Vam arribar que ja era fosc, i l’hotel estava en una zona
moderna, sense massa interès, a un 25 km del centre històric.
El més bonic que vam trobar per allà a la vora va ser un rierol
cobert, amb bona il·luminació.
Andong, es pot traduir com a terra plàcida de l’est, se la coneix per ser un indret de cortesia i respecte i per ser hereva de cinc mil anys de tradicions. Ha pogut preservar les seves tradicions i folklore gràcies a que havia tingut poca interacció amb els estrangers, ja que està flanquejada per muntanyes.
El
riu Nakdong passa per la població que és el principal centre mercantil de les
zones agrícoles del voltant.
En el segle I aC la població que hi havia aquí s’anomenava
Gochang. Després, en el període dels Tres Regnes, estava sota el control de
Silla. Va ser després de la batalla que va tenir lloc l’any 930, en que va
guanyar l’exèrcit de Goryeo, que se l’hi va donar el nom actual d’Andong.
Quan va començar la dinastia Joseon, aquesta població es va transformar en un centre confucianista, i d’aquí van sorgir rellevants estudiosos d’aquesta filosofia. Va ser una època on imperava el conservadorisme.
Un
dels estudiosos més important de Corea va ser Toe-gye Yi Hwang (1501-70), que
va néixer en aquesta ciutat i en l’etapa final de la seva vida es va retirar
aquí on va fundar una gran acadèmia confucianista Dosan Seowon, que es va
acabar quan ja havia mort.
En aquesta època hi havia diversos clans familiars de la ciutat que tenien molta influencia en els cercles polítics. Em fa gràcia el nom dels clans que tots incorporen el nom de la ciutat: Andong Kim, Andong Jo, Andong Kwon i Pungsan Hong d’Andong.
A
partir del segle XVI la influència d’aquesta ciutat va anar en declivi fins a
començaments del segle XIX quan hi va haver un casament entre una persona de la
família reial i una del clan Kim; això va fer que aquest clan tingués una forta
influencia en la reialesa.
Durant la guerra de Corea, a començaments de la dècada de 1950, aquí hi va haver batalles que van deixar gairebé arrasada la ciutat. En acabar la guerra de seguida es va reconstruir. I en el 1976 es va construir la presa d’Andong i la central hidroelèctrica.
L’any
1999 la reina Elisabet II del Regne Unit va celebrar aquí el seu 73è
aniversari.
El
soju d’Andong està considerat un dels millors del país. Aquesta beguda és molt
popular a Corea, és un aiguardent d’arròs, que sovint prenen barrejat amb
cervesa.
Un dels plats típics d’aquí és el jjimdak. Els jjim són plats coreans cuinats al vapor o bullits. Aquest està fet amb pollastre i verdures variades marinades en una salsa a base de salsa de soja.
Dues curiositats que ara recordo, i que no tenen res a veure
amb aquesta ciutat. Una és que les dones quan es casen conserven el seu cognom,
no adopten el del marit. L’altra, és que molts hotels no tenen la recepció a la
planta baixa, sinó que es troben en pisos elevats. Per exemple l‘hotel on estàvem
a Seül, ocupava tan sols els pisos superiors d’un gran edifici.
Després d’esmorzar anem cap al mirador Buyongdae, és un penya-segat d'uns 64 metres d'alçada situat al final de la serralada Taebaeksan. Des de dalt es té una bona vista sobre la plana on hi ha el poblat tradicional Hahoe i sobre el riu Nakdong. Es triga tan sols deu minuts en arribar a dalt.
Una
cosa curiosa és que quan hi ha camins de terra, els cobreixen amb unes estores
d’espart o similar, per evitar que es pugui relliscar i també suposo que té la
funció de subjectar el sòl i que no es deteriori.
Diuen que el poble Hahoe vist des d’aquí dalt sembla una flor
de lotus flotant sobre l’aigua, i això és el que vol dir el nom d’aquest
mirador.
Al poble de Hahoe hi va viure durant 600 anys la família Ryu.
Van ser rellevants dos germans d’aquesta nissaga, Ryu Unryong (1539-1601) que
va ser un gran erudit confucianista de la dinastia Joseon, i Ryu Seongryon
(1542-1607) que va ser primer ministre durant la invasió japonesa, del 1592 al
1598.
Aquests dos germans es van construir les seves cases un a cada banda del penya-segat i hi havia un camí que permetia anar d’una a l’altra.