Corea del Sud-3. Seül: Plaça Gwanghwamun

Quan vam arribar a l’hotel estàvem cansats i ja era fosc. L’hotel el teníem al barri de Hongdae, prop d’una parada de metro. Vam sortir a sopar pel barri, però costava una mica trobar lloc; estava tot molt ple i encara no ens havíem situat en el nou país. Al final vam trobar un local que servien pollastre arrebossat; no parlaven gens d’anglès, ni el personal del bar ni els joves que estaven a la taula del costat. La ració de pollastre era per dos i costava 15.000 wons, uns 12 euros. L’aigua la serveixen gratuïtament, és de l’aixeta filtrada.

Al llarg del viatge vaig millorar la comunicació ja que vaig aconseguir fer funcionar el traductor de google sense estar connectat a wifi. Et descarregues els diccionaris i enfocant amb la càmera t’ho tradueix.  També pots escriure o parlar. La traducció coreà-català funcionava bé.

Al matí següent, ja descansats i havent esmorzat vam sortir a descobrir la ciutat. La guia ens va donar una targeta de metro carregada amb 10.000 wons. És una tarja moneder, que pots anar recarregant i fer servir en alguns supermercats, el que ells en diuen “botigues de conveniència”. El preu del trajecte depèn de la distància que facis; hi ha un preu mínim, em sembla que és d’uns 1.300 wons, que correspon a menys de 12 km. Passes la tarja en entrar i altra cop en sortir, i segons el recorregut fet et cobra el mínim o una mica més.  

Ara, llegint sobre el metro descobreixo que és gratuït pels majors de 65 anys.

Vam fer totes les visites amb transport públic. Una de les coses que em va sorprendre és que en les estacions de metro hi hagués lavabos. 

La xarxa de metro és impressionant, ara be, està molt ben indicat tant en coreà comen anglès, i també dins del vagó ho anuncien en les dues llengües, tant per megafonia com en pantalles. És fàcil de fer servir, tot i que s’ha d’evitar anar en hora punta. Amb el metro es pot arribar a l’aeroport d’Incheon.   

El centre de Seül és l’antiga ciutat de la dinastia Joseon. Aquí hi ha els palaus reials, oficines governamentals, les seus de grans empreses, hotels i mercats tradicionals. Aquesta zona ocupa la vall del rierol Cheonggyecheon, que creua la ciutat d’oest a est. Al nord hi ha la muntanya Bukhan i al sud la muntanya Namsan. Més cap al sud hi ha els suburbis de Yongsan-gu i Mapo-gu, i el riu Han.

Amb el metro arribem a la plaça Gwanghwamun, que havia sigut el centre neuràlgic de la ciutat durant el regnat de la dinastia Joseon; durant l’ocupació japonesa aquesta zona es va anar degradant i va quedar molt malmesa durant la guerra de Corea.

L’any 2004 es va començar a parlar de recuperar aquest espai històric, però no es van començar les obres fins al 2008 i amb el decret governamental de que seria una zona lliure de manifestacions. Es va inaugurar cap a finals del 2009.

En aquesta plaça hi ha dues grans estàtues. Una d’elles és la de l’almirall Yi Sun-shin. És de bronze i impressiona la figura de 17 metres d’alçada d’aquest guerrer; diuen que l’espasa a la ma indica protecció i patriotisme. Davant seu hi ha una miniatura d’un vaixell tortuga i dos tambors que es feien servir per encoratjar a les tropes en el camp de batalla.

L’altra estàtua que hi ha en aquesta plaça és la del rei Sejong. En un primer moment es volia traslladar aquí una estàtua del rei Sejong que estava en el palau Deoksugung, però al final es va decidir construir una nova estàtua amb la figura d’aquest rei assegut. Aquesta estàtua estava dedicada al Hangul, l’alfabet coreà que va inventar el rei Sejong. Un cop acabada l’escultura es va mantenir tapada fins el dia que era el 563^è aniversari de la invenció d’aquest alfabet.

L’alfabet el va crear l’any 1443 i és el sistema d’escriptura oficial de tota la península, tant de Corea del Nord com del Sud. Aquest alfabet consta de 24 signes bàsics, 14 consonants i 10 vocals, que combinats donen 5 consonants dobles i 11 diftongs.

El rei Sejong era el quart rei de la dinastia Joseon; va crear aquest alfabet per que veia que els seus súbdits només es podien comunicar oralment, ja que amb els caràcters xinesos no podien transcriure les paraules o expressions que feien referència a pensaments o sentiments coreans. Va idear un alfabet que fos fàcil i accessible a tothom.

Se’l coneix com a Sejong el gran (1397-1450). 

Al davant hi ha alguns dels invents que va impulsar. Un dels primers va ser el pluviòmetre, que es feia servir per mesurar cascades i predir si hi hauria sequera o inundació i poder assegurar bones collites.

En aquell temps el calendari coreà es basava en la longitud de la capital xinesa. Va demanar als seus astrònoms que creessin un calendari en que el meridià primari fos la capital del regne de Joseon. Això va permetre als astrònoms predir amb major precisió quan hi hauria eclipsis solars i de lluna.

Va fer construir un rellotge de sol, el primer de Corea. I va treballar pel desenvolupament de la medicina coreana, diferenciada de la medicina xinesa.