Corea del Sud-6. Seül: mont Namsan

En autobús públic, el número 1, anem al parc del Mont Namsan, que té 270 metres d’altitud. Des d’aquí, hi ha bona vista sobre la ciutat, quan no hi ha massa contaminació. Era un dia en que es veia tot enteranyinat.

Namsan, vol dir muntanya del sud, ja que es troba al sud del palau reial principal; de fet està al sud d’on hi ha almenys tres del palaus. Actualment queda al centre de Seül i és el parc més gran de la ciutat. Aquí hi ha la Torre de Seül. 

L’any 1925 els japonesos van construir aquí dalt un important temple xintoista, conegut com Chosen Jingu; formava part de la seva campanya per anar imposant la cultura japonesa a la població. Des d’aquest any tant els estudiants universitaris com els empleats governamentals estaven obligats a assistir a les cerimònies xintoistes. L’any 1945 a Corea hi havia 1.140 centres d’aquest culte.

El temple estava dedicat a Amaterasu, la deessa japonesa del sol i l’univers, mítica avantpassada de la família reial japonesa.

L’any 1945, en recuperar la independència aquest santuari va ser enderrocat.

L’any 1970 en aquest mateix lloc s’hi va construir el memorial al patriota An Chung-gun. Aquest era un nacionalista coreà i activista per la independència que va assassinar a Ito Hirobumi, el Primer Ministre de Japó i Resident General de Corea, l’any 1909. Un any més tard va ser executat.

També hi havia el pavelló Palgakjeong, que es va construir l’any 1959 per commemorar al president d’aquell moment, Rhee Syng-man; Va ser destruït pel Moviment 19 d’Abril del 1960 i reconstruït a finals del 1968.

En l’època del primer rei de la dinastia Joseon, el rei Tajeo, Namsen estava considerat un lloc sagrat del xamanisme. Aquest rei va ser el que va traslladar la capital a Hanyang (l’actual Seül).

Per protegir la capital del regne de possibles invasions es van construir murs de protecció en les quatre muntanyes principals que hi ha al voltant de la antiga ciutat: Bugaksan, Inwangsan, Naksan i Namsan. Si no estic confosa, la muralla enllaçava les quatre muntanyes incloent en el seu interior la ciutat. Servia per delimitar la capital i també com a defensa.

La muralla original, construïda a finals del segle XIV, estava feta amb pedres més o menys arrodonides, desiguals, unides amb fang. Durant el regnat de Sejong el gran, a mitjans del segle XV, es van fer obres de millora en molts trams, substituint les pedres que hi havia per pedres de forma més regular. L’any 1704 es van substituir de nou les pedres, posant-les totes de la mateixa mida; i encara a en el 1800 es va modificar canviant els blocs de pedra per uns de més grossos.

Aquí al mont Namse hi havia la part sud de la muralla. Encara es conserven alguns trams, restaurats, ja que en època japonesa va quedar molt destruïda.

Aquí dalt del mont Namsan hi havia un centre de comunicació, que formava part del sistema de defensa. La comunicació es feia per medi de senyals de fum (de dia) i amb torxes enceses a la nit.

Aquests sistema de comunicació es va posar en marxa l’any 1394 i va estar en funcionament fins al 1894. Hi havia cinc torres on s’hi encenia un foc a l’interior.

A Namsan hi havia cinc torres; en condicions normals només hi havia un foc encès; s’encenia el segon quan apareixia l’enemic, tres quan l’enemic ja estava a la frontera, quatre quan l’enemic creuava la frontera i es posaven els cinc en marxa quan la batalla a la frontera ja havia començat.

No em queda clar si en les altres estacions arreu del país hi havia també les cinc torres.

Aquí a Namsan és on es rebien totes les senyals, de tots els fars o torres de vigilància del país, ja que era el que estava més a prop del rei. En l’època de la dinastia Chosun hi havia 673 torres que transmetien informació militar i política des dels diferents punts de la península cap a la capital.

A partir dels registres antics s’ha pogut saber que un missatge enviat des de Busan, al sud del país, fins a Seül, que es troba a uns 500 km, trigava unes dotze hores en arribar.

Cada matí es feia una cerimònia, a l’hora d’encendre el foc, i abans i després hi havia una desfilada dels guàrdies.

Les cinc torres que hi havia aquí, amb el pas dels anys s’havien deteriorat molt quedant pràcticament destruïdes i l’any 1993 es van reconstruir reproduint com eren antigament.

Des de l’any 2007 es fa la cerimònia d’il·luminació, tal i com es feia al’època dels reis de Joseon.  

Es pot pujar a la torre i es té vista panoràmica, però des de darrera el vidre, que està força brut i el dia tampoc hi ajudava.