És
una illa molt petita, no hi ha cotxes i es pot recórrer a peu. L’aigua és molt
neta i clara, la gent amable i tranquil·la. Com en altres llocs del país,
l’hotel on estem és d’uns francesos. Molts ho són tot i que també n’hi ha que
són de famílies xineses.
Passejo
per la illa; hi ha algun braç d’aigua, crec que salada, alguns cocoters,
flexibles, elegants. Algunes grups de cases, aquí i allà. Primer anem pel camí
interior, pel centre de la illa, després sortim cap a la platja. Hi ha un
grupet de gent esperant. S’apropa una barca i llavors es posen a cantar. De la
barca baixa gent malgaix i un home blanc, somrient saluda a la gent. Estan allà
per donar-li la benvinguda. No sé segur si era un missioner o treballava en una
ONG, el cas és que hi va sovint i els hi porta material divers i els ajuda.
Interior de Nosy Nanto |
El
problema de donar la volta a la illa per la platja és la marea. Quan està baixa
pots anar tranquil·lament, però quan tornàvem del passeig havia pujat i en
alguns trams ja no quedava platja. O et ficaves a l’aigua o tenies que ficar-te
entre la vegetació per anar a trobar el camí.
En dues hores vam poder recórrer
tota la illa, veure les platges i l’interior de punta a punta.
Sortim
d’hora al matí per anar a buscar balenes. La marea està baixa, i com que
l’hotel no té platja ens cal anar fins a la platja a agafar l’embarcació. En
vam haver de posar la jaqueta salvavides i ens vam situar equilibrant pesos.
Vam sortir a mar obert. Hi havia tres o quatre embarcacions més buscant-les, i
a la que alguna en veia tothom es dirigia cap allà.
Primer
vam veure una mare i la cria; la mare es posa dreta, amb mig cos cap a fora i
la cria l’hi dona cops al pit perquè surti la llet. Ens expliquen que no
succiona sinó que espera que ragi, com si fos d’una font. Després hem vist un
mascle perseguint una femella, va ser molt curiós tots els moviments que feien
un i l’altre, el joc amb les cues...Era el ritual d’aparellament.
Després
de canviar-me de roba i assecar-me vaig anar a dinar a un xiringuito del
poble. Era un restaurant d’un home
musulmà. Vaig prendre calamars, ja que era el que tenia i vaig demanar una mica
de pa, per atipar-me una mica més, però em va dir que no en tenia. Que
actualment a la illa no hi ha forner i han d’anar a comprar-lo a la illa gran a
Nosy Boraha.
Marea alta |
Mentre
dino passa un enterrament. Davant de tot va un noi amb una creuem darrera els
homes del poble i alguna dona. El taüt és una caixa molt senzilla, tapada amb
una tela i la transporten entre quatre nois. Més enrere venen les dones i algun
que altra home, que suposo que s’ha afegit tard al seguici. Hi va molta gent.
Sortim
a les 4 del matí, embarquem nosaltres i maletes a les piragües per anar altre
cop a la illa de Nosy Boraha. És negra nit, per evitar caure a l’aigua en pujar
a la barca ens il·luminem amb els frontals. Fa fred. La marea està baixa i el barquer
va amb molt de compte per no encallar. Tenen molta perícia i vam arribar a bon
port sense que plogués.