22 de setembre 2026

Equador i Galápagos (2008)-5. Parc Nacional del Cotopaxi

Al matí següent vam anar cap al Parc Nacional del Cotopaxi que es troba a uns 35 km al nord-est de Latacunga. Primer vam parar al mercat per comprar-nos alguna cosa per dinar de pícnic. 

El primer que vam visitar del parc va ser el llac Limpiopungo, que es troba a 3.850 metres d’altitud. Vam donar la volta al llac, 1,5 km, i en dies clars hi ha molt bona vista del Cotopaxi, però aquell dia estava molt tapat. Tot i que estàvem per sota dels 4.000 metres notava l’alçada en caminar.

Després vam anar al peu del volcà on hi ha el pàrquing des d’on es comença la pujada al refugi José Ribas SJ; el pàrquing es troba a 4.500 metres d’altitud i el refugi a 4.800 metres.

La idea era pujar fins al refugi, però el temps era infernal, pedregava o nevava una mica, feia molt vent i hi havia molta boira. O sigui que vaig passejar per allà; no recordo si part del grup hi va arribar.  

El Cotopaxi és un volcà actiu, el segon pic més alt del país (5.897 m) i el segon volcà actiu més alt del món (el primer és el Llullaillaco, a Xile). Està situat a uns 50 km al sud de Quito i la seva base té un diàmetre d’uns 20 km.

La primera erupció registrada data de 1533, precisament mentre les tropes espanyoles de Sebastián de Benalcázar es dirigien cap a Quito. Després d’aquella, les erupcions més violentes van ser la de l’any 1742, que va destrossar la ciutat de Latacunga, i les dels anys 1744, 1768 i 1877, quan els lahars (fluxos de fangs volcànics) van arribar fins al Pacífic, a més de 100 km de distància. Des del 1906 l’activitat del volcà ha estat contínua però poc significativa.

El volcà Cotopaxi ha mostrat important activitat a partir del 2015, i està sota vigilància constant per l’Institut Geofísica de la Escuela Politécnica Nacional.

El Parc Nacional de Cotopaxi és una àrea protegida situada a les províncies de Cotopaxi, Pichincha i Napo. Es va crear l’any 1975.

Cotopaxi en quítxua significa gola de la lluna; q’oto “gola” i aymara phakhsi “lluna”. El volcà dona nom al parc nacional, tot i que en el recinte del parc hi ha dos volcans més: el volcà inactiu Rumiñawi al nord-oest i l’històric volcà Sincholagua, que va tenir l’última gran erupció l’any 1877, al sud-est. Cotopaxi és un dels volcans actius més alts del món; la seva erupció més recent va començar el 14 d’agost de 2015 i va acabar el 24 de gener de 2016.

El seu ecosistema acull diverses espècies d’arbres, especialment pins, cosa que fa que el lloc sigui un pinífer sud-americà; com qualsevol bosc andí, les espècies de xiprers, pins, avets i freixes són abundants.

El Parc Nacional de Cotopaxi es va crear per protegir i preservar la zona al voltant del volcà Cotopaxi. La seva història està entrellaçada amb la de les comunitats indígenes que han habitat aquesta regió durant segles, considerant el Cotopaxi com un lloc sagrat. La creació del parc assegura la protecció de la seva biodiversitat i paisatges únics per a les generacions futures.

Queden pocs boscos autòctons densos, ja que la resta han estat destruïts per incendis o talats per sembrar-hi gramínies. Hi ha extensos aiguamolls de Stipa ichu, l’herba predominant a la regió. A mesura que s’ascendeix, va canviant la vegetació, i apareixen altres plantes i colònies de plantes en forma de coixinets, molses, líquens... A la zona de neus perpètues ja no hi ha vegetació.

Al parc hi ha quatre nivells climàtics o zones de vida: el bosc muntanyós humit, el páramo pluvial subandí, la tundra pluvial andina i el fons nevat.

El bosc humit representa la part més baixa del parc, entre els 3.400 i els 3.900 metres d’altitud, amb temperatures entre els 6i 12 ºC. La característica principal d’aquest bosc és que els seus arbres són baixos i deformes.

El páramo pluvial sub-andí compren la franja que es troba entre els 3.900 i els 4.400 metres d’altitud. Aquí les temperatures es troben entre els 3 i els 6 ºC. Aquesta zona ocupa una bona extensió del parc.

La tundra pluvial Andina es troba entre els 4.400 i els 4.700 metres d’altitud, amb una temperatura que se situa entre els 1,5 i els 3 ºC. Aquí la vegetació forma colònies i ja no hi ha gramínies.

El nivell més alt és el de les neus perpètues. Al volcà Cotopaxi la zona nevada comença, en general, a partir dels 4.800 metres d’altitud.

Als voltants del parc hi ha grans extensions de plantacions de pi, del pinus radiata, una espècie nativa de Califòrnia, que es va introduir aquí l’any 1976, amb finalitats comercials. Tot i que la majoria d’aquestes plantacions estan fora del límits del parc, han creat “microhabitats” que han desplaçat la vegetació característica de la zona i han modificat la dinàmica dels ecosistemes; en alguns casos han servit de refugi per a algunes espècies animals, com el cérvol de cua blanca i espècies d’aus petites.

Entre els mamífers que habiten al parc hi ha els camèlids sud-americans, com la llama, i també en alguns sectors hi ha manades de cavalls salvatges. També hi ha, a més del cérvol de cua blanca, esmentat abans, l’os andí o de l’antifaç, el puma, conills silvestres, el llop del prat andí, l’antilop negre, la guineu....

Les aus més importants són l’esparver, el falcó, l’ànec, el mussol, el còndor, el tucà andí, colibrís...

La gent del país és encantadora, i tenen moltes ganes de parlar. El seu tarannà és pausat, parlen suaument, i primer hi ha les salutacions abans de començar una conversa. Em fan gràcia algunes de les expressions que fan servir; l’altra dia una dona em va preguntar quan havíem arribat i quan vaig dir que el dia abans, va dir “así aún estan nuevecitos!”.


Era frustrant veure el refugi i el camí que semblava fàcil i no tenir esma de pujar-hi. 




Després d’estar als peus del volcà Cotopaxi a 4.500 metres d’altitud, va ser un descans tornar a Latacunga (2.860 m).