El nostre circuit començava anat cap al nord, direcció a Gargano. Seguia fent mal temps i estava tot humit. El paisatge en sortir de Bari era força monòton, pla i verd, molts cultius. És la vall d’Itria.
En aquesta regió el terreny és calcari, i sorprèn una mica veure els camps cultivats amb pedres blanques escampades aquí i allà.
Hi ha dos productes autòctons de la Pulla, un és una varietat d’olives, i l’altra son unes vaques de color gris, molt primes i que donen molt poca llet, tan sols 8 litres al dia (no sé quanta llet donen les altres races).
Ens vam aturar una població costanera anomenada Trani. És famosa per la seva catedral, però el seu port es va construir en el segle III aC. En els segles X i XI aquest port era el més important de l’adriàtic.
La ciutat va mantenir relacions comercials amb les repúbliques de Gènova, Pisa i Amalfi, i a l’edat mitja s’hi va establir una important comunitat jueva. Hi havia diverses sinagogues, que després es van reconvertir en esglésies. 
De d’on vam deixar el bus fins a la catedral es passa pel costat del castell Svevo, del segle XI, que havia fet construir Frederic II. Va patir diverses restauracions i reconstruccions. Durant un temps va servir de presó i actualment és un museu i sala d’exposicions de fotografia.
Com ja vaig comentar, la Pulla és una franja de terra que es troba a la costa adriàtica, i per tant era la porta que comunicava orient i occident. És per això que per tal de controlar l’arribada de possibles invasors, es van construir diversos castells tot al llarg de la costa. Una altra peculiaritat és que allà on hi havia un castell, al seu davant s’hi construïa una església. Així estaven davant per davant els dos grups de poder, eclesiàstic i militar.
La catedral està a la vora del mar, en una plaça àmplia. Diuen que en el segle XI servia de punt de referencia als navegants. El lloc és molt bonic.
La catedral està dedicada a San Nicolau de Trani, o sant Nicolau el pelegrí. Es va construir en el lloc on hi havia hagut o potser encara hi era, una altra església, dedicada a Santa Maria.
Hi ha diversos sants Nicolau, aquest que es venera aquí va néixer a Grècia l’any 1075; va viure uns anys com a eremita , fins que va començar a recórrer el país predicant. La gent es burlava d’ell i el prenien per boig, ja que tenia un caràcter un tant infantil. Es basava en la idea de que per entrar al regne del cel calia ser com un infant, i ell ho aplicava. 
Anava pels pobles amb una creu i repetint constantment kirieleison. Quan va embarcar seguia amb aquesta lletania, i segons la llegenda, els marines van acabar tips d’elli el van tirar per la borda. Uns dofins el van rescatar i el van dur fins a la costa, a Otranto, on va arribar abans que el vaixell.
Diuen que no va ser massa ben rebut, ni a Otranto ni a Bari. El consideraven un beneit Va arribar a Trani l’any 1094, i aquí va ser ben acceptat. La gent l’hi demanava consell, i el consideraven un home bo. Però al cap de pocs dies d’arribar es va posar malalt i va morir. L’església es va construir per guardar les seves relíquies.
San Nicolau és el patró de la Pulla i la gent l’hi té una gran veneració a aquest sant. Després de la seva mort van començar a venir molts peregrins per visitar la seva tomba.
És una església romànica, però en un període posterior, el barroc, es van recobrir les columnes i capitells amb marbre, per posar una decoració més rica. Més tard es va voler recuperar el seu estil original, però en molts llocs, en retirar el marbre enganxat a sobre es va fer malbé la pedra.
Aquest és el que es coneix com romànic pullense. Estava oberta i vam poder entrar a visitar-la. Era agradable refugiar-se una estona del vent i la baixa temperatura exterior (estàvem a 1 ºC).
A l’interior es conserven alguns frescos, entre els que no hi pot faltar un sant Jordi. Hi ha una petita cripta, que a l’igual que l’església superior és molt sòbria, i que a mi m’agrada i em transmet pau.
Una de les coses que em sorprèn més és l’alçada; si no estic confosa té dos pisos. Com que és època nadalenca hi ha també un pessebre i en alguns llocs es conserva part del paviment original, que era un mosaic.
En un lateral hi ha una porta de bronze amb 32 panels esculpits, que no tinc clar si era la porta exterior o la de la cripta.
Tot i el mal temps que feia, la visita a Trani em va agradar. L’indret on es troba la catedral és fantàstic. Llàstima que vam tenir poc temps per passejar per la ciutat.
