Corea del sud-10. Andong. Mirador Buyongdae.

A la tarda vam continuar la nostra ruta cap a Andong, que es troba a uns 200 km de Suwon. Com que era cap de setmana hi havia molt trànsit i vam trigar més de tres hores en arribar, incloent una parada tècnica a mig camí.

Vam arribar que ja era fosc, i l’hotel estava en una zona moderna, sense massa interès, a un 25 km del centre històric.

El més bonic que vam trobar per allà a la vora va ser un rierol cobert, amb bona il·luminació.  

Andong, es pot traduir com a terra plàcida de l’est, se la coneix per ser un indret de cortesia i respecte i per ser hereva de cinc mil anys de tradicions. Ha pogut preservar les seves tradicions i folklore gràcies a que havia tingut poca interacció amb els estrangers, ja que està flanquejada per muntanyes.

El riu Nakdong passa per la població que és el principal centre mercantil de les zones agrícoles del voltant.

La Universitat Nacional d’Andong té una especialitat dedicada a la docència i estudi del folklore coreà, i això ha contribuït al desenvolupament d’aquesta població.

En el segle I aC la població que hi havia aquí s’anomenava Gochang. Després, en el període dels Tres Regnes, estava sota el control de Silla. Va ser després de la batalla que va tenir lloc l’any 930, en que va guanyar l’exèrcit de Goryeo, que se l’hi va donar el nom actual d’Andong. 

Quan va començar la dinastia Joseon, aquesta població es va transformar en un centre confucianista, i d’aquí van sorgir rellevants estudiosos d’aquesta filosofia. Va ser una època on imperava el conservadorisme.

Un dels estudiosos més important de Corea va ser Toe-gye Yi Hwang (1501-70), que va néixer en aquesta ciutat i en l’etapa final de la seva vida es va retirar aquí on va fundar una gran acadèmia confucianista Dosan Seowon, que es va acabar quan ja havia mort.

En aquesta època hi havia diversos clans familiars de la ciutat que tenien molta influencia en els cercles polítics. Em fa gràcia el nom dels clans que tots incorporen el nom de la ciutat: Andong Kim, Andong Jo, Andong Kwon i Pungsan Hong d’Andong.

A partir del segle XVI la influència d’aquesta ciutat va anar en declivi fins a començaments del segle XIX quan hi va haver un casament entre una persona de la família reial i una del clan Kim; això va fer que aquest clan tingués una forta influencia en la reialesa.

Durant la guerra de Corea, a començaments de la dècada de 1950, aquí hi va haver batalles que van deixar gairebé arrasada la ciutat. En acabar la guerra de seguida es va reconstruir. I en el 1976 es va construir la presa d’Andong i la central hidroelèctrica.

L’any 1999 la reina Elisabet II del Regne Unit va celebrar aquí el seu 73^è aniversari. 

El soju d’Andong està considerat un dels millors del país. Aquesta beguda és molt popular a Corea, és un aiguardent d’arròs, que sovint prenen barrejat amb cervesa.

Un dels plats típics d’aquí és el jjimdak. Els jjim són plats coreans cuinats al vapor o bullits. Aquest està fet amb pollastre i verdures variades marinades en una salsa a base de salsa de soja.

Dues curiositats que ara recordo, i que no tenen res a veure amb aquesta ciutat. Una és que les dones quan es casen conserven el seu cognom, no adopten el del marit. L’altra, és que molts hotels no tenen la recepció a la planta baixa, sinó que es troben en pisos elevats. Per exemple l‘hotel on estàvem a Seül, ocupava tan sols els pisos superiors d’un gran edifici.

Després d’esmorzar anem cap al mirador Buyongdae, és un penya-segat d'uns 64 metres d'alçada situat al final de la serralada Taebaeksan. Des de dalt es té una bona vista sobre la plana on hi ha el poblat tradicional Hahoe i sobre el riu Nakdong. Es triga tan sols deu minuts en arribar a dalt.

Una cosa curiosa és que quan hi ha camins de terra, els cobreixen amb unes estores d’espart o similar, per evitar que es pugui relliscar i també suposo que té la funció de subjectar el sòl i que no es deteriori.

Diuen que el poble Hahoe vist des d’aquí dalt sembla una flor de lotus flotant sobre l’aigua, i això és el que vol dir el nom d’aquest mirador. 

El nom del poble prové del terme Ha, que vol dir riu, i Hoe que vol dir envoltar, i fa referència a la forma de S que té el riu al voltant del poble.

Al poble de Hahoe hi va viure durant 600 anys la família Ryu. Van ser rellevants dos germans d’aquesta nissaga, Ryu Unryong (1539-1601) que va ser un gran erudit confucianista de la dinastia Joseon, i Ryu Seongryon (1542-1607) que va ser primer ministre durant la invasió japonesa, del 1592 al 1598.

Aquests dos germans es van construir les seves cases un a cada banda del penya-segat i hi havia un camí que permetia anar d’una a l’altra.