11 de febrer 2024

Corea del sud-44. Seül: Samseong-dong

Després de dinar vam agafar el metro per anar cap al sud de la ciutat, a l’altra banda del riu Han.


Està considerat un dels barris rics de Seül. Hi ha botigues de luxe, grans hotels, bons restaurants...

Amb el metro s’arriba al COEX, que és un gran centre comercial subterrani, que diuen que és el més gran d’Àsia.  

El trajecte amb metro és força llarg, però té gràcia ja que una part del trajecte es fa per l’exterior i es veu quan es creua el riu.

És un barri modern, amb dissenys i escultures curioses. Formant part del centre comercial hi ha la biblioteca Starfield. És impressionant per la quantitat de llibres que hi ha. El que no tinc clar és com accedeixen als que estan a dalt de tot. 

Hi ha moltíssima gent fent-se fotografies i força xivarri; no entén com algú es pot concentrar i llegir o treballar.








Tot passejant pel barri veiem una estàtua de Buda que sobresurt entre els arbres i ens arribem fins allà. Hi ha un temple budista, el temple Bongeunsa. .

Aquest temple es va construir l’any 794, durant la dinastia de Silla; llavors s’anomenava Gyeonseongsa. En el 1498 la reina Jeonghyeon, esposa del rei Seongjong, va fer remodelar i ampliar el temple i és quan se l’hi va donar el nom actual. 

Inicialment el temple estava en un altre lloc i va ser en el segle XVI, durant la dinastia Joseon, que es va traslladar aquí.

En aquest temple es conserven moltes relíquies budistes i textos sagrats, així com textos relacionats amb la història del budisme.

Durant la dinastia Joseon el budisme estava perseguit i es donava suport al confucianisme. Va ser amb la reina Munjeong i el monjo Bo-wu, que el budisme va reviure un breu període de temps a Corea.

En el 1939 i després durant la guerra de Corea, 1950-1953, va patir incendis i molts dels edificis van quedar malmesos. Entre el 1941 i el 1982 s’hi ha fet diverses restauracions.

Destaca l’estàtua de Maitreya, el Buda del futur, de 28 metres d’alçada; és una de les estàtues més grans que hi ha a Corea.

Quan vam arribar estaven en un dels pavellons estaven fent els preparatius per una cerimònia als ancestres.

Quan agafem el metro per tornar a l’hotel són les 6 o ¼ de 7. És la línia 2 que ens porta directe fins allà, però com que és una línia circular enllaça amb moltes altres línies i agafa a molta gent. Primer ens va costar arribar fins a l’andana, vam fer cua força estona a l’escala; quan va acabar de passar un metro vam poder accedir a l’andana, llavors va caldre deixar-ne passar dos més fins que va ser el nostre torn d’arribar just davant la porta i poder pujar.

Un cop a dins, vas com sardines en llauna, i el problema el tens quan has de baixar. Les portes no s’obren sempre per la mateixa banda, ells ja s’ho deuen saber però nosaltres no, o sigui que no tens gaire temps per preparar-te i aproximar-te a la porta. Vam aconseguir baixar! He de dir que la gent ens va facilitar força les coses. Diuen que no sempre aconsegueixes baixar a la teva parada. Vam trigar una hora per arribar a l’hotel.














Quan vam arribar al nostre barri ja no teníem esma per a res més i vam menjar un entrepà en un local al peu de l’hotel. 

Al dia següent tornavem cap a Barcelona. Ara ja fa més de tres mesos que vaig tornar. Ho he trobat molt interesant i en anar escrivint sobre el què hem visitat he après encara molt més sobre el país i la seva història i m’ha ajudat una mica a comprendre la seva gent.

Alguns dels llibres que he llegit i he trobat interessants: “Kim Ji-Young nacida en 1982”, de Cho Nam joo;  “Sobre mi hija”, de Kim Hye-jin; “La asombrosa tienda de la señora Yeom”, de  Kim Ho-yeon és un llibre entranyable. El llibre que es troba en català “La classe de grec”, de Han Kang, a mi no em va entusiasmar. He llegit també un parell de llibres de Hwan Sok-yong, “Al  atardecer” i “Todas las cosas de nuestra vida”, se m’han fet una mica pesats.

En el tema de llibres i sèries, que n’he vist forces, és difícil aconsellar, ja que la selecció és molt personal, els meus gustos no tenen perquè coincidir amb altre gent; una obra pot estar molt ben escrita però si el tema no m’atrau, em costa  de llegir. I també he llegit del que he estava disponible en format electrònic a la biblioteca.

És un país molt curiós, molt comercial però també molt familiar. Segueixen conservant les cerimònies pels avantpassats. Són molt curosos amb la neteja. En els restaurants són molt expeditius, mengen ràpid, no prenen postres. Després van a les cafeteries a prendre pastissos.

És un viatge que recomano, està canviant ràpidament, queden moltes coses per restaurar, i segur que d’aquí uns anys es visitaran moltes altres coses. M’ha agradat trobar molt turisme intern, és curiós veure què els hi agrada i què els hi interessa.