Est de Turquia-1. Introducció

Aquest és un viatge pel sud-est de Turquia, resseguint les fronteres del sud i l’est.

Volem via Istanbul cap a Gaziantep, que és la porta d’entrada al sud-est del país. Volem al la companyia turca, i just un parell de dies abans de sortir van anular el vol que teníem cap a Gaziantep i el van canviar per un altra que sortia al matí següent, amb el que ens quedava una escala de gairebé 7 hores. La companyia aèria no va oferir-nos hotel, tot i que em sembla que estarien obligats a dur-te a un hotel. L’agencia sí que ens va facilitar el trasllat i estada d’unes hores en un hotel relativament proper.

Alguns dels llocs que hem visitat estan indicat en aquest mapa; com es pot veure, l’inici del viatge és per la plana mesopotàmica, per territori kurd, fronterer amb Síria; quan anem cap al llac Van, estem propers a Iraq i l’Iran. Després deixem les planes i anem més cap a zona muntanyosa, fronterera amb Armènia, Azerbaidjan i  Geòrgia i acabem a les costes de la Mar Negre, a Trebisonda. 

Per tant és un viatge amb un clima molt variat, i també cultures diferents. El que té en comú aquest recorregut és que és territori fronterer, ara i també en el passat.

Per Mesopotàmia feia una calor terrible, uns 40-42 graus a l’ombra; en la zona més muntanyosa la temperatura era més agradable, però no tant fresca com esperàvem. I al nord, ja a la mar negra, plovisquejava.

El nostre viatge transcorre per dues regions d’Anatòlia, la sud-oriental i l’oriental, i per una petita part de la regió de la mar negra. https://www.freeworldmaps.net/es/turquia/.

He posat aquí un recull de mapes que m’ajuden a ubicar les diferents cultures, imperis i regnes que hi ha hagut, al llarg dels segles, en aquesta regió. Com ja he comentat, hem anat resseguint fronteres, però aquestes fronteres han anat canviant al llarg de la història.

En el següent mapa es veu la distribució de la població kurda, actualment, per tant, ens belluguem sobretot pel Kurdistan turc.  https://msur.es/fondo/conflictos/kurdistan/.

Un dels primers imperis que va instal·lar-se a Anatòlia va ser l’Imperi Hitita,1650- 1178 aC. La seva capital era Hatti, al centre de la península d’Anatòlia. La línia verda representa el domini hitita entre el 1350 i 1300 aC. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Hitita.

El Regne d’Urartu, 1000-500 aC, tenia la capital on hi ha l’actual Van. https://fr.wikipedia.org/wiki/Urartu.

També hi va haver l’imperi selèucida, sorgit de la descomposició de l’imperi d’Alexandre el Gran (312 aC-63 aC); en aquest mapa es veu l’extensió que ocupava en el 200 aC, abans de l’expansió per la península d’Anatòlia i per Grècia. No s’han de confondre els selèucides amb els seljúcides, 1037-1190 dC. https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Selèucida.

Al llarg del viatge ens trobem també referències al regne de Commagena, 163 aC- 72 dC). https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/anatolia.

Un altre imperi que va controlar aquesta regió d’Anatòlia, va ser l’Imperi Bizantí o Imperi Romà d’Orient. https://www.onogueras.com/bizanci/imperi_bizanti.html.

A la costa de la mar negra hi va haver l’imperi de Trebisonda, entre el 1204 i el 1461; va ser l’estat successor de l’imperi Bizantí, en el 1204 dC.https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_de_Trebisonda.

La part est i nord del país havia format part de  la Gran Armènia o l’Imperi Armeni (https://en.wikipedia.org/wiki/Western_Armenia).

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Maps_of_the_Armenian_Empire_of_Tigranes.gif. 

I una part va formar part del regne de Geòrgia (https://www.pinterest.com/pin/661818107725194400/).

El darrer imperi que va controlar la regió va ser l’imperi otomà, 1299-1923 (https://www.shutterstock.com/es/image-vector/map-ottoman-empire-time-greatest-expansion-1192284772).