El monestir de Sumelà és el monument més important de la regió de la mar Negra. Es troba a l’oest d’Ayder, a uns 200 km, i a uns 45 km de Trebisonda i de la costa. De fet per arribar fins aquí hem anat per l’autovia de la costa fins a Trebisonda i després hem entrat de nou cap a l’interior.
Es troba a la muntanya Melà; Su Melà és grec i es tradueix com
Turó Negre. Està dins a les muntanyes Pòntiques. Hi ha altres autors que diuen
que el nom del monestir deriva de la paraula Sumeli, de la llengua lazi, que es
tradueix com Trinitat.
És una important
atracció turística i quan hi vam anar nosaltres era dia festiu i estava
molt ple de gent.
Aquest monestir en grec és Panagia, que vol dir Tota Santa, que
és el nom pel que és coneix a la Verge Maria en la religió ortodoxa. La Verge
Maria és venerada tant pels cristians com pels musulmans, per ser la mare de
Jesús, que per uns és el fill de Déu i pels altres és un profeta.
Segons una llegenda dos monjos que vivien en llocs diferents,
un a Atenes i l’altre a Istanbul, van tenir el mateix somni, i van emprendre un
llarg viatge per trobar la cova que apareixia en el somni. En el somni veien a
Jesús i Maria en una cova i María deia que sant Lluc havia pintat una icona que
els àngels havien dut fins a la cova. Els dos monjos es van trobar al port de Trebisonda i quan van trobar la cova i la
icona del somni van decidir convertir la cova en una església.
Quan van morir els monjos fundadors se’ls va enterrar en
aquesta església i se’ls va venerar com a sants; de seguida es va convertir en
un important centre de peregrinació.
Al llarg de la seva història el monestir va quedar en ruïnes
diversos cops i va ser restaurat per diversos emperadors. Durant el segle VI,
va ser restaurat i ampliat pel general Belisari, a instàncies de Justinià I. La
forma actual correspon a la reforma que es va fer el segle XIII, quan era un
monestir important de l’Imperi de Trebisonda.
Un crisòbul o butlla d’or era un document solemne dels
emperadors bizantins; se n’ha trobat un del 1365 posa de manifest la llibertat
i autonomia de la que gaudia el monestir. En aquest crisòbul s’esmenten totes
les propietats que tenia i els impostos dels que estaven exempts. A més, es
concedia al monestir un import anual, procedent dels fons imperials. Amb el
següents emperadors va seguir obtenint noves donacions imperials.
L’any 1682 i durant les següents dècades aquí hi havia un
important centre d’ensenyament grec, l’Escola de Trebisonda. Era un destí
popular, tant per als monjos com per als viatgers.
Els monjos que marxaven no se’n
podien endur res amb ells, pel que van decidir enterrar la icona de la Verge
sota el terra de la capella de Santa Bàrbara. L’any 1930, un monjo va tornar en
secret a Sumelà per recupera la icona i la va dur al nou monestir de Panagia
Soumela, prop de la ciutat de Naousa, a Macedònia (Grècia). El mateix any 1930 hi
va haver un incendi i les parts de fusta del monestir es van cremar. Després hi
va haver saquejadors i vàndals que van fer malbé encara més el recinte.
El primer que es veu quan arribes al peu del penya-segat és
l’aqüeducte, enganxat a la roca. Aquest aqüeducte subministrava aigua al
monestir; està restaurat.
Un cop creuada l’entrada cal tornar a baixar per arribar a la
plaça central del complex monàstic.
Els elements principals són l’església de la roca, diverses
capelles, cuines, habitacions per a estudiants, una casa d’hostes, una
biblioteca i una font sagrada venerada pels cristians ortodoxos orientals.
L’edifici que té un balcó a la part frontal del penya-segat,
que data del 1840, és on hi havia les cel·les dels monjos i va servir també d’habitatge
per als hostes. El disseny dels armaris, fornícules i llars de foc de les
habitacions que envolten el pati tenen influència de l’art turc.
Durant els treballs de
restauració realitzats en els últims anys, es va trobar un passadís secret i es
van descobrir nous frescos, on el passatge condueix a una capella, on es
representen “El cel i l’infern” i “La mort i la vida”.
Hi ha un brollador sagrat, diuen que l’aigua ha estat sortint
durant segles sense interrupció; es considera sagrat perquè diuen que aquesta
aigua té propietats curatives; aquí hi venen tant cristians com musulmans.
Després de la visita del monestir ens dirigim cap a la costa, però abans d’arribar-hi, a uns 17 km de Sumelà ens aturem a Maçka per dinar.
Quan estàvem aquí vaig veure alguna referència al monestir de
la verge negra; en aquell moment vaig pensar que era un altre monestir, però
ara me n’adono que es referia al de
Sumelà.
Al segle XII era comú representar a la Mare de Déu en negre,
per emfatitzar el seu rostre misteriós. Aquestes icones s’anomenaven Mare de
Déu Negra, i es troben en l’art georgià de l’Europa de l’Est; hi ha qui diu que
poden tenir reminiscències de l’art indi antic. Aquestes madones negres es
troben generalment a les altures dels boscos de les muntanyes prop d'una font
curativa i es creu que hi arriben amb un propòsit miraculós. Aquests llocs es
converteixen en un lloc de pelegrinatge per als cristians.
Com deia abans, la paraula grega Mela vol dir fosc o negre.
D’aquí vindria Sumelà; i tant pot fer referència al bosc on es troba, que és
fosc, com a la icona de la Verge Negra.
