 |
| Platja de Morondava |
L’hotel a
Morondava està a la platja, i al matí és molt agradable passejar per allà,
veure la sortida del sol, en una platja gairebé deserta. Hi ha alguna barqueta
que arriba i algú passejant, també algun gos, però sobretot molta tranquil·litat.
 |
| Platja de Morondava |
Ens posem en
marxa ben d’hora, a quarts de set, i ja
es veu animació al poble, les paradetes del mercat ja estan posades. Anem cap a
Bekopaka que és l’entrada al parc nacional dels Tsingy de Bemaraha. Aquest poble
està una mica més al nord i cap a l’interior. Pel camí trobem baobabs, alguns
florits, i el paisatge segueix sent àrids i sec, semblant al sahel. Passem al
costat d’un baobab molt antic, crec que deien mil·lenari però no n’estic
segura.
La pista és força bona, fins al moment en que s’ha de creuar el riu
Tsiribihina. Per creuar el riu, a l’igual que en altres punts, es fa servir una
mena de transbordador format per dues barques unides amb planxes de fusta que
anomenen bac. En tots els passos on s’ha de creuar el riu hi ha una mica de
mercat, ja que t’hi pots estar força estona, esperant el transbordador i així
aprofiten la clientela potencial. Hi ha gent també fent la bugada i alguns
banyant-se. A la vora de l’aigua sempre hi ha vida i animació. I és que sense
aigua no es pot viure. Totes les civilitzacions antigues van sorgir al voltant
d’aigua.
 |
| Bac per creuar el riu Tsiribihina |
Quan arribem al
pas, avisen de que el que ha intentat passar abans s’ha quedat encallat. És
època seca, el riu porta poca aigua i té molts sediments, amb el que sovint
aquests bacs queden encallats. Així que els xofers amb els vehicles es queden allà, esperant que es pugui creuar i
nosaltres agafem una barca per creuar a l’altra banda i després arribar
caminant fins al poble de Belo sur Tsiribihina per dinar. Sap una mica de greu deixar-los
allà i nosaltres creuar i començar a dinar!
 |
| Rentant roba al Tsiribihina |
El riu es bastant
ampla, hi ha moviment de barques de transport, carregades amb sacs i
mercaderies, o amb gent. Passem a la vora del bac que està encallat. Porta tres
o quatre cotxes, motos, gent... Els homes han baixat tots a l’aigua i empenyen
la barcassa per poder-la apropar a terra. Realment hi ha poca aigua! Els hi arriba
un pam per sobre el genoll només!
 |
| Barca amb la que creuem el riu |
Nosaltres arribem
sense problemes i en un quart d’hora anant a peu arribem al poble. No es gaire
caminada, però fa moltíssima calor i és ple migdia. El dinar molt bo: amanida
de pasta i llagosta amb patates.
 |
| Bac encallat sobre el riu Tsiribihina |
Ha
passat més d’una hora i mitja abans no han arribat els xofers amb els cotxes.
Ells
també han tingut problemes per creuar. Per fi son allà i es recuperen menjant. Un
cop descansat i alimentats tornem a la pista.
 |
| Un cop creuat el riu Tsiribihina |
Per arribar a Bekopaka
cal tornar a creuar el riu. Com que en el primer pas hem perdut molt de temps
quan arribem al segon ja és fosc. En aquest segon tram de pista els xofers
estan nerviosos perquè cal arribar d’hora al transbordador sinó pot ser que ja
no n’hi hagi. Creuem alguns altres vehicles, hi ha competició entre ells per
arribar abans al riu i poder passar a l’altra banda. Hi arribem que ja és fosc,
a quarts de set de la tarda. Hi ha molta cua de cotxes per creuar i tenint en
compte que només passen tres o quatre en cada bac, el temps d’espera és molt
llarg. Per fi arribem a l’altra banda i podem
anar cap a Bekopaka i a l’hotel. Estem cansats, han sigut moltes hores de 4x4 i
per sort l’hotel és molt agradable.
