Abans de la destrucció la ciutat estava plena de mesquites,
esglésies, mercats, banys, botigues i tenia uns 80.000 habitants. La majoria dels
edificis estaven construïts amb maons de fang i les teulades eren planes, també
de fang. Per tant, en ser destruïda la superfície de la ciutat va quedar
coberta de petits turons i forats allà on hi havia hagut edificis, i després
els saquejadors van anar excavant per trobar tresors.
Hi ha dues mesquites que ja estan restaurades: la Kaya Çelebi i
la d’Hüsrev Paixà. Nosaltres visitem aquesta darrera que és la més propera a la
porta de l’antiga ciutat.
Hüsrev Paixà va ser el governador otomà que va encarregar la
construcció d’aquesta mesquita a Mimar Sinan, un dels millors arquitectes de
l’Imperi Otomà. La inscripció fundacional, data en que es va finalitzar la
construcció, és del 1567-1568. La mesquita formava part d’un complex que
incloïa una madrassa, un orfenat, un caravanserrall, uns banys i una escola
elemental. Hüsrev Paixà va morir executat en el 1571, i l’any 1587 es va
construir el seu mausoleu.
Més enllà hi ha l’altre mesquita restaurada que és similar, i
es va construir en el segle XVII. Ambdues mesquites van ser greument danyades
durant els incendis i els combats de 1915.
Un altre minaret que es
veu, amb decoració vidriada, era de la mesquita del minaret vermell, que va ser
construït durant el període turc seljúcida, probablement al segle XIII.
Tot i que Van ha estat governat per diversos regnes i imperis
islàmics durant la major part dels últims 1000 anys, gran part de la població
era cristiana, i encara hi ha ruïnes d’algunes esglésies. I en els penya-segats
diuen que es poden veure creus gravades.