptar-se al terreny.

Fora de les muralles el primer que trobem és un canal d’aigua, que proveïa d’aigua les cisternes que hi havia a l’interior de la fortalesa. Aquesta canalització tenia una amplada de 51-68 cm i una fondària de 48-61 cm.   

La necròpolis es trobava fora de l’assentament emmurallat. S’hi ha trobat tres tipus de tombes dels segles I al VII dC.

S’han trobat cinc tombes tallades a la roca, en forma de sarcòfag. Un parell de tombes estan cobertes amb una volta. Tenien uns graons a l’entrada i en general s’accedia directament ala cambra funerària. Alguna altra s’ha ensorrat el sostre.

Fora de les muralles hi ha també una sèrie de forats excavats a la roca, que es creu que en època romana s’hi feien rituals religiosos. Son uns forats de 85-58 cm de diàmetre i 24-28 cm de fons. Separats 8,2 metres.

Arribem a l’entrada de la zona fortificada. Aquí hi havia dos grans bastions.La muralla tenia 10 bastions i 2 torres; la majoria de bastions estaven en la zona sud-est, ja que és on hi havia l’única porta d’entrada i estava orientada a la carretera, en un espai més obert a possibles atacs.

La torre de defensa i observació tenia tres pisos i.hi havia un passadís subterrani que duia a aquesta torre però que es va bloquejar amb grans blocs de pedra, després del darrer setge.

La porta d’entrada es troba a la part més alta de la ciutat, i comencem per aquí la nostra visita.

En aquesta zona més elevada, la zona sud, és on hi havia els edificis púbics, i en la part més baixa, la zona nord, hi havia els habitatges.

El primer que trobem són les restes de la gran església, construïda en el segle VI. Aquesta església tenia quatre espais en direcció est-oest. Hi havia una porxada i a l’interior de l’església una tomba d’algun sant. Es va trobar una galleda de bateig, de coure, amb una inscripció en grec antic, en la que hi diu que Antipatros i la seva família fan una ofrena per la seva salvació. És del mateix segle que l’església. L’any 1895 aquesta galleda baptismal es va portar al Museu d’Arqueologia d’Istanbul. 

Una mica més enllà hi ha l’arsenal, que s’havia mantingut en peu fins a l’any 1975.

 Prop de l’arsenal una gran extensió de terreny en que no s’hi ha trobat edificis i estava aplanada i devia ser un lloc de reunió. 

En una zona rocosa al sud de l’església hi ha un altar en pedra i nínxols a les parets, dedicat a ofrenes. Hi ha una església subterrània, que van fer servir els primers cristians en el segle II. Haurien convertit per aquesta finalitat una antiga tomba preromana. Hi havia 7 graons per baixar-hi i tenia una sola entrada. Un petit grup de gent que vivia aquí devien convertir aquest mausoleu o tomba en un santuari per fer-hi les seves pregàries. En el sostre hi havia un forat de ventilació itambé tenia un espai pel bateig.

L’església a la superfície es devia construir quan el nombre de fidels era massa gran per aquest espai.

L’església subterrània es va descobrir l’any 2016 i també es van descobrir passadissos subterranis secrets.

En la zona d’habitatges, hi ha alguns edificis més grans, independents, amb quatre o més  espais, que  devien ser edificis públics. Es troben sobretot a la part nord. Un d’aquest es troba al centre de l’assentament, entre l’arsenal i la gran cisterna d’aigua i té cinc espais; devia ser emprada pels militars de major rang.

S’han trobat altres edificis públics com un palau, un edifici administratiu, els banys, el magatzem de cereals i cisternes. 

En la zona residencial  hi ha els carrers i avingudes; els fonaments de les cases estaven excavats a la roca i els blocs de pedra extrets es feien servir per la construcció.

Algunes construccions amb portes més grans devien ser per cavalls i els ramats; els animals devien estar al pis de baix i la família viuria ala planta superior.

Prop de la muralla, al nord s’hi ha trobat un refugi subterrani, que tenia cabuda per unes 400 persones, que es podien amagar aquí de forma temporal. 

Aquest refugi tenia dues parts, 5 punts de ventilació i una escala de cargol des de l’entrada. L’alçada d’aquest refugi era de 4,3 metres, i les dimensions de cadascuna de les dues sales de 14x3,5 metres. Es pensa que aquesta estructura subterrània servia de refugi als agricultors, en època de guerra, i en temps de pau devia servir de magatzem per aliments.

I arribem al Mitreu, una de les construccions més rellevants d’aquest assentament.

El mitreu és un temple subterrani consagrat al déu iranià Mitra. Està excavat a la roca, a l’ala nord de la fortalesa. És l’únic mitreu romà  descobert a la frontera oriental de l’Imperi.

El mitraisme es va originar a Persia i va arribar a l’Imperi Romà a través dels soldats romans que havien anat d’expedició cap a l’est; després es va expandir per l’imperi en els segles II i III dC. Tot i que el culte a Mitra es troba a totes les regions dominades per Roma, aquest mitreu és l'únic temple a la frontera oriental de Roma i data del segle II-III dC.  Per tant, hauria de ser un dels temples més antics d'aquesta fe.

Llegeixo que aquest assentament militar representa la transició de la creença secreta de Mitra al culte cristià. El déu Mitra, d'origen persa, és el déu dels conceptes com l’acord i l’amistat, és a dir de mediador. Mitra és el déu del sol i el culte es basa en l'adoració del sol. També és el símbol de la llum, la guerra, la justícia i la fe. Es va fer bastant comú a l'Imperi Romà als segles II i III dC. Va perdre importància, en el segle IV, quan va haver-hi la difusió del cristianisme.

La religió de Mitra era força comuna, especialment entre els soldats de totes les terres on el domini romà era dominant. El seu ensenyament tracta sobre la creació del món i també és conegut com el déu que controla l'univers. Les cerimònies religioses eren secretes i tancades a l'exterior. Els membres d'aquesta religió eren només per homes, i les cerimònies se celebraven en coves i temples sota terra.

A l’entrada del mitreu hi ha una inscripció i alguns símbols. He de dir que moltes de les coses que expliquen que hi ha en aquest temple subterrani no les vaig saber veure.

El mitreu és una estança de 35 m², tallada a la roca, i que té 2,5 metres d'alçada. A la paret oriental hi ha columnes tallades a la roca, un gran nínxol al mig flanquejat per dos de més petits. En una paret diuen que hi ha tallada una corona flamejant, que és un dels símbols del mitraisme, Al terra hi ha tallada una petita piscina ritual, connectada a una canalització.

Hi ha un altar i al sostre quatre ganxos on es deurien penjar el brau que seria sacrificat. els animals que serien sacrificats, braus.

A la piscina ritual s’hi devia dipositar la sang de l’animal un cop sacrificat. En el nínxol central que es troba entre les columnes hi ha un gravat representant el sacrifici d’un brau. Es veuen restes de pintura per sobre de les columnes; probablement en aquesta franja pintada hi havia símbols relacionats amb el mitraisme. En un dels nínxols petits hi ha gravat un bol, que deuria representar que contenia la sang del brau i està connectat a través d’un canal amb la piscina.

L’assentament tenia 63 cisternes excavades a la roca que abastien d’aigua a la població. Davant de les cases hi havia cisternes individuals, i a més n’hi havia unes de més grans. Aquestes cisternes més grans estaven excavades a la roca i la part superior estava coberta amb una volta. Aquesta volta tenia unes obertures per on es treia l’aigua que s’hi havia recollit. Aquestes cisternes estaven dividides en dos parts.