Per compensar la decepció de no haver pogut visitar el castell
de Hosap ens van dur a Vanadòkia. Em sembla que està prop de Yavuzlar, a uns 20
km de la frontera iraniana, i per això hi ha un parell de controls militars
fins arribar-hi; el que vigilen és que no hi hagi pas d’immigrants il·legals.
Vanadòkia està força lluny de Van, uns 100 km, i vam arribar a
la ciutat per dinar a les 5 de la tarda, però la visita va valdre molt la pena.
Aquest indret l’anomenen Vanadòkia per les formacions rocoses
que hi ha, que recorden les de la Capadòcia, o sigui que seria la Capadòcia de
Van. No sé com s’ha d’escriure en català, l’hi he posat l’accent per similitud
amb Capadòcia.
Yavuzlar és un poble d’un centenar de cases i és des d’aquí que
visitem una mica aquesta zona de les anomenades “xemeneies de fades”. Em sembla
que hi ha altres poblacions des d’on es pot accedir a aquestes formacions
rocoses.
Vanadòkia es va formar després de l’erupció del volcà Yigit,
queem sembla que està prop de Van, la combinació de la lava amb l’aigua i
després l’erosió de l’aigua i vent, han creat aquestes formacions rocoses, on
hi ha una 17.000 xemeneies en una superfície d’un 20 km
2. Em sembla
que a 33 km d’aquí hi ha Baskale, que és el centre d’aquestes formacions. Diuen
que hi ha túnels i coves. Nosaltres no ho vam veure, només vam tenir temps de
passejar una mica per veure les formacions rocoses.
Les primeres fotografies que poso són fetes des del cotxe, a
través del vidre, per això tenen un color un tant blavós, que no he aconseguit
corregir. De totes formes veig que les que vaig fer quan passejava per allà
també tenen un color una mica estrany, o sigui que devia ser la llum i els
reflexos en la roca.
No he trobat informació sobre la composició de la roca, no sé
si són carbonats, sulfats o alguna altra
sal. Hi ha llocs en que es veu molt blanca i brillant amb el sol.
Em sorprèn, en mirar les fotografies, que no es veu tant blanc
com ho recordava. No sé si era efecte de la llum o és un error fotogràfic.
