Al nord del llac Çildir, prop ja de la frontera amb Geòrgia, hi
ha el castell de Seytan.
És troba en una gorja i la caminada fins allà té vistes molt
boniques i és agradable. Però no vaig arribar fins a l’entrada; el camí està en
bon estat, excepte el darrer tram que deien que era una mica més complicat, i
ja no vaig fer-lo. Em vaig dedicar a gaudir del paisatge i del passeig i veure
les restes del castell des d’una mica més lluny.
El nom del castell, Seytan, significa Satanàs, perquè diuen que
tan sols el diable podia construir-lo. En un altre lloc diuen que se l’anomena
el castell del diable, en base a una llegenda que diu que en el passat es va
veure per aquí un esperit maligne o un diable.
El castell va ser utilitzat de forma continuada des de l’època
hel·lenística fins a l’època otomana, sent renovat i modificat cada cop que
canviava de mans.
No se sap quan es va construir però, per les característiques
arquitectòniques se suposa que és de l’època del regne d’Urartu. En una crònica
de l’any 1064 es diu que el castell tenia una presó.
Les restes que es veuen actualment són del castell que es va
construir en el segle XIII quan aquesta regió estava governada per regnes
georgians. Probablement era una fortalesa de frontera. Durant segles va ser una
fortalesa georgiana coneguda com a Qajis Tsikhe.
El castell ha patit saquejos per part dels cercadors de
tresors, ja que segons una llegenda la filla d’un rei georgià estava enterrada
en aquest castell, juntament amb or i joies.
