Aquesta és una zona on hi ha plantacions de te; pertanyen a
petits propietaris que després venen la collita a dues empreses, una pública i
l’altra privada.
Es troba a 1350 metres d’altitud, a la serralada Kaçkar. El
primer que fem és anar a veure la cascada, ems embla que és la cascada Gelin
Tulun, o vel de la núvia.
Segueix plovisquejant i fa fred. Hi ha molt turisme,
especialment d’Emirats Àrabs, de l’Índia... És el típic poble de muntanya, amb
les casetes a banda i banda de la carretera, i com que és un atractiu turístic,
hi ha moltes botigues on venen regals, predominant el tei les avellanes.
En aquesta regió de la mar Negra hi viuen els lazes i els
hamshenis.
Els lazis o lazes era una tribu caucàsica unificada cap a
finals del segle I o en la primera meitat del segle II. El nom de Lazoi apareix
per primer cop en l’època cristiana, esmentada per Plini i per Claudi Ptolomeu.
A començaments del segle VI els lazes ja eren cristians; hi ha
constància que Justinià I (527-565) va restaurar un temple a Lazika, el que vol
dir que ja hi havia un temple anterior.
El seu ofici tradicional és forner o pastisser i en moltes ciutats de Turquia els que exerceixen aquest ofici són lazes o d’origen laz. Molts també van treballar en aquesta feina a Rússia fins a la Segona Guerra Mundial i tornaven al seu país amb dones russes que es convertien a l’islam. Són en general bons negociants, emprenedors i controlen el mercat immobiliari a Istanbul. També són molt bons mariners i formen la majoria de la tripulació de molts vaixells turcs.
La seva nació i llengua, avui molt minoritària, té elements de l’antic idioma de Còlquida però està emparentat molt directament amb el mingrelià, dialecte georgià. Unes cent mil persones són d’aquesta ètnia a Turquia (però només un terç parla la llengua) i uns milers a Geòrgia i a la República Autònoma d’Adjària, de Geòrgia. Hi ha petites comunitats de laz a Rússia i Alemanya.Els Hemshin (nom oficial turc) o Hamshen (nom armeni) són
d’origen armeni, i viuen en la costa de la mar Negra.
Actualment parlen el turc, em sembla que s’ha perdut la seva
llengua original. Es dediquen al cultiu del te i del blat de moro, la cria de
bestiar i l’apicultura.
Vam menjar molt be, molt econòmic i va ser molt agradable i tots tres eren molt agradables, tot i que la que va interactuar més amb nosaltres era la dona.