Vam arribar a Bari a primera hora de la tarda, però no vam tenir masses hores de llum per visitar-la. Com que era el darrer dia de l’any hi havia molta gent pels carrers fent compres.
La ciutat es troba sobre un petit turó, a la costa adriàtica, en el centre de la Pulla, pel que des d’aquí hi ha fàcil accés a la regió del gargano, al nord, a la zona central d’Alberobello i anar direcció sud cap a Lecce.
La ciutat té dues zones ben diferenciades, la part antiga, que havia estat amurallada,amb carrers estrets i cases molt juntes i la ciutat més nova amb grans avingudes i zones comercials just al costat.
Bari va ser fundada pels peuquetis, dels que no n’havia sentit a parlar mai; aquest era un poble que, si no estic confosa, tenien origen grec, i van ocupar la zona de la Pulla, abans de la conquesta romana.
En l’època romana se la coneixia amb el nom de Barium. Es va potenciar el seu port i la posició estratègica, com a porta de comunicació amb orient. Dins de l’imperi romà va tenir rellevància ja que es trobava en dues de les grans vies de comunicació: la via Àpia, que connectava Roma amb Brindissi, a l’extrem sud d’Itàlia, i la via Trajana, que va ser una ampliació de la via Àpia. 
Durant un breu període de temps, del 847 al 871 va ser un emirat, l’emirat de Bari, però poc després va passar a mans dels bizantins. En el segle X va ser la capital del catepanat de Pulla. Si no estic confosa, un catepanat era una província de l’imperi romà d’orient (que també se l’anomena imperi bizantí) .
A finals del segle XI i començaments dels XII va prendre gran rellevància en el mon cristià. Va ser quan es va construir la basílica de Sant Nicolau en el lloc on hi havia el palau del catepà.
Aquest sant Nicoalu se’l coneix com Sant Nicolau de Bari o Sant Nicolau de Myra. Va néixer a Myra, a la costa Licia, a Turquia. Quan va morir va ser enterrat allà, però segons la llegenda, en vida havia expressat el desig de ser enterrat a Bari. Quan la ciutat de Myra va ser ocupada pels sarraïns es va considerar que era el moment de traslladar les seves despulles a un altre lloc. Els dos llocs en discussió eren Venècia i Bari i la ciutat guanyadora va ser Bari. Em sembla que se les van endur sense permís.
L’any 1087 van arribar doncs les restes de Sant Nicolau a Bari i es va construir una església per poder-les guardar i venerar. La cripta on es van dipositar es va consagrar en el 1089,i va ser el papa Urbà II qui ho va fer. L’església es va acabar en el 1197. La conversió en basílica és molt posterior, del 1968. 
Des del moment en que van arribar aquí les restes de Sant Nicolau es va convertir en un important centre de pelegrinatge cristià, tant de catòlics com d’ortodoxes.
En la cripta d’aquesta basílica es va reunir l’any 1098, un concili de 180 bisbes, convocats pel papa Urbà II per discutir sobre el conflicte entre l’església romana i l’ortodoxa.
La ciutat va estar un temps governada per la corona d’Aragó i per la corona espanyola. També va estar ocupada pels venecians, que van ampliar el port i van potenciar el comerç.
La construcció de la ciutat nova, fora del perímetre de la muralla es va iniciar a començaments del segle XIX, quan governava Joaquim Murat, el cunyat de Napoleó.
Durant la segona guerra mundial les tropes aliades van ocupar el port, i va ser bombardejat pels alemanys, al desembre del 1943. Un dels vaixells que van enfonsar amb l’atac, emmagatzemava gas mostassa, que es va expandir ràpidament, per l’aire i va contaminar també l’aigua del port. La gent de la ciutat que fugia del bombardeig i les flames i anava cap al port, es trobava amb l’efecte altament corrosiu d’aquest gas. Van morir milers de persones.
Va ser a Bari que l’any 1944 es va reunir el congrés antifeixista que va decidir que el rei Victor Manuel tenia que abdicar per donar pas a la república. La primera radio en donar la noticia va ser radio Bari.
A mitjans del segle XX va arribar un important flux d’immigrants, molts d’ells albanesos, fugint de la dictadura del seu país. Recordo quan vaig visitar Albània, les histories que explicaven de com intentava fugir la gent i creuar la franja de mar que separa els dos països.
Vam entrar al barri antic des del port, i vam poder veure les dones fent les orecchiettes (orelletes). És una pasta típica d’aquí, que es fabrica de forma manual, fent com una ditada a una tira de pasta, i queda en forma d’orelletes. Fins no fa gaires anys ho feien al carrer, però ho han prohibit, ja que és un producte alimentari i ha de complir uns determinats requisits higiènics. Es veia a l’interior de les cases les dones preparant-ho, i després ho treuen a fora per vendre-ho. 
Vam visitar les dues esglésies més importants, que són la catedral i la basílica de Sant Nicolau. Com ja vaig comentar en algun altre lloc, sant Nicolau és molt venerat per aquestes terres. Era un home que ajudava sempre a tothom, i per això l’hi tenien molt d’afecte.
Quan els migrants tornaven a la seva terra parlaven als seus d’aquest home que els havia ajudat, i poc a poc la seva historia, en passar de boca en boca, va anar-se modificant, convertint a aquest sant en un personatge venerable de barba blanca. Tot i que el sant Nicolau que es representa actualment, el que coneixen tots els nens, té la pell rosada, diuen que sant Nicolau, el real, tenia la pell força fosca.
A la basílica de Sant Nicolau es pot veure una columna en la que s’ha extret, en part, la coberta barroca posterior, per recuperar la columna romànica inicial. Aquest procés porta a un cert deteriorament de la pedra original. Totes les construccions de per aquí son fetes en pedra calcària.
La catedral de Bari es coneix també com la catedral de Sant Sabí. Es va construir a finals del segle XII i començaments del XIII, sobre les restes d’una antiga catedral bizantina del segle XI. Aquesta catedral bizantina va quedar destruïda després de l’atac perpetrat per Guillem de Sicilia l’any 1156, quan va saquejar la ciutat. En aquesta catedral estava enterrat Sant Sabí, que és el que va donar nom a la nova catedral que es va construir i que es va obrir al públic en el 1292.
La reforma en estil barroc es va fer en el segle XVIII i va ser a mitjans del segle XX que es va voler recuperar l’estil romànic inicial. A la cripta hi ha les restes de Sant Sabí i també una icona de la verge Odigitria.
Les dues esglésies, la de Sant Sabí i la de Sant Nicolau s’assemblen força, i les confonc una mica. Com que era època nadalenca projectaven imatges en color a la façana, em sembla que ho feien a la de Sant Nicolau, però no n’estic segura. Hi havia molta gent que anava allà a contemplar l’espectacle lluminós.
A part de les esglésies la ciutat també té diversos palaus i tres teatres. El teatre Piccini va ser el primer que es va construir, l’any 1854. Em sembla que era estatal. El teatre Petruzzelli, és de començaments del segle XX, va ser construït per la família Petruzzelli. És el quart més gran d’Itàlia i diuen que el més gran dels teatres privats d’Europa. La ciutat va autoritzar la seva construcció i es va signar un acord segons el qual no es podia obrir cap altre teatre en el sòl municipal. Això era ales acaballes del segle XIX. Aquest teatre va fer famosa a la ciutat. Hi havia actuacions tant d’òpera, com musicals, ballets, i diferents tipus de concerts.
El teatre Margherita va ser el primer edifici de Bari construït en formigó i també era l’únic a Europa construït sobre el mar. Actualment ja no es veu que estigui sobre el mar, ja que queda integrat en el passeig marítim.
