Quan vam arribar a l’hotel vam esmorzar i dormir una estona.
Com deia abans no tinc clar si vam estar a Conakry o a Kindia. Les primeres
fotografies que tinc són ja de la tarda a Kindia.
Kindia és la quarta ciutat més gran de Guinea, situada a uns 135 km al nord-est de la capital del país, Conakry.
La ciutat es va fundar l’any 1904 a la ruta del ferrocarril de
Conakry a Kankan. També es troba a la la intersecció de carreteres procedents
de Conakry, Mamou, Télimélé i Makeni, a Sierra Leone.
S’han descobert importants dipòsits de bauxita, a uns 13 km al
sud-oest de la ciutat.
La ciutat de Kindia té una població ètnicament diversa, hi ha
pràcticament tots els grups ètnics del país. El grup majoritari és el dels
Susu, seguit pels Mandinkà. La llengua més parlada, i que entén tothom és el
susu.
Kindia acull la segona comunitat serralleonesa més gran de
Guinea (la més gran es troba a Conakry); s’estima que a Kindia hi resideixen
uns 9.000 serralleonesos, i molts d’ells han obtingut la ciutadania guineana.
A l’octubre de 2002, es van descobrir prop de la ciutat unes
fosses comunes que contenien centenars de cossos. La majoria de les víctimes
havien sigut assassinades els dies 17 i 18 d’octubre de 1971 pel règim de
Touré; una de les tombes s’estima que contenia 400 cossos.
Des de Kindia vam fer dues visites, al mont Gangan i a les
cascades anomenades El vel de la núvia.
Al matí ens vam dirigir cap al mont Gangan, que té 1.117 metres
d’altitud. Crec que actualment és una zona d’entrenament militar.
El que comentava abans de les foses comunes descobertes, crec
que es van trobar aquí, al peu d’aquesta muntanya. Hi havia centenars de
cossos, soldats i civils, potser executats en el 1985, durant el règim de Sékou
Touré.
Vam fer una excursió pujant una mica, però no vam arribar a
dalt. Em sembla que ens vam aturar quan començava el lloc on calia grimpar. Em
meravellava veure a la població local pujar i baixar carregats.
Feia calor. De fet va ser la tònica del viatge. Va ser una excursió molt agradable.
Mercat de Kindia
Vam tornar cap a Kindia i vam passejar pel mercat. Hi ha mercat
diari, i hi havia molta gent i era molt acolorit. Vam trobar forçà gent que ens
oferia canviar moneda.
Cascada El vel de la núvia
La cascada té una altura d’uns 80 metres. Té aigua tot l’any però diuen que quan és més espectacular és en l’època de pluges, agost i setembre.
Llegeixo que ocupa el fons d’una vall suspesa o penjada. És a
dir una vall establerta en un relleu invertit d’un sinclinal modelat en roca
dura i buidada per l’erosió, la qual domina topogràficament les combes
adjacents.
El nom de la cascada, vel de la núvia, evoca la seva lleugeresa
i els moviments quan bufa el vent.
En un article del maig de 2025 llegeixo que aquest lloc està en
plena transformació. Hi ha un ambiciós programa de renovació i ampliació per
posar en valor el patrimoni cultural i turístic.
Aquest indret ha sigut durant molt de temps un important lloc de
reunió per a les comunitats de la zona. La gent local es reuneix aquí per
celebracions i en ocasions especials, per gaudir de l’entorn natural amb la
família i els amics. La cascada té un significat especial com a lloc on la
comunitat connecta amb la terra i marca moments importants de les seves vides.
Les roques riques en minerals que envolten la cascada acullen
espècies especialitzades de plantes que no es troben en altres llocs de la
regió. Aquestes plantes rares s’han adaptat a l’entorn humit i a les condicions
especials creades per la cascada.
De tornada cap a Kindia ens vam aturar en un poble per veure
l’estil de vida.
Ens va rebre amb molta cerimònia, com en tots aquests llocs,
moltes salutacions; ens va agrair que haguéssim passat pel seu poble, que era
un senyal. Al marxar, quan li van donar alguna cosa que dúiem, ho va agrair,
però va remarcar que el més important era que ens haguéssim aturat al seu
poblat i a casa seva.
Ens va explicar que tenia les filles estudiant a la ciutat, i
que allà vivien a casa d’uns parents. Els que quedaven al poble eren els
petits, que estudiaven al poble i ajudaven quan hi havia feina al camp.
La gent en aquest poble vivia de les terres, i no tenien que
pagar res al govern.
Després de visitar la casa vam passejar pel poble. La gent era
molt amable, i ens miraven encuriosits. Una dona gran em va regalar un nyam.
En tornar a Kindia encara vam trobar gent al mercat; seguia
havent-hi molt moviment. Les dones en general em van semblar alegres i
bromistes. Una d’elles ens deia que no podia fer cap festa aquella nit, era la
nit de cap d’any, perquè no tenia diners; ho deia perquè no li compràvem res.
Els nens mostraven curiositat, una nena tocant amb compte la
meva pell, d’altres senten por per la nostra manca de color.
