Van va ser la capital de la civilització urartiana i va continuar mantenint la seva importància durant els períodes seljúcida i otomà. La idea d’establir un museu es va plantejar per primera vegada en el 1932, quan es va veure que era necessari preservar els béns culturals que s’havien trobat en la regió de Van.
No va ser fins al 1945 que es va fundar el museu de Van. L’any 2011 l’edifici on estava ubicat el museu es va veure afectat per dos terratrèmols i és quan es va construir el nou edifici, prop de la fortalesa de Van, que va obrir al públic l’any 2019.
Els artefactes més antics que es troben en aquest museu corresponen al paleolític, neolític i calcolític.
Hi ha una zona dedicada al regne d’Urartu, segle IX aC fins al
VI aC; aquesta civilització va destacar en l’art, la tecnologia i la
metal·lúrgia. D’aquest període hi ha armes, objectes quotidians i esteles amb
decoració escultòrica i inscripcions cuneïformes.
Hi ha també objectes del període romà, bizantí, seljúcida, aq
qoyunlu, qara qoyunlu i otomà. De l’època seljúcida destaquen les tombes en
forma de moltons i ovelles.
Elaborades per diferents artesans, les esteles Hakkari
segueixen certes regles i pertanyen a la classe dominant que va viure en tendes
durant la segona meitat del segon mil·lenni aC. Aquestes pedres són rares a
l'antiga Anatòlia i al Pròxim Orient, amb una diferència de temps significativa
entre elles que abasta des del tercer mil·lenni aC fins al segle XII dC.
Les esteles tenen diverses mides, entre 70 cm i 3,1 metres, i
estan treballades tan sols per una cara. Onze d’aquestes esteles representen
homes, nus excepte per una peça que cobreix els genitals, un cinturó ample
envolta la cintura, i d’ell hi penja una daga curta i corba, totes idèntiques. Les
figures sostenen un recipient, diuen que es veu clarament que és de pell. Hi ha
també una varietat d’objectes i figures, gravats en les esteles: armes
metàl·liques, com destrals, punyals, ganivets i llances, animals de caça
salvatge, com cabres de muntanya i cérvols, i figures humanes
Hi ha dues esteles més que se suposa que representen a dones,
ja que són diferents ales altres onze.
Els escultors de les esteles de Hakkari no eren sempre els
mateixos, però van seguir unes directrius d’iconografia comuna. Les esteles
pertanyien a una poderosa elit governant que residia en aquestes tendes.
L’estela més antiga és un baix relleu i la darrera és en estil linear. Sembla que es van gravar en el període entre el segle XV aC i el XI aC. En un altre article diuen que la forma de les armes que hi ha representades, les destrals i les dagues, permet assignar les esteles a la segona meitat del segon mil·lenni aC.
L’aparició a l'antiga Anatòlia i al Pròxim Orient d’aquest tipus de pedres és bastant rara. En canvi, s'han recuperat centenars d’espècimens a les estepes euroasiàtiques que deriven del llarg interval entre el tercer mil·lenni aC i el segle XII dC.En algun article les anomenen esteles de Kurgan o també
Balbals, que són esteles antropomòrfiques per honorar a un difunt. En aquestes
esteles només es representa la part superior de la figura humana, no hi ha les
cames.
Al que vaig dedicar més temps va ser a tot l'espai dedicat al regne d’Urartu.
Hi ha una sala dedicada al temple d’Ayanis, dedicat a Haldi. El castell d’Ayanis el va fer construir el rei urartià Rusa II, que va regnar entre el 680 aC i el 639 aC; està construït sobre un turó amb vistes al llac Van. Les excavacions que es van fer en el 2019 es van centrar en el temple que hi havia al castell, dedicat a Haldi una de les divinitats més importants urartianes. El temple es va descobrir en el 1997 i des de llavors s’ha anat fent excavacions de forma ininterrompuda.
Hi ha un espai dedicat a la fortalesa de Kef, prop d’Adilcevaz, a la riba nord del llac Van.Les excavacions van començar l’any 1964 i es van trobar nou
bocs de basalt amb relleus a les quatre cares, de fet és la mateixa escena
representada en les quatre cares. Sembla que pertanyien a una estructura de dos
pisos com la que es pot veure en aquest fotografia.
El regnat de Rusa II va ser el període de màxim esplendor del
regne d’Urartu. En aquesta fortalesa s’hi ha trobat un palau amb mes de cent
habitacions.
Durant el regant de Rusa II el regne tenia quatre ciutats
importants, una d’elles era aquesta de Kef, que es trobava en una lloc
estratègic, controlant les rutes comercials.
Les figures alades porten un capell que representa les
qualitats divines de la figura.
Els cinturons metàl·lics, especialment en bronze, eren molt
típics en l’època urartiana. Els dels homes eren més amples que els de les
dones; els de les dones estaven decorats amb escenes de banquets religiosos a
l’aire lliure.
Hi ha una bona col·lecció d'objectes emnprats en la guerra.
Bona part del museu està dedicat al regne d’Urartu, i com que era el més desconegut per mi és on m’hi he entretingut més. Ara be, com ja he dit al començament hi ha peces dels diferents períodes de la història d’aquesta regió del llac Van.
Hi ha una col·lecció de tombes que tenen forma d’animals. A la superfície hi ha gravats relacionats amb el difunt.