Guinea Conakry (2006)-5. Fouta Djalon: Parawi, Kamakoro i cascades Ditinn

Parawi

Vam continuar la nostra ruta cap al nord i ens vam aturar al poble de Parawi per visitar l’escola, i vam dinar allà.

L’edifici de l’escola el van pagar els alemanys i ens van explicar rebien donacions de ONGs. No sé com és ara, però en aquell moment hi havia dos tipus de mestres: funcionaris i no funcionaris. Tinc anotat que si el professor no era funcionari els alumnes pagaven 3.000 francs cadascun; suposo que eren les famílies les que directament pagaven el sou al mestre. Amb el que jo vaig estar parlant i  m’explicava això em deia que ell deixava assistir a les seves classes als orfes, que no podien pagar res, però que altres si no paguen no els deixen anar a classe.

Els llibres eren propietat de l’escola, els nens no tenen que comprar-se llibres. Les aules estaven molt ben arreglades.

Al començament els mestres eren una mica reticents a deixar que ens apropéssim als nens. No veien quin interès podia tenir per a nosaltres visitar l’escola. 

Kamakoro

La següent parada que vam fer va ser al poble de Kamakoro, per veure el mercat. Molta gent no volia que li fessin fotografies, però és comen molts altres llocs, si xerres una estona i t’interesses per ells, la cosa canvia. 

Cascada de Ditinn

La cascada de Ditinn, que es troba a uns 5 km del poble de Ditinn, és una de les cascades més altes de Guinea, amb una caiguda d’uns 120 metres al riu Tenee.

La cascada és especialment impressionant en l’època de pluges, ja que el seu fort cabal crea piscines naturals adequades per banyar-se. La zona que l’envolta és rica en biodiversitat, amb boscos frondosos i flora i fauna diverses.

La cascada ha modelat la zona i les seves comunitats durant generacions; és molt important per la vida de la gent d’aquí, com a font d’aigua, però també fa de frontera natural entre assentaments.

Hi ha llegendes i històries sobre la cascada que es van transmeten de generació en generació, de les que es parla i s’enriqueix en les trobades comunitàries; la cascada segueix formant part de la connexió quotidiana de la gent amb la terra.

Si no estic confosa vam fer una caminada pel bosc d’uns 20 minuts per arribar a la cascada. Va ser un camí molt agradable i la cascada es veu ja de lluny.

Em va fer gràcia que vam trobar grups de gent que havien anat allà a rentar la roba; primer la rentaven i després l’estenien sobre les roques per que s’eixugués amb el soli el vent. Mentre esperaven a que estigués seca feien petar la xerrada.

Em sembla que devíem tornar cap a Dalaba i ens vam aturar en un altre poble on hi havia uns nens preparats per fer els rituals d’iniciació, el pas a la vida adulta. Són rituals secrets i tot t’ho presenten envoltat de misteri. En general no pots parlar amb ells.