El rierol o canal Cheonggyecheon comença a la plaça Cheonggye i arriba fins al pont Sindapcheolgyo; en total hi ha 22 ponts que el creuen en 5.8 km que és la part recuperada. Està molt ben condicionat per passejar i gaudir de la il·luminació.
Durant la dinastia Joseon es va potenciar com a part de la xarxa
de desguàs.
En la dècada de 1950, després de la guerra de Corea, van
arribar molts refugiats a la ciutat, i van construir les seves barraques a la
llera del riu. Vivien en condicions molt precàries i el riu es va omplir de
residus i estava molt contaminat. Aquesta acumulació de deixalles en el riu propiciava
les inundacions.
Ara be, a finals del 1980 l’autopista que passava per sobre del
riu estava sempre plena i van començar les crítiques, dient que era la culpable
de la mala qualitat de l’aire i de la degradació ambiental.
L’any 2003 l’alcalde va decidir restaurar el riu i eliminar l’autopista.
Es volia convertir la zona en un centre de negocis. El rierol estava sec pel
que va caldre dur aigua des del riu Han. Les obres es van acabar a finals del 2005.
Llegeixo que amb aquest canvi la qualitat de l’aire va millorar
molt, la velocitat del vent va augmentar i això juntament amb la presència de l’aigua
va fer que la temperatura de la zona disminuís uns 5 graus.
El projecte de recuperació del riu que va impulsar l’alcalde de
Seül, primer havia tingut moltes crítiques però va resultar un èxit i això va
facilitar que acabés sent president de la república.
A mesura que es va caminant per aquest passeig a banda i banda del
riu l’ambient va canviant.
Acabat el passeig vam tornar prop de l’hotel i vam sopar en un
local de pollastre. Estava molt ple, grups de gent que semblaven de feina, molt
cridaners, amb moltes ampolles de soju sobre la taula. Vam demanar tres racions
per sis persones; era suficient i no vam passar gana, ja que les racions són
molt grans, generalment per compartir. Ens va costar 14.000 wons per cap, no
arriba als deu euros.
