Per acabar el viatge anem a Colombo, la capital del país, que es troba en la costa occidental. Té un important port natural, que era ja conegut abans de l’era cristiana. Aquesta ciutat es va convertir en la capital del país quan va estar sota control britànic i després de la independència va continuar sent-ho. És també la capital comercial del país.
A l’igual que les altres ciutats costaneres del sud de l’illa, Colombo va tenir gran importància comercial des de fa més de dos mil anys, gràcies al trànsit de vaixells per l’oceà índic.
Els àrabs, que eren uns d’aquests comerciants van començar a instal·lar-se aquí per poder vetllar pels seus negocis, en el segle VIII. Com ja he comentat en altres llocs, el seus descendents son els que formen part ara de la minoria àrab que hi ha al país.
Quan els portuguesos van arribar a Colombo, van acabar foragitant els àrabs que hi havia i van construir un fort en el 1517. En l’època holandesa, Colombo va ser la capital de les províncies marítimes holandeses, que estaven sota control de la companyia holandesa de les índies orientals.
Va ser durant el període colonial britànic que la ciutat va començar a estendre’s fora d eles muralles. Es van començar a construir cases i altres estructures civils al voltant de la fortalesa.
La part antiga de Colombo és on hi ha el fort, el mercat de Pettah i la torre del rellotge. La ciutat té uns quants canals i un llac, el Beira.
En la part més nova hi ha el memorial a la independència. Es troba al costat d’un parc, on la gent hi ve a passejar o relaxar-se. S’hi poden veure estudiants de la universitat que està propera, famílies, parelles, gent fent esport...
El memorial és un edifici construït en el lloc on es va fer la cerimònia i parlaments de finalització del període colonial i inici de la nova etapa com a país independent.
Justa al davant hi ha una estàtua del primer ministre que va tenir el país després de la independència, flaquejat per quatre lleons en pedra. Els lleons son anàlegs als que feia servir un dels regnes singalesos del segle XIII.
L’edifici també està inspirat en el que hi ha a Kandy, en el que es va fer la cessió del poder del regne de Kandy als britànics.
El sostre està sostingut per 60 columnes decorades amb gravats en fusta que són del segle XIV. En aquest espai hi ha representats diversos moments de la historia del país.
Fem una visita una mica ràpida per la part més nova; es veu algun edifici colonial, ben restaurat. Però quan arribem a la part propera al fort i al mercat la cosa canvia. Hi ha edificis antics, que devien ser bonics però una mica malmesos. També em sobta trobar vaques pel carrer.
I enmig de carrerons estrets, botigues i parades, sobresurt la mesquita vermella.
Té una forma que a mi em recorda les esglésies ortodoxes, però no, és una mesquita. Les totxanes amb les que està construïda estan pintades de vermell i blanc. L’efecte és espectacular.
En el segle VII els comerciants àrabs arribaven aquí aprofitant els vents del monsó. Molts d’ells provenien d’Alep i de Bagdad, i els hi encantava arribar aquí i poder gaudir de paisatges ben diferents i descobrir els tresors d’aquesta illa, riqueses com les gemes, especies.
Aquests comerciants explicaven meravelles d’aquesta illa. Així que en el segle VIII van començar a assentar-se en aquestes costes els comerciants àrabs que arribaven.
Els primers àrabs que van arribar a aquestes costes hio van fer quan el profeta Mahoma encara vivia. Van ser dels primers en expandir l’islam. En arribar aquñi es casaven amb vídues locals que també es convertien a l’islam. L’any 920 es va construir la primera mesquita a Sri Lanka.
Fins al segle XVI els àrabs controlaven bona part del comerç a Sri Lanka i tenien bona relació amb els singalesos. La cosa va canviar quan van arribar els portuguesos, que van perseguir a aquests comerciants musulmans.
En els segles XVIII i XIX van arribar musulmans d’altres llocs, com Java, Malàisia, Iemen i sud de l’Índia. Tots ells dedicats al comerç es van anar instal·lant també en el barri de Pettah. Com que necessitaven algun lloc per fer les seves pregàries van decidir construir una mesquita en el mateix barri on vivien i treballaven.
Va ser un empresari musulmà del sud de l’Índia que va comprar el terreny i va finançar la construcció. No sé si abans n’hi va haver alguna altra, però em sembla que aquesta és del 1908. És una mesquita de dos pisos, amb una torre del rellotge. Aquesta mesquita es coneix també com la dels musulmans d’origen indi.
L’any 2007 es va ampliar i ara té cabuda per 10.000 persones. Es veu que abans, com que no hi cabien tots, molts tenien que fer les pregaries a fora el carrer.
Fora ja del barri de Pettah trobem un monument curiós, suposo que a les comunicacions. Un telèfon gegant.
Era diumenge i hi havia pocs llocs oberts per menjar pel barri on estàvem passejant. Així que vam conformar-nos amb una casa de tes.
Tenien una extensíssima carta de tes, i podies escollir si el volies fred o calent. Jo en vaig triar un de fred, el príncep de no se què. Era na barreja de tes diferents, amb un punt de sucre, cítrics, i no recordo què més.
Per preservar-lo fred, piquen gel, el compacten i tapen la tassa amb aquest bloc de gel. Estava bo. En canvi les coses de menjar no em van agradar. Tenien poca varietat i la major part picava. El local no tenia lavabos propis i t’enviaven als de l’hospital que hi havia al costat.
Després vam anar cap a la platja de Colombo. Hi havia moltes famílies, nenes fent volar cometes, paradetes de ganyips... molt ambient. Va ser un bon final.