Vam continuar recorrent el sud-est de la província de Guizou i vam anar cap a Tingdng. Era dia de mercat i vam tenir sort ja que feia força bon temps, no plovia.
Hi havia molta animació i la gent era molt agradable. Els hi feia gràcia que els hi fes fotografies i després mirar-les. També que fotografies els seus productes.
Un home que tenia cistelles amb garrins en va treure un per ensenyar-me’l i que el fotografies. Tots els que tenia eren porquets de pell negra, ben diferents dels que veiem per aquí en les granges. El que em va ensenyar tenia un morro molt rebregat i ben curiós. Algun comprador portava una cistella a la moto per endur-se’n el garrí a casa.
La població d’aquí és de l’ètnia Miao però de dos clans diferents; em sembla que aquests dos clans son els dels miao negres i els miao Kongming.
Moltes de les dones vesteixen de fosc, però sempre hi ha brodats de colors i també porten guarniments vistosos, com arracades llargues, en les que penjen unes cintes o plomes de colors vius. Aquí porten sota la faldilla uns pantalons foscos que els hi protegeixen les cames quan treballen al camp.
Hi ha forces botigues en les que venen gàbies d’ocells. Són de fusta. I és que aquí també es dediquen a la cria d’ocells per competició. Al final del carrer principal quan s’arriba al riu hi havia un nodrit grup d’homes amb els seus ocells i estaven en plena activitat. Feien apostes, els bitllets de cent yuans passaven de ma en ma.
En aquesta zona es dediquen al tint de les teles amb indi (anyil). Hi ha forces parades en el mercat on es ven aquest colorant. És una pasta fosca que tenen en grans recipients, cistells coberts amb draps o recipients de plàstic. Per obtenir diferents intensitats de color s’hi afegeixen cendres.
Per obtenir teles impermeables hi apliquen greix de vaca. Venen també làmines i trossos d’aquest greix solidificat. Quan la tela s’ha impregnat d’aquest greix es pica bé perquè el producte entri en tots els porus i formi una pel·lícula impermeable.
Hi havia parades en les que venien fulles de tabac, que fumen en petites pipes.
Vam continuar ruta pel que es coneix com les Muntanyes de la lluna. És una zona muntanyosa, molt verda, amb arrossars esgraonats per la muntanya i el riu al fons de la vall. Vam arribar al poble de Jouri, o un nom similar. 
En aquest poble es dediquen també a tenyir les teles amb indi, i a més obtenen aquest pigment. La planta d’on s’extreu l’indi és troba en aquesta regió i és silvestre. Les dones la recullen, la posen a macerar en aigua fins que fermenta.Com que és una regió en la que fa calor no cal escalfar, les fulles deixen anar el tint lentament. No sé si cal afegir medi base per finalitzar el procés. Allà no m’ho van dir.
Les dones grans són les que es dediquen a tenyir les robes. En els cubells plens d’aigua amb el colorant van remenant de tant en quant les peces de tela. Ho fan directe amb les mans. Molt poques utilitzen guants i la majoria tenen les mns d’un to blavós.
Tot al llarg de la carretera hi ha estenedors on pengen les teles tenyides per assecar. Es poden veure les diferents tonalitats segons la quantitat de cendres que s’hi ha incorporat.
Aquest és un poble petit amb cases de fusta. En una casa tenen una màquina per picar les teles i estalviar-se de fer-ho manualment.
A part del tenyit de teles també hi ha agricultura i sobre l’asfalt es pot trobar teles amb el gra estès a sobre per assecar-lo. El que fa més bonic és quan posen a assecar els bitxos de color vermell intens que contrasta amb el color fosc de les teles del voltant.
