25 de novembre 2023

Corea del sud-11. Andong. Acadèmia confuciana, Byeongsan seowon.

Després vam anar a visitar una acadèmia confucianista. Durant la dinastia Joseon les institucions educatives més comuns eren els sewons. Eren institucions privades que combinaven dues funcions l’ensenyament del confucianisme, acadèmies confucianistes,  i també eren centres de culte. En aquests centre també es preparava als nois per passar els exàmens nacionals. I generalment eren joves de famílies aristocràtiques.

A finals del segle XIX, per un edicte del regent Daewon-gun,  van haver de tancar la majoria d’aquestes acadèmies o seowons.

L’acadèmia confuciana Byeongsan Seowon es va fundar per honrar la memòria de Ryu Seongryong que s’havia traslladat a viure aquí en el 1572. No tinc del tot clar si va ser aquest germà o l’altre, Ryu Unryong, he trobat informacions contradictòries. Era un personatge molt respectat tant pel seu caràcter com per les seves escriptures, i per això després de la seva mort, en el 1607, els confucians locals van fundar un temple, el temple Jondeok, l’any 1613; van consagrar una tauleta ancestral per commemorar el seu treball acadèmic i les seves virtuts. El temple va passar a anomenar-se Byeogsan Seowon, l’any 1614. Després s’hi ha dipositat noves tauletes ancestrals per altres membres d’aquesta família i dels seus deixebles.

Aquí es conserven uns 3.000 llibres de molts tipus diferents. Hi ha una col·lecció d’obres de Ryu Seong-ryong.

Aquest tipus de centres tenien molta llibertat, amb les lleis Joseon, per exemple, no tenien que pagar impostos. Amb l’ocupació japonesa van perdre molts dels drets que tenien, fins que va arribar el tancament definitiu. 

Hi ha una bassa, la bassa Gwangyeongji, que vol dir bassa de llums i ombres. La seva forma representa la cosmologia confuciana, en que el cel és rodó, la illa central, i la terra quadrada, la forma de la bassa.

En tot el conjunt, els materials conserven al màxim la seva forma natural.

En la majoria de construccions tradicionals les portes i finestres tenen una estructura de fusta recoberta per un paper resistent. També espot veure el sistema de calefacció per sota del terra.

El recinte té dos espais diferenciats, un d’ells destinat a l’ensenyament i les habitacions, a la part baixa, i a la part superior hi ha l’espai dedicat a la preparació dels rituals i el santuari. Aquí hi ha una estructura destinada a cuina i magatzem, al costat del santuari, protegida per un mur de pedra per protegir els aliments i begudes.











Corea del sud-10. Andong. Mirador Buyongdae.

A la tarda vam continuar la nostra ruta cap a Andong, que es troba a uns 200 km de Suwon. Com que era cap de setmana hi havia molt trànsit i vam trigar més de tres hores en arribar, incloent una parada tècnica a mig camí.

Vam arribar que ja era fosc, i l’hotel estava en una zona moderna, sense massa interès, a un 25 km del centre històric.

El més bonic que vam trobar per allà a la vora va ser un rierol cobert, amb bona il·luminació.  

Andong, es pot traduir com a terra plàcida de l’est, se la coneix per ser un indret de cortesia i respecte i per ser hereva de cinc mil anys de tradicions. Ha pogut preservar les seves tradicions i folklore gràcies a que havia tingut poca interacció amb els estrangers, ja que està flanquejada per muntanyes.

El riu Nakdong passa per la població que és el principal centre mercantil de les zones agrícoles del voltant.

La Universitat Nacional d’Andong té una especialitat dedicada a la docència i estudi del folklore coreà, i això ha contribuït al desenvolupament d’aquesta població.

En el segle I aC la població que hi havia aquí s’anomenava Gochang. Després, en el període dels Tres Regnes, estava sota el control de Silla. Va ser després de la batalla que va tenir lloc l’any 930, en que va guanyar l’exèrcit de Goryeo, que se l’hi va donar el nom actual d’Andong. 

Quan va començar la dinastia Joseon, aquesta població es va transformar en un centre confucianista, i d’aquí van sorgir rellevants estudiosos d’aquesta filosofia. Va ser una època on imperava el conservadorisme.

Un dels estudiosos més important de Corea va ser Toe-gye Yi Hwang (1501-70), que va néixer en aquesta ciutat i en l’etapa final de la seva vida es va retirar aquí on va fundar una gran acadèmia confucianista Dosan Seowon, que es va acabar quan ja havia mort.

En aquesta època hi havia diversos clans familiars de la ciutat que tenien molta influencia en els cercles polítics. Em fa gràcia el nom dels clans que tots incorporen el nom de la ciutat: Andong Kim, Andong Jo, Andong Kwon i Pungsan Hong d’Andong.

A partir del segle XVI la influència d’aquesta ciutat va anar en declivi fins a començaments del segle XIX quan hi va haver un casament entre una persona de la família reial i una del clan Kim; això va fer que aquest clan tingués una forta influencia en la reialesa.

Durant la guerra de Corea, a començaments de la dècada de 1950, aquí hi va haver batalles que van deixar gairebé arrasada la ciutat. En acabar la guerra de seguida es va reconstruir. I en el 1976 es va construir la presa d’Andong i la central hidroelèctrica.

L’any 1999 la reina Elisabet II del Regne Unit va celebrar aquí el seu 73è aniversari. 

El soju d’Andong està considerat un dels millors del país. Aquesta beguda és molt popular a Corea, és un aiguardent d’arròs, que sovint prenen barrejat amb cervesa.

Un dels plats típics d’aquí és el jjimdak. Els jjim són plats coreans cuinats al vapor o bullits. Aquest està fet amb pollastre i verdures variades marinades en una salsa a base de salsa de soja.

Dues curiositats que ara recordo, i que no tenen res a veure amb aquesta ciutat. Una és que les dones quan es casen conserven el seu cognom, no adopten el del marit. L’altra, és que molts hotels no tenen la recepció a la planta baixa, sinó que es troben en pisos elevats. Per exemple l‘hotel on estàvem a Seül, ocupava tan sols els pisos superiors d’un gran edifici.

Després d’esmorzar anem cap al mirador Buyongdae, és un penya-segat d'uns 64 metres d'alçada situat al final de la serralada Taebaeksan. Des de dalt es té una bona vista sobre la plana on hi ha el poblat tradicional Hahoe i sobre el riu Nakdong. Es triga tan sols deu minuts en arribar a dalt.

Una cosa curiosa és que quan hi ha camins de terra, els cobreixen amb unes estores d’espart o similar, per evitar que es pugui relliscar i també suposo que té la funció de subjectar el sòl i que no es deteriori.

Diuen que el poble Hahoe vist des d’aquí dalt sembla una flor de lotus flotant sobre l’aigua, i això és el que vol dir el nom d’aquest mirador. 

El nom del poble prové del terme Ha, que vol dir riu, i Hoe que vol dir envoltar, i fa referència a la forma de S que té el riu al voltant del poble.

Al poble de Hahoe hi va viure durant 600 anys la família Ryu. Van ser rellevants dos germans d’aquesta nissaga, Ryu Unryong (1539-1601) que va ser un gran erudit confucianista de la dinastia Joseon, i Ryu Seongryon (1542-1607) que va ser primer ministre durant la invasió japonesa, del 1592 al 1598.

Aquests dos germans es van construir les seves cases un a cada banda del penya-segat i hi havia un camí que permetia anar d’una a l’altra. 

19 de novembre 2023

Corea del Sud-9. Suwon: Fortalesa Hwaseong

Suwon es troba a uns 30 km al sud de Seül. A aquesta població se la coneix com “la ciutat de la pietat filial” nom que té a veure amb la història de la fortalesa Hwaseong, de la que parlaré després.

Ha tingut diferents noms al llarg dels segles, primer era Mosu-guk, després en l’època dels tres regnes tota l’àrea on hi ha actualment Suwon i Hwaseong se la coneixia amb el nom de Maehol-gun.

L’any 757, durant el regnat de Gyeongdeok, de Silla unificada, el nom va canviar a Suseong-gun. Després, en el 940, durant la dinastia Goryeo, es va anomenar Suju. I finalment, l’any 1413,el tercer rei de la dinastia Joseon, Taejong, l’hi va posar el nom actual, Suwon.

Bona part de la població de Suwon treballa per Samsung. Samsung Electronics es va fundar en aquesta ciutat l’any 1969; aquí hi ha la seu central i un gran complex industrial.

El fundador d’aquest conglomerat empresarial va ser Lee  Byung-chul. Va començar l’any 1938, a Taegu. Allà comerciava amb fideus i menjar autòcton i ho exportava a la Xina. L’empresa va prosperar i l’any 1947 va decidir traslladar-se a Seül, però poc després va esclatar la guerra de Corea (1950-53) i es va veure obligat a tancar la seu de Seül.

Després de la guerra va ampliar el negoci als tèxtils i va obrir la fàbrica de llana més gran de Corea. Es va centrar en la industrialització per ajudar al país a recuperar el desenvolupament  després de la guerra. En aquella època el govern va ajudar molt als conglomerats nacionals, els chaebols: els protegia de la competència i els hi facilitava el finançament.

En la dècada de 1970 l’empresa va ampliar el procés de fabricació de tèxtils, des de les matèries primeres fins al producte finals, per tal de ser més competitius. Es van establir noves filials i també es va començar a invertir en industria pesada, química i petroquímica.

Va entrar en la indústria electrònica en el 1969; els seus primers productes van ser televisions en blanc i negre. En la dècada següent va ser quan va entrar en el món de la telefonia.

Després d’esmorzar vam sortir cap a Suwon, per visitar la fortalesa. En principi el trajecte de Seül a Suwon tenia que durar una hora, però en vam trigar tres; el trànsit és infernal.

Feia mal dia, plovia a estones i feia fresca, i seguia havent-hi molta contaminació.

La fortalesa de Hwaseong és una de les estructures militars més grans del país; es va construir durant la dinastia Joseon i està declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des del 1997. Només vam veure una petita part, ja que no teníem prou temps i és molt extensa.

La va fer construir el 22è rei de la dinastia Joseon, el rei Jeongjo, a començaments del 1794, com un acte de devoció filial, i també per enfortir el seu poder i fortificar la zona sud de l’anterior capital (l’actual Seül). Volia traslladar aquí les restes mortals del seu pare, el príncep hereu Sado.

La historia del príncep Sado és una de les més conegudes a Corea, se n’han fet pel·lícules, sèries, llibres....

Aquest príncep va néixer l’any 1735 i quan va morir el seu germà gran es va convertir en l’hereu a la corona. Diuen que era molt intel·ligent i que el seu pare havia posat moltes expectatives en ell. Sembla ser que pel seu caràcter el va decebre, i diuen que tant a ell com a la seva germana els tractava molt malament, de forma cruel. Quan va morir la seva germana sembla que es va descontrolar i que era molt agressiu.

He trobat un article, en una revista de psiquiatria coreana, en el que analitzen el seu comportament a través de documents de l’època i de les memòries de la seva vídua; la conclusió a la que arriben és que el seu comportament espot atribuir a un trastorn bipolar.  

El seu pare el va obligar a suïcidar-se; em sembla que ell s’hi va negar i llavors els va tancar en un cofre de fusta on habitualment s’hi guardava arròs,  esperant que moris. Aquí he trobat versions diverses, uns diuen que efectivament va morir tancat al contenidor, mentre que d’altres diuen que al cap d’una setmana encara era viu i el van executar. Sigui com sigui, el seu pare el va matar. Malgrat les reticències de part de la noblesa, el trono va passar al seu fill Jeongjo.

Jeongjo no estava d’acord amb el tracte que havia patit el seu pare i va lluitar per restituir el seu honor. Considerava que Sado havia sigut víctima d’una conspiració i per això va voler traslladar la capital a Suwon, lluny dels que considerava que havien conspirat contra el seu pare.

Jeongjo va escollir Suwon perquè era un indret poc conegut, i estava a tan sols 25 o 30 Km de Seül, en aquella època anomenada Hanyang.  El seu objectiu era traslladar aquí la capital del regne, ja que la seva ubicació era estratègica i permetia connectar Seül amb el mar de l’oest o mar groc i amb la Xina.

Volia convertir Suwon en una capital pròspera; va fomentar el creixement, incentivant a la gent a que es traslladés a Suwon, amb ajuts i avantatges fiscals, per un període de deu anys. Va ordenar la construcció d’escoles i centres educatius. El rei Jeongjo va morir l’any 1800, als 47 anys, i hi ha dubtes sobre la causa de la seva mort. El cas és que el seu somni de fer de Suwon una gran capital va quedar estroncat.

La fortalesa tenia dues funcions, la de defensa i residencia, ja que és on s’hi va construir el palau reial.

Prop de la fortalesa va fer construir la tomba pel seu pare, al que va coronar de forma pòstuma i la seva tomba està considerada tomba reial.

La fortalesa es va construir en tan sols dos anys, i mentre s’estava construint, l’any 1795, es va fer una històrica processó, traslladant les despulles del príncep hereu Sado a la tomba reial recent construïda.

La fortalesa es troba al peu de la muntanya Paldal, a pocs quilòmetres al nord de la tomba del pare. El disseny va ser obra de Jeong Yakyong, conegut també com Dasan. Aquest era un influent filòsof i conseller del rei Jeongjo  que va encapçalar la branca Silhak del neoconfucianisme, que es basava en l’aprenentatge pràctic.

El primer grup d’estudiosos del silhak defensaven una reforma completa dels exàmens de la funció pública, de la fiscalitat, de les ciències natural i de les tècniques agrícoles i de gestió. L’objectiu era reconstruir la societat de Joseon, que havia quedat devastada.

Les reformes que es van implementar van ser beneficioses, tant pel tresor com per als camperols. Van modernitzar el país i el van obrir a l’exterior. Dasan va escriure una obra sobre l’estratègia de les fortificacions, analitzant els dissenys de les fortaleses coreanes, xineses i occidentals.

Basant-se en la filosofia Silhak es va innovar en el sistema laboral, de forma que els treballadors van començar a un contracte i rebien un salari per la seva feina.

Com deia abans, es va construir en molt poc temps, tenint en compte les seves dimensions, i això va ser possible a la tecnologia emprada, com ara la utilització de grues i politges.

Aquesta fortalesa va tenir una gran influencia en el desenvolupament de l’arquitectura coreana, la planificació urbana i el paisatgisme. A diferència d’altres fortaleses de la Xina o del Japó aquesta combina funcions militars, polítiques i comercials. Combina la part residencial amb la defensiva, i s’hi van aplicar els darrers coneixements científics del moment, tant d’orient com d’occident.

Durant la construcció de la fortalesa, el supervisor Chae Chae-Gong va anar anotant tots els detalls i ho va publicar en el 1801; això va facilitar que després es pogués reconstruir mantenint la forma original.

Aquesta publicació és el Hwaseong Seongyeok Uigwe (Registre de la construcció de la fortalesa de Hwaseong); es va publicar en el 1801, poc després de la mort del rei Jeongjo.

Consta de deu volums i gràcies als detalls i la meticulositat amb que està escrit i dibuixat es va poder reconstruir després de la guerra de Corea. Hi ha dibuixos sobre com era la fortalesa, descripció i dibuixos de cada espai i de quina era la seva funció,  detalls de les peces i materials emprats, així com una acurada explicació de tot el procés de construcció. Aquesta obra forma part del tresor nacional des del 2016.

Hi ha una traducció en francès, abreujada, que es va publicar l’any 1898, obra de Henry Chevalier, que era el cònsol francès a Corea. També hi ha una traducció completa en alemany, que forma part d’una tesi doctoral.

La muralla tenia quatre portes, i incorporava diferents sistemes defensius que s’han conservat, com ara comportes, torres d'observació, llocs de comandament, torres amb espitlleres bastions d'armes de foc, torres d'angle, portes secretes, torres de balises, baluards i búnquers.

La torre de balises, des d’on s’enviaven els senyals de fum o amb foc, tenia, com ja vam veure a Seül, cinc xemeneies, per poder jugar amb el nombre de focs encesos per enviar el missatge que tocava en cada moment.

Una de les característiques de la muralla és que tenia cinc portes secretes, que permetien aprovisionar-se i llançar atacs, en cas de setge. També tenia dues comportes per regular el flux del riu que travessa la fortalesa.

Les portes del sud i del nord són estructures de fusta de dos pisos, sobre una base de pedra, en canvi les portes de l’est i de l’oest tenen un sol pis.

Dels 48 elements defensius que tenia originalment se n’han perdut set per les guerres i les riuades. Per altra banda, la muralla s’ha perforat en nou punts per integrar-se a la xarxa viaria.

Durant la guerra de Corea parts de la fortalesa van quedar malmeses: dues de les portes destruïdes i part de la muralla enderrocada. La reconstrucció i restauració es va començar en el 1964.

Després de visitar la fortalesa vam anar cap al centre de la població per donar una volta i dinar.

En una gran plaça, i al peu de la muntanya hi ha el palau temporal, en coreà aquest tipus de palaus s’anomenen Haenggung. Aquest tipus de palaus no estaven habitats de forma permanent, sinó que servien de refugi en temps de guerra i a més hi venia la família reial quan anaven a les fonts d’aigües termals.

Aquest és el palau que va fer construir el rei Jeongjo per poder fer-hi estada quan anava a visitar la tomba del seu pare, el príncep hereu Sado.  Es va construir en el 1790, uns anys abans que la fortalesa.

L’any 1795 aquí es va celebrar una gran festa amb banquet inclòs, per celebrar els 60 anys de la mare del rei Jeongjo, Hyegyeong, que va ser la que va escriure les seves memòries on hi deixava constància dels problemes que tenia el seu marit, el príncep Sado.

Quan el rei no estava allotjat aquí funcionava com a oficina del govern local de l’àrea de Suwon. També s’hi feien cerimònies diverses, com l’entrega de certificats als que havien aprovat l’examen nacional especial.

El rei Jeongjo tenia previst retirar-se aquí quan abdiqués del trono.

Actualment s’hi fan diverses activitats tradicionals i espectacles culturals. No hi vaig entrar ja que no tenia prou temps. 




14 de novembre 2023

Corea del sud-8. Seül: Dongdaemun

Des de l’ajuntament vam agafar el metro per anar al districte de Dongdaemun, per veure el DDP, Dongdaemun Design Plaza. Hi ha un parc amb uns edificis de disseny molt original, obra de l’arquitecta Zaha Hadid, a la que alguns anomenen la reina de les corbes.

Aquest districte es troba al nord-est del riu Han. El nom vol dir “gran porta oriental”.  Es troba fora del recinte de l’antic Seül.

Aquest districte es va crear l’any 1943, quan es va instaurar el sistema de districtes; era més gran que ara ja que en el 1949 i en anys successius s’han anat separant alguns altres districtes.

El nom original de la porta principal que hi havia al cantó est de la muralla de l’antic Seül, és Heunginjimun, que es tradueix com la porta de la benevolència creixent. Aquesta porta, que ha donat nom al districte, tot i que em sembla que queda fora dels límits del districte, la va fer construir el rei Taejo en el 1398, va ser renovada en el 1453 i altre cop en el 1869 durant el regnat de Gojong.

Actualment aquest és un important districte comercial. L’any 2007 el govern de Seül va iniciar el procés per redissenyar el que era l’estadi de Dongdaemun. I la remodelació d’aquest gran espai va ser obra de la famosa arquitecta Zaha Hadid. S’ha creat el Parc de la Història i Cultura de Dongdaemun.

Com havia comentat en parlar del mont Namsan la capital del regne de Joseon era Hangyan, el centre antic de l’actual Seül, i estava envoltada per una muralla. Aquest espai estava fora de les muralles i després de la guerra, amb l’expansió i el desenvolupament econòmic creixent es va enderrocar la muralla. Va ser el príncep japonès qui la va destruir, en el 1908.

En la dècada de 1960 l’àrea comercial d’aquest districte es va desenvolupar significativament, es va crear el mercat Pyeonghwa i aviat es va convertiren el districte comercial més gran de la ciutat.

Dongdaemun es va començar a desenvolupar com a àrea comercial en els darrers anys de la dinastia Joseon, quan la gent va crear un mercat autònom al voltant de Baeogae. Després va aparèixer un altre gran mercat, el de Gwangjang; i així el districte es va anar omplint de marcats  i petits comerços.

En la dècada de 1960 van construir-se molts tallers de costura prop del mercat Pyenghwa, i aquest mercat es va acabar convertint en el més gran del districte.

L’any 1889 es va enderrocar part de la muralla per fer passar el tramvia. Després, l’any 1908, durant la visita del príncep japoneses va enderrocar un altre tros per facilitar la construcció del complex esportiu Gyeongseong, un símbol del casament del príncep, durant el regnat de l’emperador Hiroito, en el 1924.

Després es va anar construint, de forma il·legal, i després de la guerra de Corea va anar en augment, amb el desenvolupament d’aquesta zona, i la muralla es va anar degradant paulatinament.

El complex esportiu Gyeongseong, construït en el 1925, quan es va anar enderrocant la muralla va canviar de nom, convertint-se en l’estadi Dongdaemun, convertint-se després de la independència en un estadi modern, i anomenat ara Complex esportiu de Seül. Més tard va recuperar el nom anterior, complex esportiu Dongdaemun, però pels jocs olímpics de Seül del 1988 es va construir un nou estadi, el complex esportiu Jamsil, i aquest va perdre molta de la seva activitat.

Es va tirar a terra en el 2007 i l’any 2009 es començava la remodelació de l’espai per construir-hi el DDP, que es va inaugurar oficialment al març del 2014.

Zaha Hadid, és una arquitecte famosa pels seus edificis d’estil futurista, amb impressionants corbes i figures geomètriques, que fa servir materials com l’acer, el formigó i el vidre. El conjunt que va crear aquí, el Dongdaemun Design Plaza, DDP, diuen que  és l’estructura amorfa en 3D més gran del mon.

Zaha Hadid va néixer a Bagdad l’any 1950, l’any 1972 va anar a Londres a estudiar arquitectura en una de les universitats més competitives del món. L’any 1977 quan es va graduar va guanyar el seu primer premi i dos anys més tard fundava ja el seu propi estudi, Zaha Hadid Architects.

En el 2004 va ser la primera dona a guanyar el Pritzker Architecture Prize, un premi internacional anual de disseny, que a vegades es diu que és equivalent a un premi Nobel de l’arquitectura. Va seguir guanyant premis de prestigi, en el 2010 i el 2011, l’any 2016 va ser la primera dona en guanyar la medalla d’or del RIBA (Royal Institute of British Architects). Aquest mateix any 2016 moria d’un infart a Miami. Van quedar molts dels seus projectes inacabats, que van completar la gent del seu estudi. 

Aquesta plaça té diversos espais públics, com una sala d’exposicions, una sala de conferències, un museu del disseny, un laboratori de disseny... I hi ha també el Parc Històric i Cultural de Dongdaemun.

Quan es van fer les obres de reforma d’aquest espai es van descobrir diferents elements del passat, des dels inicis de la dinastia Joseon fins a l’època colonial japonesa; es va trobar la primera instal·lació de defensa, 44 edificis, el camp d’entrenament militar, un miler de relíquies, algunes de porcellana blanca de la dinastia Joseon i d’altres d’una ceràmica també típica, de pols blau-grisenca. La construcció del DDP ha respectat els elements trobats integrant-los en el conjunt.

Ara em sap greu no haver pogut visitar aquesta part del parc, però quinze dies pel país no dona per més; a Seül hi ha molta veure, però es triga molt en qualsevol desplaçament.  

El DDP va ser el primer edifici públic coreà dissenyat amb el sistema BIM, Modelatge d’Informació de Construcció (Building Information Modelling).

L’edifici té un revestiment metàl·lic amb diferents patrons de perforacions. La percepció de l’edifici canvia segons la llum ambiental: en dies amb molt de sol es veu opac, en canvi a la nit, amb la il·luminació amb leds és gairebé evanescent.

L’any 2010 Seül va ser designada com la capital mundial del disseny, en part gràcies a aquest edifici.

Quan estàvem al mont Namsan, a la tarda, havia caigut i m’havia torçat el turmell. Mentre passejàvem per aquest ampli espai cada cop em feia més mal el peu. Vam tornar amb el metro cap a l’hotel, era hora punta i anava a molt ple.

Vam anar a sopar prop de l’hotel, ja que estàvem cansats i jo no podia caminar gaire. El pitjor va ser en sortir de sopar, que veia les estrelles cada cop que posava el peu a terra; em va costar molt arribar fins a l’habitació.

Vam sopar en un dels molts locals on fan barbacoes. Va ser estressant. Ens van enquibir en una taula petita, encaixonada entre altres dues, ens donaven pressa per escollir... Com que tenen molta cua van per feina, cal menjar ràpid i deixar espai per als següents.

Teníem la carta en la que no enteníem massa cosa, selecciones les carns, et porten les brases que es col·loquen sota la planxa metàl·lica, i la carn crua que et prepares tu mateix; com a estris tens unes pinces per compartir, per girar les peces a coure i els bastonets metàl·lics. No vam encertar massa les carns que vam triar.

Suposo que jo no estava en forma pel mal al peu, però l’experiència noem va entusiasmar. Massa estressant. Aquí a Barcelona havia anat un parell de cops a restaurants coreans i havia pres barbacoa; era una altra cosa, més relaxat, tot i que això d’haver-t’ho de cuinar no m’entusiasma.

En cap restaurant hi ha postres; després vam anar a una cafeteria iem vaig prendre un bon pastis de xocolata.