La darrera part del viatge és ja la zona de la mar Negra. Seguim la carretera direcció nord, fins arribar a la costa, a Hopa. Després anem cap a l’oest, per l’autovia que ressegueix la mar Negra, uns 45 km, fins a Ardesen. Des d’aquí tornem cap a l’interior, per la vall del riu Firtina; uns 10 km a l’interior hi ha un dels ponts sobre el Firtina, el pont Timisvat.
La serralada de muntanyes que hi ha a la vora de la mar Negra són les muntanyes Kaçkar. Les muntanyes Kaçkar són la part més oriental de les muntanyes Pòntiques o Alps Pòntics, que separen l’interior d’Anatòlia de la costa de la mar Negra. El seu cim més alt, el Kaçkar Dağı, té 3.937 m d’altitud. La zona dels Kaçkars és Parc Nacional des del 1994. El nom Kaçkar, prové de l’armeni khatxkar que significa creu de pedra.
Les muntanyes són boscoses i amb pastures; aquesta zona de les
pastures de muntanya s’anomena yaylalar.
Vall del riu Firtina
La majoria dels ponts de la vall del riu Fırtına es van
construir durant els segles XVIII i XIX, potser substituint els ponts més
antics.
Pont Timisvat
Es va construir en el segle XVIII. És un dels molts ponts que
hi ha al llarg del riu Firtina, entre l’altiplà d’Ayder i la seva desembocadura
a la mar Negra. També se’l coneix amb el nom de Çiftkemerli (Dos arcs); el pont
es va construir amb forma d’un arc de dos ulls, un de gran i l’altre petit.
Cascada Tar
Continuem cap al sud-est per anar a veure la cascada Tar. Quan
vam arribar començava a plovisquejar i hi havia boira, boira pixanera; va estar
tot el recorregut així, va ser una llàstima. Si no estic confosa el camí va
vorejant el riu Kaçkar i es triga uns 20 minuts a arribar a la cascada.