Aquest és un viatge molt curt, tan sols vuit dies, per la República de Moldàvia. Per arribar-hi hem volat amb la companya aèria turca, fent escala a Istanbul. El punt de partida del nostre circuït ha sigut la capital, Chisinau. Des d’aquí hem anat cap al nord, fins a Orhei i tornada a la capital. Després hem anat cap al sud, a la regió autònoma de Gagauzia, amb la seva capital Comrat. A continuació hem entrat a la República Moldava de Transnístria, que va proclamar la seva independència en el 1992; la seva capital és Tiraspol.
Evidentment en vuit dies, que en realitat són sis dies,
descomptats els d’anada i tornada, no es pot recórrer tot el país, per molt
petit que sigui; de totes formes ens ha permès conèixer una mica aquesta terra
i la seva gent, així com la franja de Transnístria.
La major part del territori es troba entre els dos rius principals, el Dnièster i el Prut.
Amb la dissolució de la Unió Soviètica, l’any 1991, va
conservar les mateixes fronteres que tenia la República Socialista Soviètica de
Moldàvia. Però el territori a la riba oriental del riu Dnièster, Transnístria,
es va declarar independent, tot i que no està reconegut internacionalment.
El riu
Moldàvia va donar nom al Principat de Moldàvia, que comprenia l’actualment
Romania i Moldàvia; el riu està a Romania. Segons una llegenda, el nom del riu
seria en honor del gos Molda, el gos del príncep Drago que va morir ofegat al
riu després d’una cacera.
Abans de començar a buscar informació de Moldàvia no en sabia gairebé res d’aquest país i la seva història em resulta una mica complicada. De totes formes m’agrada intentar entendre-la una mica, conèixer els orígens de la seva gent, i a vegades, un tema em porta a un altre... i m’estenc una mica massa.
A l’antiguitat Moldàvia formava part de la Dàcia, juntament amb
Romania i petites parts de Bulgària, Sèrbia, Hongria i Ucraïna. O sigui que he
començat buscant informació de Dàcia, que em sonava però no en sabia res.
El regne de Dàcia va existir entre els anys 82 aC i el 106 dC,
quan va desaparèixer en ser conquerit pels romans.
En aquestes terres hi vivien els getes o dacis i tribus d’ètnia
tràcia. Hi va haver diferents invasions i guerres (amb els grecs i els celtes)
abans de la conquesta romana.
No tinc del tot clar si els getes i els dacis eren els
mateixos, he trobat informacions contradictòries; Estrabó deia que eren dos
pobles diferents que vivien en zones diferents de tot aquest ampli
territori. Si que està clar és que els
romans, en el segle I aC anomenaven a aquesta regió Dàcia, com si els dacis
haguessin predominat o fet desaparèixer als getes.
En època de Juli Cèsar, el rei de Dàcia era Burebista, que
l’any 48 aC es va enfrontar als romans. Hi va haver diversos enfrontaments
entre dacis i romans. Aquest rei va morir assassinat poc l’any 44 aC, el mateix
anys que Juli Cèsar, uns mesos més tard. Després de moltes batalles els romans
van conquerir el regne de Dàcia, l’any 107 dC i va passar a ser una província
romana, la Dàcia Trajana o simplement Dàcia.
La província de Dàcia es va poblar amb romans de diferents
procedències; segons la llegenda Trajà va fer exterminar als habitants
masculins, però sembla ser que en moltes regions seguien havent-hi dacis durant
l’ocupació romana.
L’any 129 els romans van fraccionar la província de Dàcia en
dues: Dàcia Inferior i Dàcia Superior. Més tard, Marc Aureli (161-180) la va
dividir en tres províncies.
Entre el 180 i el 190 el governador Sabinianus va aconseguir la
llibertat de dotze mil esclaus dacis de tot l'imperi i els va restablir a
terres del país d'on havien sortit els seus avis o besavis cent anys abans.
La Dàcia va ser possessió romana fins a l’any 270 dC, quan Marc
Aureli va ordenar la retirada a l'altre costat del Danubi, deixant la Dàcia als
gots. Els colons romans van ser reinstal·lats al sud del riu.
Les relacions comercials entre els dos costats del riu es van
mantenir i la llengua llatina seguia emprant-se al nord del riu, però poc a poc
en la zona nord, sota el control got, va anar desapareixent la civilització
romana.
Després hi va haver un seguit de conquestes d’aquest territori,
en el 376 van ser els huns, que van controlar la regió fins a la mort d’Àtila,
l’any 453. Després van arribar els gèpides, dirigits per Ardaric, i l’any 566
van ser substituïts pels llombards. En la segona meitat del segle VI van
arribar els àvars; el seu regne va ser destruït per Carlemany, l’any 791.
Els eslaus havien començat a arribar a la regió, establint-s’hi
pacíficament. Estaven considerats de classe baixa i servil; se’ls hi permetia
assentar-se allà per afavorir la producció agrícola. Poc a poc els eslaus es
van anar establint per tot el territori, fusionant-se amb els altres grups que
hi vivien.
Després dels àvar va ser el torn del magiars, hongaresos, que
en el segle IX van ocupar Dàcia, on només hi van trobar camperols eslaus;
estaven organitzats en clans i no hi havia cap poder central. Aquests eslaus
eren els valacs o vlakhs (ells s'anomenaven rumunii); eren una barreja de
pobles (celtes, getes, dacis i eslaus) que s’havien romanitzat i havien estat
vivint a les muntanyes o en llocs allunyats on hi havia predomini dels eslaus.
En el segle X els valacs ja estaven sotmesos a Hongria.
L’any 976 el príncep búlgar David va ser assassinat per un
valac. L’any 1019 Bulgària va quedar en poder de l'Imperi Romà d'Orient i els
valacs es van convertir en aliats dels romans d'Orient i van servir en el seu
exèrcit. En el segle XI molts valacs van emigrar. A tots ells se’ls anomena
aromanesos o derivats d’aquest nom.
Uns van emigrar cap a l’oest, a Dalmàcia, on eren els morlacs o
valacs negres i a Ístria. Uns altres van anar cap al sud, cap a l’actual Grècia,
Bulgària, Macedònia i Albània. Els que van emigrar al nord van originar el
dacoromanesos (els romanesos actuals).
Moldàvia era un lloc de pas en les rutes entre Europa i Àsia,
per això va patir tantes invasions al llarg de la seva història.
La fundació de Moldàvia va començar amb l’arribada a la regió
natural del riu Moldova d’un voivoda (líder militar) valac (romanès) anomenat
Dragoș, que provenia de la regió històrica de Maramureș, que formava part del
regne d’Hongria. A Dragos el seguia la seva gent i es van establir en aquestes
terres com a vassalls del regne d’Hongria, en la dècada de 1350.
L’any 1359 un altra voivoda valac, Bogdan, també de Maramureș,
es va rebel·lar contra el rei hongarès i va creuar els Carpats conquerint
aquesta regió i prenent-li el control de Moldàvia a Hongria. Naixia així el Principat
de Moldàvia.
Bogdan I de Moldàvia va governar des del 1359 fins al 1365. Les cròniques otomanes es referien a Moldàvia com un estat anomenat Bogdan. Duran el regnat de Bogdan I es van començar a encunyar les primeres monedes moldaves, amb la inscripció Moneda Moldaviae-Bogdan Waiwo(da).
El principat de Moldàvia ocupava el territori entre els Carpats
orientals i el riu Dnièster. Aquest principat va existir des del 1359 fins al
1859, quan es va unir amb el principat de Valàquia per formar el regne de
Romania.
El principat de Moldàvia va patir diversos atacs per part dels
otomans; el primer cop va ser l’any 1420 quan van assetjar sense èxit la ciutat
d’Akkerman (ciutat propera a la mar Negra, a la dreta de l’estuari del
Dnitria. Uns anys més tard, es van unir
els tàtars i els otomans per atacar de nou al principat. La flota otomana va
atacar la ciutat d’Akkerman l’any 1454.
L’any 1456 Pere Aaron o Pere III Aaron, va acceptar pagar un
tribut anual als otomans, per assegurar les fronteres del sud del principat;
amb el pagament del tribut va aconseguir que els comerciants tinguessin
llibertat de comerç per tot l’Imperi otomà.
El seu successor, Esteve III de Moldàvia, va rebutjar la
sobirania otomana. Va governar entre el 1457 i el 1504. A aquest príncep moldau
se’l coneix també com a Esteve el gran. Va ser la figura més rellevant del
principat de Moldàvia. Va lluitar de forma exitosa contra el Regne d'Hongria,
el Regne de Polònia i l'Imperi Otomà.
En aquest mapa es pot veure el territori que ocupava el
principat de Moldàvia l’any 1483, en època d’Esteve el gran.
Els successors d’Esteve III van ser prínceps més febles i l’any
1538 Moldàvia es va convertir en vassall de l'Imperi Otomà; tenia que pagar-li
un percentatge dels seus ingressos, un percentatge que va arribar a ser del
10%. Se l’hi va prohibir tenir relacions exteriors, tot i que va conservar
autonomia interna, i tenia autoritat exclusiva sobre el comerç exterior.
Si no estic confosa, va ser en aquesta època que es va prohibir
que els turcs poguessin ser propietaris de terres i tampoc podien construir
centres de culte. Actualment segueix sense haver-hi cap mesquita en tot el
país.
En el segle XVIII el territori de Moldàvia es trobava sovint
enmig dels conflictes entre els otomans, els austríacs i els russos.
L’any 1774 Rússia va ocupar la Moldàvia cristiana, que era
vassall de l'Imperi Otomà. L’any 1775, la monarquia dels Habsburg es va
annexionar aproximadament un 11% del territori de Moldàvia, que es va conèixer
com a Bucovina. Pel Tractat de Bucarest, després de la Guerra russo-turca
(1806-1812), Rússia s'havia annexionat més del 50% del territori que es va
conèixer com a Bessaràbia.
L’any 1774, amb el tractat de Kuchuk Kaynardja es reconeixia a Rússia
com la potència protectora de Moldàvia. Després de la Convenció d'Akkerman del
7 d'octubre de 1826 la sobirania otomana sobre els Principats del Danubi va ser
només nominal, quedant la protecció reconeguda a Rússia.
A la part oriental del principat de Moldàvia que l’Imperi Otomà
va cedir a Rússia, l’Imperi Rus la va anomenar Bessaràbia. Aquest territori es
trobava entre el Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
La resta del principat de Moldàvia es va unir amb Valàquia,
l’any 1859, per formar el Regne de Romania. L’Imperi Otomà va reconèixer
aquesta unió l'1 de desembre de 1861.
L’any 1918, Bessaràbia declarava la seva independència de
Rússia i, quan va acabar la primera guerra mundial, es va unir a Romania.
Al començament de la Segona Guerra Mundial l'URSS es va
annexionar la Bessaràbia romanesa, i quan va acabar la guerra es va convertir
en la República Socialista Soviètica de Moldàvia, que incloïa més territoris
del voltant; hi havia part de Transnístria, que havia format part de la
República Socialista Soviètica d’Ucraïna, i parts de Romania.
L’any 1991, la República Socialista Soviètica de Moldàvia
declarava la seva independència de la URSS. De Transnístria en parlaré més
endavant, quan anem cap allà.
Com he dit abans vam venir fins aquí fent escala a Istanbul. El
vol d’Istanbul a Chisinau no és gaire llarg, aproximadament una hora i mitja. A
la cua per embarcar em va semblar que la gent ens mirava amb curiositat en
sentir-nos parlar en català. Potser era perquè algunes paraules es podrien
entendre. A mi em passava amb ells, em sonava com si fos italià, però entenent
tant sols algunes paraules.
El nom de la capital no tinc molt clar quina és la forma correcta d’escriure’l. A l’enciclopèdia catalana ho escriuen com Chisinau, i indiquen que la forma que he trobat en alguns llocs Chişinău, és en romanès.
