Labé
La ciutat està situada a la serralada del Fouta Djalon, a prop de molts rius. Va ser fundada cap al 1755 per Alpha Mamadou Cellou, conegut com Karamoko Alpha, un important líder religiós.
Labé és la capital de la regió administrativa del mateix nom i
de la prefectura.
L’any 2001 es va inaugurar el Museu de Fouta Djalon. Des del
2015 s’hi fa un festival internacional el “Festival des Arts et rire”.
Com a llocs de culte hi ha principalment mesquites, la més gran
la de Karamoko Alpha. També hi ha esglésies cristianes, catòliques i
protestants.
Era l’època en que es fa el ral·li del Dakar i alguns al mercat
ens preguntaven si estàvem allà per aquesta cursa.
La gran mesquita de Karamoko Alpha és el monuments històric més
gran de la regió.
Es va construir l’any 1755 després de la victòria de les tropes
musulmanes fulani (o fulbé) sobre els pobles animistes que vivien aquí.
La mesquita ha sofert diverses renovacions i actualment té
cabuda per unes 7.000 persones. Des de la seva construcció, els successius
imams han sigut sempre entre la família de l’Alfa Karamoko i Thierno Aliou
bhoubha N’Diyan, un altre erudit dels Fouta de Mali.
La població és majoritàriament musulmana sunnita. Hi ha forces
mesquites però la més important és la de Petel, que és monument històric. Va
ser construïda l’any 1744 pels primers imams de Fouta Djalon. L’impuls religiós
i cultural estimulat per figures com Karamoko Alfa mo Labé va contribuir a
l’establiment del poder teocràtic fulani (fulbé o peul) a la regió, al segle
XVIII. A la ciutat hi ha també alguna església cristiana.
Escales de bambú de Djinkan
Són unes escales construïdes al segle XIX, per connectar els
pobles del nobles, que es trobaven a l’altiplà amb els pobles de la plana, on
vivien els seus esclaus.
Aquestes escales estan fetes amb pals de bambú connectats per
lianes que formen els graons. Estan col·locades a la roca, i tenen uns 80
metres, que és la diferència d’altitud entre la plana al peu i l’altiplà de
dalt.
Són unes escales impressionants; la gent segueix utilitzant-les
per fer drecera, però realment és dur per la població local haver de passar per
aquí.
Ara es fan servir per transportar mercaderies entre el centre
ciutat i la plana. Si no es fan servir les escales s’ha de fer molta volta per
la carretera. Porten els paquets al cap, al matí van carregades amb els
productes a vendre i a la tornada duen el que han comprat.
És difícil pujar i baixar amb la càrrega al cap; també és
complicat fer pujar o baixar les cabres i ovelles.
Popodara
Després de veure les escales de bambú, que no em vaig atrevir a
baixar, vam anar a Popodara a veure el
mercat i després vam tornar a Labé.
