Guinea conakry (2006)-9. Arxipèlag de Los: illa de Room

El darrer dia al país vam aprofitar-lo per anar a veure les illes de Los, també escrit com a Loos.

Les illes de Los són un grup de petites illes costaneres d’origen volcànic que es troben davant de Conakry. Es diu que la novel·la “L’illa del tresor” (1881-82) de Robert Louis Stevenson està inspirada en l’illa de Roume, una de les tres que formen aquest arxipèlag.

El nom d’aquestes illes ve del portuguès “Ilhas dos Idolos”, illes dels ídols. En el passat s’anomenaven illes de Kaloum.

L’arxipèlag cobreix un 60 km2, formant uncercle de 18-19 km de diàmetre. Les tres illes principals són: Tamara, Kassa i Room; hi ha dos petits illots, l’illa blanca i l’illa de corall, i una desena d’illots més petits.

L’illa de Tombo, sobre la que es va formar el centre històric de Conakry formava part de l’arxipèlag abans de que el braç de mar que la separava del continent s’omplís de sediments.

Per arribar a les illes es pot fer en vaixell o amb les grans piragües, allargades i estretes anomenades kounki; aquestes piragues fan uns deu metres de llarg i són les que s’utilitzen per a la pesca costanera, i els models més grans també en alta mar.

Antigament les piragües kounki anaven a vela però actualment estan equipades amb motor. Nosaltres vam agafar una d’aquestes barques per anar a l’illa de Room, que es troba a uns 11 km del continent.

L’arxipèlag té forma d’anell; aquesta estructura probablement correspon a la cambra magmàtica d’un cos volcànic ara erosionat.

Les illes han estat ocupades des de fa molt temps, i fins ben entrat el segle XX membres de la tribu dels baga acudien anualment a aquestes illes per dur a terme processons, portant ofrenes als seus déus, com ara Nimba, la deessa de la fertilitat.

El primer europeu del qual es té constància que arribà a aquestes illes va ser el navegant portuguès António Fernandes el 1446, però no fou fins a partir del segle XVI que les illes van ser usades com a lloc comercial, però sense assentaments permanents.

En el segles XIV i XV aquestes illes eren el centre d’iniciació, d’educació i de formació dels joves del regne, on se’ls preparava per les futures obligacions que comporta l’entrada a l’etapa adulta; això explica que hi hagi nombrosos ídols de fusta, així com el nom que van donar-los-hi els portuguesos, illes dels ídols.

L’any 1460, l’explorador portuguès Pedro de Sintra va explorar les costes de Sierra Leone i els seus voltants, i va desembarcar a la costa de Sourigbé (crec que és un dels illots de l’arxipèlag) amb alguns dels seus homes, i van establir contacte amb la població negra. Va ser amb l’ocupació portuguesa que les illes Loos van experimentar el comerç d’esclaus que va començar al segle XVI. Room va ser un notori centre del comerç d’esclaus.

L’any 1755, un comerciant, Miles Barber, de l’African Company de Liverpool, va establir una fàbrica a l’illa de Kassa per contractar contramestres qualificats i també pilots per navegar i comerciar amb les tribus pels rius locals. Això va fer que Kassa fos coneguda com a “Illa Fàbrica”.

L’any 1787, els britànics van adquirir els seus primers assentaments a Sierra Leone, especialment al lloc de Freetown, amb l’objectiu de reubicar esclaus alliberats en territori anglès.

A Tamara, el 1812, els britànics hi van construir una presó. Charles MacCarthy, governador de Sierra Leone, va signar un tractat el 6 de juliol de 1818 amb Mangé Demba, un cap local, que va cedir les illes als anglesos en forma de concessió a canvi del pagament d’un lloguer anual. Aquest tractat va posar fi al comerç d’esclaus a les illes Loos (abolició per Gran Bretanya el 1807), després a l’esclavitud el 1833, i finalment a l’emancipació completa dels esclaus el 1838.

Les illes van ser cedides a França el 7 d'abril de 1904, durant la sèrie d’acords franco-britànics que van fundar l’Entesa Cordiale entre França i Gran Bretanya. Les illes Loos van ser lliurades a França a canvi que aquesta renunciés als seus últims drets de pesca a Terranova i Labrador (la costa francesa), aleshores sota sobirania britànica.

Les illes Loos van ser incorporades al juliol de 1904 a la Guinea Francesa, una de les parts constituents de l’Àfrica Occidental Francesa. Originalment una simple dependència de la colònia del Senegal, sota el nom de “Rivières du Sud”, un decret del 17 de desembre de 1891 va donar a la colònia plena autonomia, separant-la completament del Senegal i atorgant-li un governador titular, que mantenia l’autoritat sobre els residents de Grand-Bassam i Porto-Novo.

El 10 de març de 1893, el nom de “Rivières du Sud” va ser substituït pel de “Guinea Francesa”, al mateix temps que els assentaments de la Côte-de-l’Or i el golf de Benín es van convertir en colònies autònomes, sota els respectius noms de Costa d’Ivori i Dahomey.

A partir de 1949 es van explotar a les illes alguns jaciments de bauxita, que es van esgotar el 1966, encara que a Tamara s’hi va treballar encara fins al 1972.

Gràcies a l’activitat del governador Ballay, l’illa de Tombo (on actualment hi ha el centre històric de Conakry), estava coberta per una ciutat dissenyada regularment i construïda harmònicament, travessada per amples bulevards ombrívols, i jardins; un port petit i molt concorregut, servit per un moll temporal, va donar animació i importància a Conakry.

L’illa de Room o Roume, antigament també s’havia anomenat illa Crawford.

Els anglosaxons l’anomenaven Crawford per un banc de sorra al nord de l’illa que apareix amb la marea baixa. Aquest banc de sorra va prendre el nom d’un negrer que va ser penjat en aquesta illa pels anglesos. Els francesos l’anomenaven Roume, pel governador general de l’AOF (Àfrica Occidental Francesa), Ernest Roume, que va ocupar el càrrec de 1902 al 1907. Després de la independència, en el 1958, es va adoptar aquest nom; abans d’aquesta decisió molts habitants anglòfons i de Sierra Leone l’anomenaven Room.

Aquesta illa és la que es troba al centre de l’arxipèlag i és la més petita de les illes habitades.

A principis del segle XIX els anglesos van construir un fortí sobre un turó; servia com a base d’operacions contra els vaixells negrers francesos de la regió.

Vam recórrer l’illa de punta a punta, vam gaudir de la companyia de la seva gent, alegra i riallera, ens van preparar un bon dinar i ens van fer un petit concert improvisat. Després d’aquelles hores a l’illa de Room vam tornar amb la piragua cap al continent, per acabar de preparar l’equipatge i anar cap a l’aeroport a agafar el vol de tornada.