Després
vam anar a visitar una acadèmia confucianista. Durant la dinastia Joseon les
institucions educatives més comuns eren els sewons. Eren institucions privades
que combinaven dues funcions l’ensenyament del confucianisme, acadèmies
confucianistes, i també eren centres de
culte. En aquests centre també es preparava als nois per passar els exàmens
nacionals. I generalment eren joves de famílies aristocràtiques.
A
finals del segle XIX, per un edicte del regent Daewon-gun, van haver de
tancar la majoria d’aquestes acadèmies o seowons.
L’acadèmia confuciana Byeongsan Seowon es va fundar per honrar
la memòria de Ryu Seongryong que s’havia traslladat a viure aquí en el 1572. No
tinc del tot clar si va ser aquest germà o l’altre, Ryu Unryong, he trobat
informacions contradictòries. Era un personatge molt respectat tant pel seu
caràcter com per les seves escriptures, i per això després de la seva mort, en
el 1607, els confucians locals van fundar un temple, el temple Jondeok, l’any
1613; van consagrar una tauleta ancestral per commemorar el seu treball
acadèmic i les seves virtuts. El temple va passar a anomenar-se Byeogsan
Seowon, l’any 1614. Després s’hi ha dipositat noves tauletes ancestrals per
altres membres d’aquesta família i dels seus deixebles.
Aquí es conserven uns 3.000 llibres de molts tipus diferents.
Hi ha una col·lecció d’obres de Ryu Seong-ryong.
Aquest tipus de centres tenien molta llibertat, amb les lleis
Joseon, per exemple, no tenien que pagar impostos. Amb l’ocupació japonesa van
perdre molts dels drets que tenien, fins que va arribar el tancament definitiu.
Hi ha una bassa, la bassa Gwangyeongji, que vol dir bassa de llums i
ombres. La seva forma representa la cosmologia confuciana, en que el cel és
rodó, la illa central, i la terra quadrada, la forma de la bassa.
En tot el conjunt, els materials conserven al màxim la seva
forma natural.
En la majoria de construccions tradicionals les portes i
finestres tenen una estructura de fusta recoberta per un paper resistent. També
espot veure el sistema de calefacció per sota del terra.
El recinte té dos espais diferenciats, un d’ells destinat a
l’ensenyament i les habitacions, a la part baixa, i a la part superior hi ha
l’espai dedicat a la preparació dels rituals i el santuari. Aquí hi ha una
estructura destinada a cuina i magatzem, al costat del santuari, protegida per
un mur de pedra per protegir els aliments i begudes.
