Continuem ruta cap a Hosap o Hoşap, aquest és el nom kurd, el
nom turc de la població és Güzelsu. La població té el mateix nom que el riu, i
el significat del nom és “aigua dolça o aigua bona”. És a tocar del riu que es
va establir la població.
Vam venir fins aquí per veure el castell, però estava en
restauració o sigui que no vam poder passar de la porta.
Per arribar fins a dalt primer cal creuar el riu per un pont
històric, de 32 metres de llarg. Hi ha dues plaques fundacionals del 1671,
escrites en turc, persa i àrab, en les que es menciona al constructor del pont,
Zeynel Bei, que era el cap de la tribu Mahmud i local que governava Hosap
durant el període otomà.
El castell de Hosap constava de dues parts: el castell
construït sobre un turó rocós i al vessant nord, que té un pendent més suau, i
a la part baixa hi havia el poble fortificat.
Un cop creuat el pont es puja fins al turó rocós del castell passant
per on hi havia hagut l’antic poble fortificat. Les cases deuen ser similars a
les que hi havia en el passat; són casetes de sostre pla construïdes amb maons
de fang. Estan ubicades en una depressió entre el turó del castell i un altre
turó més baixet de roca gris porpra. Aquest poble estava envoltat per un mur de
maó de fang, que està molt erosionat. Més enllà d’aquest mur inferior hi ha les
restes de cinc torres de guaita exteriors.
El castell es va construir sobre els fonaments d’una fortalesa
medieval armènia, i abans hi havia hagut una fortalesa urartiana; els trams
orientals de la muralla i les torres conserven la disposició de l’estructura
armènia original. La fortalesa armènia només tenia dues muralles, una situada a
prop de la torre de l’homenatge i una altra a les parets intermèdies actuals.
La major part de la maçoneria supervivent, inclosa la torre d’entrada i els
murs exteriors, va ser construïda o reconstruïda en el 1643 (o 1649)
per Sarı Süleyman Bey, cap de la tribu kurda
Mahmudi. Aquesta tribu era d’origen yazidita, i van emigrar a aquesta regió. A
la façana s’hi van anar fent retocs i afegits fins a finals del segle XVII.
Durant un temps Hosap va ser força important, ja que va ser el centre
administratiu local de la província de Van.
La historia de Hosap es remunta al temps del regne d’Urartu, en
que aquí hi havia una fortalesa militar, en la cruïlla entre dues vies
estratègiques.
Al llarg dels segles la regió va ser conquerida pels perses i
controlada per l’exèrcit macedoni. Posteriorment governada per diferents
imperis, com el selèucida, el romà i el bizantí.
En el segle X, aquesta àrea va formar part del regne armeni de
Vaspurakan, un regne que estava centrat en el llac Van i que en aquella època va
declarar la seva independència dels pereses.
El castell tenia 40 torres de les que tan sols se’n conserven
tres i sembla que no es coneix on estaven les portes oriental i occidental.
El castell, especialment la torre superior, tenia una doble
funció: era una fortalesa defensiva però també era el palau de Sarı Süleyman. En
el temps de màxim esplendor el castell tenia més de 100 habitacions.
Llegeixo que en el castell es podia visitar l’ harem i el
selamlik, que era l’espai pels homes i espai públic, ambdós espais separats per
una mesquita. També es visitava la presó i les masmorres, que estan tallades a
la roca sota de l’harem.
Amb el pas dels anys es van anar fent millores, per exemple es
va anar afegint fusta per fer-lo mes resistent als terratrèmols.
Diuen que una de les parts més interessants del castell és la
porta, que està amagada en una cantonada d’una de les grans torres rodones. Això
sí que ho vam poder veure.
La porta és
original i està feta de ferro forjat amb patrons gravats a la seva superfície.
Llegeixo que hi ha marques de trets i un parell de bales encastades a la
planxa; no m’hi vaig fixar, però pot ser que amb la restauració que estan fent
ja hi hagin arreglat. A sobre de la porta hi ha un gran panell d’escriptura
persa, així com una cresta, flanquejada per un parell de lleons encadenats.
En algun lloc diuen que en alguns punts del castell s’hi veuen
restes de maçoneria urartiana. Hi ha documents sobre el Castell dels Mahmudis,
que són anteriors a la data donada per Sarı Süleyman i les fonts armènies fan
referència a la presència d’un parell de petites esglésies, en aquest lloc.
Al sud del castell, a l’altra banda del riu hi ha una tomba i una
madrassa. A l’oest del castell, al llarg de la carretera, hi ha un altre
complex de tombes i madrasses.
El castell va ser danyat almenys dues vegades, en la dècada de
1650 i en el 1839.
