És el darrer dia a Seül i també al país, i aprofitem per veure
algunes coses més.
El primer que fem és visitar el palau que hi davant de
l’ajuntament. Els majors de 65 anys no hem de pagar entrada; no ho havíem vist,
i quan hem anat a comprar l’entrada la taquillera m’ha vist grandeta i m’ha
preguntat l’edat i és quan m’ha dit que no calia pagar.
El palau Deoksugung o Deoksu és un altre dels palaus reials on
hi van viure membres de la família reial durant la dinastia Joseon i fins a
l’ocupació japonesa en el 1910. També se’l coneix amb el nom de palau
Gyeongun-gung.
A l’igual que l’altre palau que vam visitar el primer dia a la
ciutat, és un recinte emmurallat en el que hi ha els diferents pavellons i
edificis. És un dels cinc grans palaus construïts durant aquesta dinastia.
El que sorprèn en aquest palau és la diferència d’estils que hi
ha. Algun edifici està construït en pedra, en un estil diferent al tradicional
coreà, més semblant als palaus occidentals.
Hi ha els edificis que formaven part del palau i també un bon
jardí, amb una estàtua del rei Sejong el gran. És un jardí modern, d’estil
occidental.
A l’igual que els altres palaus de Seül, va quedar molt malmès
durant l’ocupació japonesa. Tan sols s’han conservat una tercera part de les
estructures que hi havia abans del període colonial japonès.
Com en tots aquests palaus, hi ha la guàrdia reial a la porta
d’entrada i un moment que atrau molt de públic és quan hi ha el canvi de
guàrdia.
La guàrdia reial era la
responsable d’obrir i tancar les portes del palau durant la dinastia Joseon.
Aquest palau originalment era la residència del Gran príncep
Wolsan, el germà gran del rei Seongjong (segona meitat del segle XV).
Més tard,
en el 1592, es va convertir en el palau reial, ja que amb la guerra Imjin (les
invasions japoneses de finals del segle XVI), la resta de palaus havien quedat
destruïts. El rei Seonjo va ser el primer rei de Joseon que va viure en aquest
palau. L’any 1608 Gwanghaegun va ser coronat rei en aquest palau, i tres anys
més tard l’hi va canviar el nom pel de Gyeongun-gung.
Quan l’any 1618 es va reconstruir el palau oficial aquest va
quedar com a palau auxiliar, el palau de l’oest, palau Seogung. Al llarg de la
seva història ha alternat entre ser palau reial o residència temporal. El rei Gojong
de Joseon va fer restaurar aquest palau el palau Gyeongun-gung l’any 1896.
En el 1895 Japó havia guanyat la primera guerra sinó-japonesa i
va augmentar la seva influència sobre el govern de Corea. Les reformes que es
van dur a terme, i l’assassinat de la reina van fer créixer els sentiments
anti-japonesos. L’antipatia del rei Gojong envers els japonesos es va
intensificar i va establir una aliança amb Rússia, l’any 1884.
El govern era cada cop més pro-japonès i molts polítics
anti-japonesos van morir assassinats o van haver de fugir. Al febrer de 1896 el
rei Gojong veient el perill va marxar del palau, amb el príncep hereu i es van
refugiar a l’ambaixada russa de Seül. Des d’aquí va estar governant un any; es
parla de l’exili intern de Gojeon.
En el període que va durar aquest exili va mantenir bones
relacions amb l’imperi rus i instructors de l’armada russa van entrenar a la
guàrdia reial coreana i Gojong va poder tornar a aquest palau, al febrer del
1897. Llavors l’hi va tornar a donar el nom de palau Gyeongungung. Es van
construir nous edificis i es van millorar les instal·lacions. Després, en el 1900
es va instal·lar electricitat i tanques. En el 1904 hi va haver un incendi que
va destruir alguns dels edificis.
L’any 1907, quan era l'emperador Gojong, va abdicar a favor de
l’emperador Sunjong, i va continuar vivint en aquest palau, que va canviar de
nou de nom, l’hi van posar Deoksugung, que fa referència al desig de longevitat
de l’emperador. el 1907, com a referència a un desig de longevitat de
l'emperador.
Durant l’ocupació japonesa, a partir del 1910, el recinte del
palau es va reduir molt, van desaparèixer molts dels edificis, i els jardins
van convertir-se en un parc públic.
El saló Hamnyengjeon era l’habitació de l’emperador Gojong,
estava al cantó est del palau. Es va cremar l’any 1904, es va dir que havia
sigut per culpa de la calefacció però se sospita que va ser cosa dels japonesos
que volien eliminar-lo.
El pavelló Jeonggwanheon, d’estil occidental, es va construir
en el jardí l’any 1900; va ser el primer que es va construir d’aquest estil en
un palau reial a Corea. Va ser obra d’un arquitecte rus, itot que que era en
estil europeu incloïa elements típics coreans. Durant l’ocupació japonesa es va
converir en cafeteria.
L’edifici Seokjojeon és d’estil neo-renaixentista, dissenyat
l’any 1898 per l’arquitecte britànic John Reginald Harding; es feia servir per
les reunions governamentals d’alt nivell i reunions diplomàtiques. L’any 2014
es va restaurar l’interior en recuperant l’estil que tenia originàriament.
Actualment és la sala d’història de l’imperi coreà.
No sé segur si és aquest edifici o un del
costat, l’any 1938 s’hi va posar el museu d’art Yi i actualment segueix sent un
museu d’art modern i contemporani.
El Jungmyeongjeon estava separat de la resta del palau; es va
construir per ser la biblioteca reial però l’any 1904 va patir un incendi.
L’emperador la va utilitzar de forma temporal com residència privada.
És interessant de veure, i em va xocar molt la barreja d’estils
dels diferents edificis. Tot i que hi havíem anat d’hora, hi havia força gent.
