L’església actual es va construir al mateix lloc l’any ~850, en un estil sorprenent per l’època: està feta amb totxanes. Ha estat renovada diversos cops i les pintures de l’interior son de diferents períodes.
A l’edat mitja la coronació dels reis de kahetia (que és aquesta regió) es feia en aquest monestir el que va afavorir que fos un important centre de peregrinatge. Ara be, a l’igual que a David Gareji, l’atac de les tropes del Sha Abas I de Pèrsia, en el 1615 malmet molt el monestir.
En l’època en la que Geòrgia formava part de l’Imperi rus, el monestir va seguir tenint molt prestigi, ja que el tsar Alexandre I contribuïa al seu manteniment i va patrocinar la restauració i moltes de les pintures que es van fer en el 1823. L’any 1937 va deixar de ser un convent i no va ser fins a ~1860 que no recupera les seves funcions. El 1889 el tsar Alexandre III visita el monestir i el converteix en un monestir de monges.
Hi ha també la font de santa Nino, baixant per unes escales. Diuen que aquesta aigua té propietats curatives, pel que els peregrins i fidels venen aquí a aprofitar les propietats de les seves aigües.
Prop del lloc on es baixa a la font estan acabant de construir una nova església bastant més gran que l’altre.
A l’època soviètica es converteix en hospital. I ara torna a ser monestir i em sembla que segueix sent de dones.