Després de dinar vam agafar el metro per anar cap al sud de la ciutat, a l’altra banda del riu Han.
Està considerat un dels barris rics de Seül. Hi ha botigues de luxe, grans hotels, bons restaurants...
Amb el metro s’arriba al COEX, que és un gran centre comercial subterrani, que diuen que és el més gran d’Àsia.
El trajecte amb metro és força llarg, però té gràcia ja que una
part del trajecte es fa per l’exterior i es veu quan es creua el riu.
Hi ha moltíssima gent fent-se fotografies i força xivarri; no
entén com algú es pot concentrar i llegir o treballar.
Tot passejant pel barri veiem una estàtua de Buda que sobresurt entre els arbres i ens arribem fins allà. Hi ha un temple budista, el temple Bongeunsa. .
Aquest temple es va construir l’any 794, durant la dinastia de
Silla; llavors s’anomenava Gyeonseongsa. En el 1498 la reina Jeonghyeon, esposa
del rei Seongjong, va fer remodelar i ampliar el temple i és quan se l’hi va
donar el nom actual.
En aquest temple es conserven moltes relíquies budistes i
textos sagrats, així com textos relacionats amb la història del budisme.
Durant la dinastia Joseon el budisme estava perseguit i es
donava suport al confucianisme. Va ser amb la reina Munjeong i el monjo Bo-wu,
que el budisme va reviure un breu període de temps a Corea.
Destaca l’estàtua de Maitreya, el Buda del futur, de 28 metres
d’alçada; és una de les estàtues més grans que hi ha a Corea.
Quan vam arribar estaven en un dels pavellons estaven fent els preparatius
per una cerimònia als ancestres.
Quan vam arribar al nostre barri ja no teníem esma per a res més i vam menjar un entrepà en un local al peu de l’hotel.
Al dia següent tornavem cap a Barcelona. Ara ja fa més de tres mesos que vaig tornar. Ho he trobat molt interesant i en anar escrivint sobre el què hem visitat he après encara molt més sobre el país i la seva història i m’ha ajudat una mica a comprendre la seva gent.
Alguns dels llibres que he llegit i he trobat interessants:
“Kim Ji-Young nacida en 1982”, de Cho Nam joo;
“Sobre mi hija”, de Kim Hye-jin; “La asombrosa tienda de la señora Yeom”,
de Kim Ho-yeon és un llibre entranyable.
El llibre que es troba en català “La classe de grec”, de Han Kang, a mi no em
va entusiasmar. He llegit també un parell de llibres de Hwan Sok-yong, “Al atardecer” i “Todas las cosas de nuestra vida”,
se m’han fet una mica pesats.
En el tema de llibres i sèries, que n’he vist forces, és
difícil aconsellar, ja que la selecció és molt personal, els meus gustos no
tenen perquè coincidir amb altre gent; una obra pot estar molt ben escrita però
si el tema no m’atrau, em costa de
llegir. I també he llegit del que he estava disponible en format electrònic a
la biblioteca.
És un país molt curiós, molt comercial però també molt
familiar. Segueixen conservant les cerimònies pels avantpassats. Són molt
curosos amb la neteja. En els restaurants són molt expeditius, mengen ràpid, no
prenen postres. Després van a les cafeteries a prendre pastissos.
És un viatge que recomano, està canviant ràpidament, queden
moltes coses per restaurar, i segur que d’aquí uns anys es visitaran moltes
altres coses. M’ha agradat trobar molt turisme intern, és curiós veure què els
hi agrada i què els hi interessa.