Corea del sud-42. Seül: parcTapgol i pagoda Wongaksa

De camí cap al barri d’ikseondong (barri ikseong, ja que em sembla que dong vol dir barri) vam passar pel parc Tapgol on havia llegit que hi havia una pagoda de deu pisos.

Al matí en sortir de l’hotel havíem organitzat la nostra ruta, érem cinc, de forma que tothom pogués veure el que l’hi interessava.

El nom del parc, Tapgol, fa referència a la pagoda que hi ha, ja que tap voldir pagoda.

Durant la dinastia Goryeo (918-1392) aquí hi havia un temple anomenat Heungboksa; l’any 1465 el temple es va engrandir i es va re-anomenar Wongaksa; aquest temple es va convertir en el centre de l’ordre budista coreana Jogye. Dos anys més tard, en el 1467 es va construir la pagoda que encara es veu actualment.

En el segle XVI el govern va prohibir el budisme i és quan es va destruir el temple, conservant-se tan sols la pagoda.

La pagoda Wongaksa té 12 metres d’alt i deu pisos; es va construir en marbre en lloc de amb granit, que era l’habitual. En la part inferior hi ha representades flors de lotus i dracs. En la part central hi ha algunes escenes en que apareixen 3 homes, un d’ells és el monjo Sanzang, que va dur el budisme des de l’Índia. A sobre hi ha escenes de la vida en temps de Buda.

Està protegida amb una estructura de vidre i costa una mica veure els detalls; és per protegir-la ja que es va deteriorant. A mi no em semblava de marbre, però suposo que és perquè està bastant deteriorada.

L’any 1897 un assessor irlandès del rei Gojong l’hi va proposar de convertir aquest espai en un jardí. Hi ha diferents estructures i monuments a part de la pagoda. Hi ha una estela per recordar la fundació del temple, amb una base  en forma de tortuga i dos dracs entrellaçats a la part de dalt.

En aquest parc es va iniciar el moviment Primer de Març, l’any 1919, el moviment per la independència de Corea, i va ser en el pavelló Palgakjeong on es va fer la proclamació de la independència.

Hi ha també una estàtua de Son Byeong-hee, que va ser un líder religiós i activista independentista.

Abans d’entrar al parc havíem vist una cua de gent que donava la volta cap al carrer del costat; després els vam veure en el parc. Era gent de pocs recursos, que anaven a algun local a recollir menjar i després anaven a menjar-s’ho al parc.

Darrera del parc hi havia gent gran jugant, algun joc de taula amb fitxes. Al seu voltant es congregava gent mirant. Més enllà hi havia algú pintant, i un monjo que dirigia l’operació. Estava fumant, cosa que em va sorprendre, ja que en aquest país està prohibit fumar al carrer, excepte en les zones habilitades per aquesta activitat.