11 de febrer 2024

Corea del sud-40. Seül: Palau Deoksugung

És el darrer dia a Seül i també al país, i aprofitem per veure algunes coses més.

El primer que fem és visitar el palau que hi davant de l’ajuntament. Els majors de 65 anys no hem de pagar entrada; no ho havíem vist, i quan hem anat a comprar l’entrada la taquillera m’ha vist grandeta i m’ha preguntat l’edat i és quan m’ha dit que no calia pagar.

El palau Deoksugung o Deoksu és un altre dels palaus reials on hi van viure membres de la família reial durant la dinastia Joseon i fins a l’ocupació japonesa en el 1910. També se’l coneix amb el nom de palau Gyeongun-gung.

A l’igual que l’altre palau que vam visitar el primer dia a la ciutat, és un recinte emmurallat en el que hi ha els diferents pavellons i edificis. És un dels cinc grans palaus construïts durant aquesta dinastia.

El que sorprèn en aquest palau és la diferència d’estils que hi ha. Algun edifici està construït en pedra, en un estil diferent al tradicional coreà, més semblant als palaus occidentals.

Hi ha els edificis que formaven part del palau i també un bon jardí, amb una estàtua del rei Sejong el gran. És un jardí modern, d’estil occidental.

A l’igual que els altres palaus de Seül, va quedar molt malmès durant l’ocupació japonesa. Tan sols s’han conservat una tercera part de les estructures que hi havia abans del període colonial japonès.

Com en tots aquests palaus, hi ha la guàrdia reial a la porta d’entrada i un moment que atrau molt de públic és quan hi ha el canvi de guàrdia.  La guàrdia reial era la responsable d’obrir i tancar les portes del palau durant la dinastia Joseon.

Aquest palau originalment era la residència del Gran príncep Wolsan, el germà gran del rei Seongjong (segona meitat del segle XV). 

Més tard, en el 1592, es va convertir en el palau reial, ja que amb la guerra Imjin (les invasions japoneses de finals del segle XVI), la resta de palaus havien quedat destruïts. El rei Seonjo va ser el primer rei de Joseon que va viure en aquest palau. L’any 1608 Gwanghaegun va ser coronat rei en aquest palau, i tres anys més tard l’hi va canviar el nom pel de Gyeongun-gung.

Quan l’any 1618 es va reconstruir el palau oficial aquest va quedar com a palau auxiliar, el palau de l’oest, palau Seogung. Al llarg de la seva història ha alternat entre ser palau reial o residència temporal. El rei Gojong de Joseon va fer restaurar aquest palau el palau Gyeongun-gung l’any 1896.

En el 1895 Japó havia guanyat la primera guerra sinó-japonesa i va augmentar la seva influència sobre el govern de Corea. Les reformes que es van dur a terme, i l’assassinat de la reina van fer créixer els sentiments anti-japonesos. L’antipatia del rei Gojong envers els japonesos es va intensificar i va establir una aliança amb Rússia, l’any 1884.

El govern era cada cop més pro-japonès i molts polítics anti-japonesos van morir assassinats o van haver de fugir. Al febrer de 1896 el rei Gojong veient el perill va marxar del palau, amb el príncep hereu i es van refugiar a l’ambaixada russa de Seül. Des d’aquí va estar governant un any; es parla de l’exili intern de Gojeon.

En el període que va durar aquest exili va mantenir bones relacions amb l’imperi rus i instructors de l’armada russa van entrenar a la guàrdia reial coreana i Gojong va poder tornar a aquest palau, al febrer del 1897. Llavors l’hi va tornar a donar el nom de palau Gyeongungung. Es van construir nous edificis i es van millorar les instal·lacions. Després, en el 1900 es va instal·lar electricitat i tanques. En el 1904 hi va haver un incendi que va destruir alguns dels edificis.

L’any 1907, quan era l'emperador Gojong, va abdicar a favor de l’emperador Sunjong, i va continuar vivint en aquest palau, que va canviar de nou de nom, l’hi van posar Deoksugung, que fa referència al desig de longevitat de l’emperador. el 1907, com a referència a un desig de longevitat de l'emperador.

Durant l’ocupació japonesa, a partir del 1910, el recinte del palau es va reduir molt, van desaparèixer molts dels edificis, i els jardins van convertir-se en un parc públic.

El saló Hamnyengjeon era l’habitació de l’emperador Gojong, estava al cantó est del palau. Es va cremar l’any 1904, es va dir que havia sigut per culpa de la calefacció però se sospita que va ser cosa dels japonesos que volien eliminar-lo.

El pavelló Jeonggwanheon, d’estil occidental, es va construir en el jardí l’any 1900; va ser el primer que es va construir d’aquest estil en un palau reial a Corea. Va ser obra d’un arquitecte rus, itot que que era en estil europeu incloïa elements típics coreans. Durant l’ocupació japonesa es va converir en cafeteria.

L’edifici Seokjojeon és d’estil neo-renaixentista, dissenyat l’any 1898 per l’arquitecte britànic John Reginald Harding; es feia servir per les reunions governamentals d’alt nivell i reunions diplomàtiques. L’any 2014 es va restaurar l’interior en recuperant l’estil que tenia originàriament. Actualment és la sala d’història de l’imperi coreà.  No sé segur si és aquest edifici o un del costat, l’any 1938 s’hi va posar el museu d’art Yi i actualment segueix sent un museu d’art modern i contemporani.

El Jungmyeongjeon estava separat de la resta del palau; es va construir per ser la biblioteca reial però l’any 1904 va patir un incendi. L’emperador la va utilitzar de forma temporal com residència privada.

És interessant de veure, i em va xocar molt la barreja d’estils dels diferents edificis. Tot i que hi havíem anat d’hora, hi havia força gent.