Va estar tota la nit plovent i per no faltar al costum el dia es va aixecar molt emboirat. Vam anar cap a Nic. Aquest és un poble on hi viuen els udins, dels que no n’havia sentit mai a parlar. Els udins son descendents dels antics habitants d’Azerbaidjan, que han preservat la seva cultura, la llengua i la religió.
De les 26 tribus originals que hi havia a l’albània caucàsica, una era la dels udins. Aquestes 26 tribus formaven el grip dels anomenats albanesos, que es deia que vivien entre Iberia i el mar caspi.
La primera informació escrita que hi ha sobre els udins és del segle V a. C. al llarg dels segles es van trobant referències a ells. Plini va escriure que els udins eren escites que vivien prop del mar caspi. També en va deixar constància Ptolomeu.
Als udins els hi va costar molt preservar la seva religió i llengua, especialment quan van arribar els àrabs en el segle VII i la regió va passar a formar part del califat. Bona part de la població es va convertir a l’islam, però n’hi va haver que van continuar sent cristians ortodoxes i van preservar la seva llengua, tot i que no en forma escrita. Segons llegeixo antigament sí que s’escrivia però fa més de deu segles que no s’escriu. Per això té mèrit que es conservi la llengua oral, basada en la llengua que es parlava a l’Albània caucàsica.
Actualment a les escoles els 4 primers cursos es parla en la seva llengua, no sé com es deu dir: udini? i s’estan plantejant d’estendre-ho a 8 cursos. També diuen que l’alfabet que fan servir és el llatí amb 52 lletres; això em fa pensar que estan recuperant la llengua escrita.
Una cosa que he trobat que em sorprèn una mica: ara ja poden fer el servei militar, el que és una forma de reconèixer que son ciutadans de ple dret, ja que la mili és obligatòria. Abans no els hi deixaven fer-lo ja que molts udins s’havien canviat els cognoms per cognoms armenis, i en les èpoques de conflicte en la regió Nagorno-Karabakh no els volia a l’exèrcit. Ara be, pels udins és un problema, ja que son una comunitat petita i si de cop ha de marxar un elevat nombre dels seus joves a la mili, pot afectar al desenvolupament de la comunitat.
En el segle XIX els udins només es coneixien a Azerbaidjan on vivien en el poble de Nic o Nidj i en algun altre de la zona. Actualment també n’hi ha a Geòrgia. Actualment la comunitat udin d’Azerbaidjan té una organització pública pròpia. L’organització Orayin (que he trobat que vol dir, en anglès, spring, o sigui que no ser si es refereix a primavera o ressorgir) és la responsable de la preservació i desenvolupament de la cultura i religió de la població. Un dels responsables d’aquesta organització és el que ens rep i ens ensenya l’església, ens explica coses d’ells i ens regala alguns llibres per donar a conèixer la seva cultura.
La constitució del 1995 protegeix totes les religions. Vaig trobar un llibret que parla de les religions minoritàries a Azerbaidjan. El tenien a la botigueta de l’església, però l’encarregat aquell dia no hi era, o sigui que quan vaig voler comprar-lo em van dir que donés el què volgués.
L’any 1989 el nombre total d’udins era de 8652, aproximadament el 71% vivia a Azerbaidjan, un 13% a Rússia, un 9% a Geòrgia i la resta en diferents països de l’àssia central. Tots procedeixen d’Azerbaidjan.
L’any 1992 el president de la república treu un decret pel que es defensa els drets i llibertats de les minories, i l’estat té com objectiu donar suport al desenvolupament de la llengua i la cultura d’aquestes minories. Per Azerbaidjan els udins formen part de la història, son els que tenen més lligam els habitants originaris d’aquestes terres.
La restauració de l’església de Nidj dóna un lloc per seguir practicant la religió els udins i a preservar la cultura i la llengua. A més reconeix que és una de les esglésies més antigues de l’Albània caucàsica, i permet reviure l’Església independent albanesa, que datava del segle IV i que l’Església ortodoxa russa havia eliminat.
L’església que es veu ara és del segle XVII o XVIII i es va construir on hi havia hagut l’església anterior, del ritus albanès. Està dedicada a sant Eliseu i un cop més els noruecs van participar en el projecte de restauració de l’església.
Els arbres que hi ha al voltant de l’església son de la mateixa època ja que quan es va construir cada bloc de cases va plantar un arbre.
El 2003 es formalitza la creació o renaixement de la comunitat cristiana albanesa udin.
El respecte a les religions minoritàries es posa de manifest al poble de Nidj en el que hi ha tres esglésies i dos mesquites, totes restaurades pel govern.
Algunes de les altres religions minoritàries que hi ha al país son: jueva, protestant, ortodoxa russa, catòlica, baha i hare krishna.
En el jardí hi ha restes de l’antiga pila baptismal i la nova, que és la que s’utilitza actualment. El bateig és per immersió. Hi ha una exposició de fotografies en la que es veuen diferents cerimònies que s’ha dut a terme a l’església.
