Aquest és un viatge de quinze dies per Corea del Sud, fent un recorregut més o menys circular incloent una visita a l’illa de Jeju. Fa molts anys vaig llegir el llibre de Lisa See “L’illa de les dones del mar”, que se centra en la vida de les dones d’aquesta illa, i em va despertar el cuc de conèixer Jeju i el conjunt del país. A més, una mica per casualitat vaig topar-me amb una sèrie coreana de l’època dels reis de la dinastia de Joseon. Això va despertar de nou la meva curiositat per aquest país; he anat veient sèries i llegint alguns llibres i finalment he pogut visitar-lo.
Com es pot veure en el mapa, hem visitat diferents zones del país, però en quinze dies es veu una petita part del que hi ha en cada lloc. De fet vas fent pinzellades aquí i allà, però et pots fer una idea de la seva història, la seva riquesa cultural i de l’estil de vida.
Actualment a la península de
Corea hi ha dos estats, Corea del Nord, i Corea del Sud; de resultes d’aquesta
divisió Corea del Sud és, a nivell pràctic, una mena d’illa, ja que no té cap
via de comunicació terrestre amb altres països.
La divisió de Corea en dos
països independents es va produir en el 1948; però al juny del 1950 Corea del
Nord envaïa Corea del Sud, iniciant-se una guerra que va durar 3 anys. Després
d’això es va establir una franja de territori desmilitzaritzada, entre els dos
països.
Per la part nord, la península de Corea té una amplia frontera amb la Xina, i una petita zona fronterera amb Rússia. Pel sud, té proper el Japó. Aquesta península està envoltada per tres mars: la groga, la de la Xina Oriental i la mar del Japó o mar de l’est.
La mar que hi ha entre Corea i Japó té un nom controvertit: a Corea sempre se l’havia anomenat mar de l’est o mar de l’est de Corea, però a nivell internacional, es va començar a fer servir el nom de mar del Japó.
Abans de començar explicant el
viatge convé conèixer una mica la historia del país. Els primers assentaments
humans que hi va haver en aquesta península són de fa uns 700.000 anys. El
neolític va començar cap al 8.000 aC. S’han trobat restes de ceràmica decorades
fent servir una pinta, prop de Seül.
L’edat del bronze es va iniciar cap al segle X aC; a Manxúria s’havia
iniciat força abans, en el XV aC.
Amb l’evolució de la cultura del
bronze va sorgir una societat en la que el cap del clan tenia gran influència.
Poc a poc els clans es van anar agrupant formant-se uns proto-estats.
El primer estat reconegut va ser
el de Gojoseon; es va formar per la unió de diverses tribus que creien en el
rei dels Cels i veneraven als ossos. Segons la mitologia coreana el fundador
d’aquest regne l’any 2333 aC va ser Dangun, fill d’un príncep celestial i una
dona-ossa.
El regne de Gojoseon era el més
avançat culturalment de tota la península.
No s’ha de confondre aquest
regne amb el de Joseon, que es molt posterior. Per evitar confusions a aquest
primer regne l’hi van afegir el prefix Go, que vol dir antic.
Actualment es considera que la
fundació de Gojoseon, va ser en el 1500 aC, i està considerada la data
fundacional de la nació coreana.
Cap a finals del segle III aC,
la Xina passava per un període convuls, amb el canvi de dinastia de la Qing a
la Han, i molta població es va desplaçar cap al regne de Gojoseon. Però l’any
108 aC les tropes dels Han van conquerir el regne i van instal·lar dinasties
xineses.
Llegeixo sorpresa que gairebé la
meitat dels dòlmens que hi ha al món es troben a la península de Corea.
El període històric següent és
el que es coneix com el dels Tres Regnes: Goguryeo, Baekje i Silla. Més tard
Goguryeo es va conèixer com a Goryeo, i d’aquí deriva el nom modern de Corea.
El període dels Tres Regnes va
des de l’any 57 aC fins al 668 dC. Tot i que hi havia aquests tres regnes, hi
havia molts altres estats tribals.
Aquests tres regnes ocupaven
tota la península de Corea i aproximadament la meitat de Manxúria. Els regnes
de Baekje i Silla dominaven la meitat sud de la península i la illa de Jeju,
que en aquella època es coneixia amb el nom de Tamna; la meitat nord de la
península corresponia al regne de Goguryeo.
(https://spanish.korea.net/AboutKorea/History).
Poc a poc, entre els segles V i
VI dC, el poder del regne de Silla es va anar estenent per la península, annexionant als altres
regnes. Va unificar bina part dels diferents regnes que hi havia, i començava
el període que es coneix amb el nom de Silla unificada. Aquest període va
acabar cap a finals del segle IX.
Goryeo es va fundar en el 918 i
va substituir a Silla com a dinastia governant de Corea. Aquesta dinastia es va
mantenir al poder fins a l’any 1392. Es troba escrit també com Koryo, d’on
hauria derivat al Corea; el primer document en que es troba escrit d’aquesta
forma és del segle V. La seva capital era Kaesong, actualment a Corea del Nord;
en l’època de major esplendor del budisme, en el segle XI, aquesta ciutat tenia
una setantena de temples.
És d’aquest període l’anomenada
Tripitaka Coreana; el nom completés és Tripitaka de la dinastia governant de
Goryeo. És una biblioteca que es troba en el temple de Haeinsa, més o menys al
centre del país; està formada per 1251 blocs de fusta amb impressió
xilogràfica, que recullen escriptures budistes. És la col·lecció més completa del corpus budista i
els blocs de fusta xilogràfics són els més antics del món.
De fet, la que es conserva és la
segona Tripitaka Coreana; la primera es va encarregar l’any 1011 i es va acabar
l’any 1097, però l’any 1232, durant les invasions mongoles la van cremar. L’any
1236 el rei Gojong va ordenar la revisió del contingut i creació de la segona Tripitaka
Coreana. Des de l’any 1995 està declarada Patrimoni cultural de la humanitat
per la UNESCO.
També és del període Goryeo la
invenció de la impremta de tipus mòbil metàl·lica; va ser la primera del món,
en el segle XIII.
Com ja he comentat, hi van haver
invasions mongoles, entre el 1230 i el 1270, però la dinastia va continuar fins
a l’any 1392. No obstant, a partir del 1350 el rei tenia diversos problemes, per
les propietats de les terres, amb els militars pro-mongols, amb l’aristocràcia,
per l’animositat creixent entre budistes i confucianistes....
A la dinastia Goryeo la va
substituir la dinastia Joseon, que va durar uns cinc segles i va ser el darrer
regne dinàstic de Corea.
A finals del segle XIV, el regne de Goryeo trontollava; les funcions de l'estat s'havien col·lapsat després d’anys de guerres i a l’ocupació per part de l’imperi mongol. Quan va sorgir la dinastia Ming, la cort reial de Goryeo es va dividir en dues faccions rivals: una donava suport a la Xina Ming, amb el general Yi Seong-gye liderant aquest suport, i l’altra donava suport a la Xina Yuan, aquesta liderada pel general Choe Yeong.
El 1392, el general Yi Seong-gye
o Taejo va fer un cop d’estat i va establir la dinastia Joseon que va durar
fins al 1910. La va anomenar Joseon en honor al primer regne Joseon, que per no
confondre es va dir el vell Joseon, Gojoseon.
El rei Taejo va traslladar la
capital a Hanseong, l’actual Seül, on va fer construir el palau de
Gyeongbokgung. L’any 1394 es va declarar el confucianisme com a religió oficial
del país. Això va provocar que els budistes perdessin poder i riquesa.
Llegeixo que la filosofia
prevalent va ser el neo-confucianisme. O sigui el nou confucianisme, que havia
sorgit a la Xina durant la dinastia Song, quan el budisme estava en declivi i
es va retornar a la filosofia confuciana, que estava força arraconada, per
resoldre les demandes socials i culturals que el budisme havia sigut incapaç de
resoldre.
Durant la dinastia Joseon hi va
haver grans avenços científics i culturals. Un dels fets rellevants va ser la
creació de l’alfabet coreà, el hangul, en època del rei Sejong el Gran
(1418-1450).
Entre el 1592 i 1598 el regne de
Joseon va patir invasions japoneses; els japonesos volien envair Àsia a través de Corea. Després, en el 1620 i 1630 van patir invasions dels manxús.
A aquest període convuls van seguir dos segles de pau, i de nou Joseon
renaixia.
Els darrers anys d’aquesta
dinastia el país es va anar aïllant, per protegir-se de l’imperialisme
occidental. Per aquest motiu se’l coneixia coma regne ermità.
La dinastia Qing havia tingut
gran influència a Corea, però després de la primera guerra Sinojaponesa, l’any
1895 Xina i Japó signaven el tractat de Shimonoseki,
pel qual la Xina perdia el seu poder sobre Corea. El mateix any moria
assassinada per part d’agents japonesos l’emperadriu Myeongseong, la darrera
emperadriu coreana de la dinastia Joseon.
El poble coreà considera a
Myeongseong (1851-1895) una heroïna. En els darrers temps la seva figura s’ha
popularitzat gracies a sèries, pel·lícules, música...
Va ser una de les esposes de
l’emperador Gojong. Va esforçar-se per mantenir el país independent
d’influències estrangeres. A aquesta emperadriu se l’hi atribueix la
introducció de noves tecnologies, com el ferrocarril, el telèfon, el tramvia i
l’electricitat. Tenia habilitat per gestionar la política exterior; va demanar
ajut a Rússia i a la dinastia Qing de Xina per evitar la invasió japonesa. Per
això era un obstacle pel Japó que intentava apartar-la del govern però
l’emperador, Gojong, n’estava molt d’ella i no estava disposat a retirar-la de
la vida política.
Veient que no podien anular la
seva influència, l’any 1895 suposadament l’ambaixador japonès va contractar un
grup d’assassins per assaltar el palau reial de Gyeongbokgung i matar a
l’emperadriu. Dos dels presumptes assassins van ser identificats, i posteriorment
altres que també hi havien participat. Un dels guàrdies imperials que havia
presencia tels fets va deixar-ne constància per escrita.
L’emperador Gojong va concedir a
l’emperadriu el títol pòstum de Myeongseong, que vol dir estel lluent (jo
pensava que era el seu nom) i la va fer enterrar al temple nacional de Corea,
el Jongmyo. Llegeixo que les altres dones que hi ha enterrades en aquest temple
tenien el títol de regne consort, en canvi aquesta tenia el títol
d’emperadriu.
L’assassinat de l’emperadriu va
provocar una gran commoció al país i un rebuig generalitzat per part dels
ambaixadors estrangers. Per apaivagar les crítiques que li feien a escala
mundial, el govern japonès va jutjar al seu ambaixador que suposadament havia
contractat als assassins, així com als presumptes autors materials, però els
van absoldre per manca de proves.
L’any 2005 els descendents de
dos dels acusats per aquest assassinat van anar al temple de Jongmyo a retre
homenatge a l’emperadriu i demanar perdó per l’assassinat que presumptament
havien comes els seus avantpassats.
Dos anys després de l’assassinat
de l’emperadriu, el rei Gojong va proclamar l’imperi coreà; així va passar de
ser el rei de Joseon a ser l’emperador Gojong.
En els tretze anys que va durar
l’imperi es va modernitzar l’exèrcit, l'economia, els drets sobre la propietat,
el sistema educatiu, i també algunes industries. Segons llegeixo amb el canvi
de nom intentaven mantenir-se independents i no ser engolits per Japó.
Ocupació japonesa i període colonial
Corea se la disputaven Rússia,
Japó i Xina. L’any 1904, amb la guerra entre Rússia i Japó, aquest va allunyar
als Russos del control de Corea. Després en el 1909, va desbancar als manxús de
la dinastia Qing. I l’any 19010 va ocupar militarment Corea; va obligar al
govern coreà signar el Tractat d'Annexió
de Corea amb el Japó. El tractat el va signar Lee Wan-Yong, que actuava amb
poders generals atorgats per l'emperador. Ara bé, hi ha qui diu que l’emperador
no el va ratificar. Hi ha una llarga disputa sobre si aquest tractat era legal
o il·legal, ja que la signatura s’havia fet sota coacció, amenaces i suborns.
Els coreans van lluitar sempre
per la seva independència; tenien grups treballant des de l’interior però també
des de Rússia, Xina i Estats Units. Al
març del 1919 els líders coreans van declarar la Independència; tenien el
suport de la població. Les manifestacions es van estendre per tot el país, així
com per fora, Rússia, Xina, Estats Units i Europa. La revolta va durar dotze
mesos i va ser reprimida brutalment. La resistència coreana s’havia organitzat
amb el moviment no violent conegut com a Moviment Primer de Març. Fa referència
al primer de de març de 1919, quan la policia i militars japonesos van matar a
7.000 manifestants.
Es va establir un Govern
Provisional de la República de Corea a Xangai, era el primer govern republicà
democràtic de Corea. Tenia una constitució i un sistema de govern amb tres
poders independents: executiu, legislatiu i judicial. Aquest govern treballava
des de l’exterior per recuperar la independència, mentre a l’interior estaven
sotmesos als japonesos.
A començaments del 1939 més de
cinc milions de coreans van ser reclutats per treballs forçats, i milers
d’homes reclutats per incorporar-se a l’exèrcit japonès. Uns 400.000 obrers
coreans van morir a causa de la guerra. Unes 200.000 noies i dones,
principalment de la Xina i de Corea, van ser esclaves sexuals per l’exèrcit
japonès, eren les que anomenaven “dones de confort”.
En l’època de domini japonès es
va suprimir la llengua coreana, en un intent d’erradicar la identitat nacional
coreana. La gent tenia que posar-se un cognom japonès. Era el Sōshi-kaimei;
sōshi vol dir creació d’un cognom, i kaimei canvi de nom.
Abans de l’ocupació japonesa, en
el 1909, l’Imperi de Corea havia establert una llei de registre civil,
creant-se un modern sistema de registre familiar. Aquesta llei es va completar
just abans de l’annexió.
En el moment de l’annexió hi havia molts coreans que s’havien
inscrit amb noms d’estil japonès. Això creava confusió i al novembre del 1911
el governador general de Corea va emetre una ordre segons la qual els coreans
no es podien posar noms que poguessin confondre’s amb els de japonesos nadius.
Els que s’havien registrat amb noms japonesos tenien que tornar al seu nom
coreà.
Però en el 1939 una nova ordre
obligava o pressionava als coreans a posar-se un cognom japonès, i en el 1940
es permetia el canvi de nom, pagant una taxa, ja que aquest canvi era
voluntari.
Quan Corea va alliberar-se dels
japonesos van recuperar els seu nom i cognoms coreans.
Durant l’ocupació japonesa la
cultura tradicional va patir moltes pèrdues; part del patrimoni cultural va ser
destruït i una altra part saquejat i portat cap al Japó. Bona part d’aquestes
peces romanen al Japó, però també n’hi ha a Estats Units.
A finals de la segona guerra
mundial a Corea hi vivien uns 850.000 japonesos; la major part va retornar al
seu país d’origen en acabar la guerra.
Ja des de la dècada de 1920
l’exèrcit d’alliberament de Corea lluitava des de Manxúria i des de la costa
siberiana. En el 1940 el Govern Provisional de Corea (KPG) va organitzar
l’Exèrcit d’Alliberament de Corea, a Chongqing, amb voluntaris independentistes
que hi havia dispersos per Manxúria; entenc que devia aglutinar els que anaven
lluitant des del 1920. El KPG va declarar formalment la guerra al Japó i va
enviar tropes als fronts de l’Índia i de Birmània, al costat dels aliats.
Algunes unitats militars havia rebut entrenament als Estats Units.
El 15 d’agost de 1945 acabada la
guerra del pacífic, amb la rendició de Japó, Corea aconsegueix alliberar-se del
domini japonès.
A la península quedaven moltes
tropes japoneses i per procedir al seu desarmament es van desplegar tropes
estatunidenques i soviètiques al sud i al nord del paral·lel 38,
respectivament, establint-se dos governs separats: Corea del Sud i Corea del
Nord.
Al maig del 1948 se celebraven
les primeres eleccions democràtiques a Corea del Sud i a l’agost del mateix any
s’instaurava la República de Corea, com una democràcia lliure, hereva legitima
del Govern Provisional de Corea. L’ONU va reconèixer aquest govern com el
govern legítim de la península, ja que a Corea del Nord no es van poder fer
eleccions supervisades per aquest organisme. Al setembre del mateix any 1948
s’establia al nord la República Popular Democràtica de Corea, com un país
comunista.
El juny de 1950 Corea del Nord envaïa
Corea del Sud, fent servir armament soviètic. Començava la guerra de Corea que
va durar tres anys. Van morir molts civils i es van destruir la majoria de
ciutats, així com bona part de les industries.
El Consell de Seguretat de l’ONU
va condemnar per unanimitat la invasió i va demanar als estats membres que
proporcionessin ajuda a Corea del Sud. Per l’altra banda, Corea del Nord va
rebre el suport de la Xina.
El 23 de juliol de 1953 se
signava l’armistici, creant una franja de terra, zona desmilitaritzada, terra
de ningú, al voltant de les dues fronteres terrestres i marítimes.
Després de la guerra Corea del
Sud era un dels països més pobres del món, estava totalment devastat.
El president, Rhee Syngman, va
anar convertint el seu govern en més autoritari. En el 1960, el Partit
Lliberal, que estava al poder, va manipular les eleccions presidencials i hi va
haver grans protestes; la situació es va anar deteriorant ja que l’actuació
policial va provocar diversos morts. Rhee Syngman va dimitir i es va refugiar a
Hawai.
Es va reformar la constitució i
va començar el govern del primer ministre Jang Myeon. Però la situació seguia
sent molt inestable, amb moltes protestes.
El 16 de maig de 1961 un grup de
joves oficials de l’exèrcit, dirigits per Park Chung-hee van fer un cop d’estat
i van prendre el poder. Durant dos anys hi va haver govern militar i a
l’octubre del 1963,Park, que s’havia retirat de l’exèrcit va convocar eleccions
presidencials, i va ser escollit.
Durant el seu mandat com a
president Park es va proposar modernitzar el país i va aconseguir un ràpid
creixement econòmic gràcies a les exportacions.
El 26 d’octubre de 1979 el
president Park moria assassinat prenent el poder un altre grup de militars,
comandats pel general Chun Doo-hwan. Va governar amb ma dura no permetent la
dissidència, però va aconseguir millorar l’economia i aturar la inflació.
En el 1988 va ser escollit
president l’exmilitar Roh Tae-woo, que era el líder del Partit de la Justícia
Democràtica. Durant el seu mandat, que va acabar en el 1993, va establir
relacions diplomàtiques amb els països comunistes, la Unió Soviètica, Xina i
els països d’Europa de l’est. Va iniciar la democratització del país, però al
final del seu mandat hi havia molt descontent. Va acabar dissolent el partit.
Kim Young-sam va prendre el
relleu en la presidència del país i va lluitar contra la corrupció. En el 1998
es escollit Kim Dae-jung, que va consolidar la democràcia i va establir
l’economia de marcat.
El 15 de juny del 2000 els
líders de les dues Corees es van reunir i van establir un sistema de
reconciliació i cooperació, permetent el retrobament entre familiars que es
trobaven a banda i banda de la frontera.
L’any 2018 es reunien per primer cop els presidents de les dues corees, Kim Jong-un i Moon Jae-in, a la Casa de la Pau de Panmunjom, a la zona desmilitaritzada. D’aquest any sí que he trobat informació de que es van poder retrobar familiars de les dues corees.
