21 de novembre 2026

Taiwan-1. Introducció, geografia

Aquest és un viatge per l’illa de Taiwan; vam estar onze dies a l’illa i vam fer un recorregut més o menys circular, que ens va permetre conèixer una mica la costa oriental i l’occidental, així com la serralada central.

El nom oficial d’aquest estat és República de la Xina, tot i que se’l coneix pel nom de l’illa principal, Taiwan, que antigament s’anomenava Formosa.  Per evitar confusions amb la República Popular de la Xina, la que coneixem com a Xina, sovint se l’anomena República de la Xina (Taiwan).

Per entendre Taiwan, sobretot la seva història, és interessant veure la seva ubicació en el mapa i els països que l’envolten: al nord hi ha Japó i Corea, al sud Filipines, i a l’oest la Xina. A l’est té l’oceà Pacífic i la mar de la Xina al nord i al sud.

https://www.britannica.com/place/Taiwan

L’estret de Taiwan o estret de Formosa, separa la Xina continental (província de Fujian) de Taiwan i forma part de la mar de la Xina.

L’amplada de l’estret és de 130 - 220 km i en la major part la profunditat és inferior als 150 m, tan sols davant de la costa sud-oest de Taiwan hi ha un barranc que arriba als 150 m de profunditat.

En aquest estret hi ha unes quantes illes; les que es troben davant de la costa de Fujian (Xina) estan controlades per la República Popular de la Xina, excepte les illes Kinmen i Matsu que estan sota control  taiwanès. Les illes de l’estret properes a Taiwan també estan sota control taiwanès, com l’arxipèlag de les illes Penghu o illes dels Pescadors.

L’estret de Formosa és una de les vies fluvials més transitades del món; al llarg de la cost xinesa hi ha molts vaixells de pesca i un important trànsit de contenidors.

L’estret de Taiwan va aparèixer a l’inici del període càlid actual. Va separar majoritàriament la cultura Han del continent xinès dels aborígens de l’illa de Taiwan durant mil·lennis, tot i que els hakka i els hoklo van comerciar i van migrar a través d’aquest estret.

Els exploradors europeus, principalment espanyols i holandesos, també van aprofitar l’estret per establir bases avançades per al comerç amb el continent durant la dinastia Ming; les bases també es van utilitzar per assaltar tant la costa xinesa com els vaixells comercials dels països rivals. La migració xinesa generalitzada a través de l’estret va començar a finals de la dinastia Ming.

Geografia

L’illa de Taiwan té 394 km de llarg i 144 km d’ample. El punt més septentrional de l’illa és el Cap Fugui, al districte de Shimen de Nova Taipei. El punt central de l’illa es troba al municipi de Puli, al comtat de Nantou. El punt més meridional de l’illa és el Cap Eluanbi, al municipi de Hengchun, comtat de Pingtung.

A l’oest de l’illa hi ha les planes suaus i ondulades on viu el 90% de la població; la part central i oriental de l’illa és muntanyosa, amb serralades escarpades i cobertes de bosc. Aquesta part està dominada per cinc serralades que s’estenen aproximadament paral·leles a la costa est de l’illa. Tenen una llargada d’uns 330 km de nord a sud i una amplada mitjana, d’uns 80 km d’est a oest. Hi ha més de 200 cims de més de 3.000 metres d’altitud.

La serralada Central s’estén des de Su’ao al nord-est fins a Eluanbi, a l’extrem sud de l’illa, formant una carena d’altes muntanyes i servint com a principal conca hidrogràfica de l’illa. El costat est de la Serralada Central és el que té el pendent més empinat de Taiwan; és en aquesta banda que hi ha el Parc Nacional de Taroko, un terreny muntanyós amb impressionats gorges, causades per l’erosió causada per un riu que flueix ràpidament.

La serralada de la costa Est s’estén al llarg de la costa est de l’illa des de la desembocadura del riu Hualien, al nord, fins al comtat de Taitung al sud, i consisteix principalment en gres i pissarra. Està separada de la serralada Central per l’estreta vall de l’Huatung, a una altitud de 120 m. Tot i que Hsinkangshan, el pic més alt, arriba a una altitud de 1.682 m, la major part de la serralada està formada per grans turons.

https://www.nationsonline.org/oneworld/map/taiwan-map.htm

A Taiwan hi ha 151 rius i rierols. Entre els més importants es poden destacar: al centre el riu Jhuoshuei, amb 187 km. Al sud hi ha el riu Gaoping, que té la conca hidrogràfica més gran amb 3257 quilòmetres quadrats. Les muntanyes centrals de Taiwan actuen com a principals conques hidrogràfiques i els seus rius i rierols flueixen d’est a oest.

Els rius de Taiwan són curts i escarpats i durant la temporada de pluges torrencials poden portar molta aigua i arrossegar molt fang.

La majoria dels llacs es troben a l’oest de l’illa. El llac Sol i Lluna, al comtat de Nantou, és el més gran i profund. Els llacs Longluan a la península de Hengchun i el llac Liyu al comtat de Hualien són el segon i tercer llac més gran de l’illa. També es poden trobar molts llacs a les zones altes de la serralada Central.

Divisió administrativa

La divisió administrativa de Taiwan em resulta una mica confosa, en part perquè ha anat evolucionant al llarg de la història i també perquè no sé massa que representa els tipus de divisió. Hi ha 6 municipis especials, que depenen directament del govern central i que agrupen les àrees metropolitanes més poblades: Taipei (capital), Nou Taipei, Taoyuan, Taichung, Tainan i Kaohsiung.

Hi ha3 ciutats provincial, que són Keelung, Hsinchu i Chiayi. I finalment hi ha 13 comtats.

Durant el recorregut que vam fer la guia ens anava indicant el comtat en que estàvem. El mapa sobre la divisió administrativa és de la web:

https://ca.maps-taiwan.com/taiwan-mapa-polític