Aquest districte es troba al nord-est del riu Han. El nom vol
dir “gran porta oriental”. Es troba fora
del recinte de l’antic Seül.
Aquest districte es va crear l’any 1943, quan es va instaurar
el sistema de districtes; era més gran que ara ja que en el 1949 i en anys
successius s’han anat separant alguns altres districtes.
Actualment aquest és un important districte comercial. L’any
2007 el govern de Seül va iniciar el procés per redissenyar el que era l’estadi
de Dongdaemun. I la remodelació d’aquest gran espai va ser obra de la famosa
arquitecta Zaha Hadid. S’ha creat el Parc de la Història i Cultura de
Dongdaemun.
En la dècada de 1960 l’àrea comercial d’aquest districte es va
desenvolupar significativament, es va crear el mercat Pyeonghwa i aviat es va
convertiren el districte comercial més gran de la ciutat.
En la dècada de 1960 van construir-se molts tallers de costura
prop del mercat Pyenghwa, i aquest mercat es va acabar convertint en el més gran
del districte.
Després es va anar construint, de forma il·legal, i després de
la guerra de Corea va anar en augment, amb el desenvolupament d’aquesta zona, i
la muralla es va anar degradant paulatinament.
Zaha Hadid, és una arquitecte famosa pels seus edificis d’estil
futurista, amb impressionants corbes i figures geomètriques, que fa servir
materials com l’acer, el formigó i el vidre. El conjunt que va crear aquí, el
Dongdaemun Design Plaza, DDP, diuen que
és l’estructura amorfa en 3D més gran del mon.
En el 2004 va ser la primera dona a guanyar el Pritzker
Architecture Prize, un premi internacional anual de disseny, que a vegades es
diu que és equivalent a un premi Nobel de l’arquitectura. Va seguir guanyant
premis de prestigi, en el 2010 i el 2011, l’any 2016 va ser la primera dona en
guanyar la medalla d’or del RIBA (Royal Institute of British Architects).
Aquest mateix any 2016 moria d’un infart a Miami. Van quedar molts dels seus
projectes inacabats, que van completar la gent del seu estudi.
Quan es van fer
les obres de reforma d’aquest espai es van descobrir diferents elements del
passat, des dels inicis de la dinastia Joseon fins a l’època colonial japonesa;
es va trobar la primera instal·lació de defensa, 44 edificis, el camp
d’entrenament militar, un miler de relíquies, algunes de porcellana blanca de
la dinastia Joseon i d’altres d’una ceràmica també típica, de pols
blau-grisenca. La construcció del DDP ha respectat els elements trobats
integrant-los en el conjunt.
El DDP va ser el primer edifici públic coreà dissenyat amb el
sistema BIM, Modelatge d’Informació de Construcció (Building Information
Modelling).
L’edifici té un revestiment metàl·lic amb diferents patrons de
perforacions. La percepció de l’edifici canvia segons la llum ambiental: en
dies amb molt de sol es veu opac, en canvi a la nit, amb la il·luminació amb
leds és gairebé evanescent.
Quan estàvem al mont Namsan, a la tarda, havia caigut i m’havia
torçat el turmell. Mentre passejàvem per aquest ampli espai cada cop em feia
més mal el peu. Vam tornar amb el metro cap a l’hotel, era hora punta i anava a
molt ple.
Vam anar a sopar prop de l’hotel, ja que estàvem cansats i jo
no podia caminar gaire. El pitjor va ser en sortir de sopar, que veia les
estrelles cada cop que posava el peu a terra; em va costar molt arribar fins a l’habitació.
Teníem la carta en la que no enteníem massa cosa, selecciones
les carns, et porten les brases que es col·loquen sota la planxa metàl·lica, i
la carn crua que et prepares tu mateix; com a estris tens unes pinces per
compartir, per girar les peces a coure i els bastonets metàl·lics. No vam
encertar massa les carns que vam triar.
En cap restaurant hi ha postres; després vam anar a una
cafeteria iem vaig prendre un bon pastis de xocolata.
