Corea del Sud-5. Seül: Bukchon Hanok.

Des del palau anem caminant fins al barri Bukchon Hanok, que es coneix també com a “poble del nord”.

Al nord del rierol Cheonggyecheon, que creua la ciutat actual horitzontalment, hi ha el palau reial Gyeongbokgung, del que veníem, i a l’est el palau reial Changdeokgung; prop d’aquest darrer palau, una mica més al sud, hi ha el santuari dedicat a la reialesa de Joseon, el Jongmyo.

En l’espai que hi ha entre aquests tres importants centres hi ha el barri Bukchon Hanok. Hanok és el nom de les cases tradicionals coreanes i el significat de Buk és nord. D’aquí ve que se’l conegués coma poble del nord, al nord del rierol.

Donada la seva ubicació entre els dos palaus, aquest era un barri residencial, on hi vivia la noblesa i els funcionaris d’elevat rang. 

Antigament a Bukchon tan sols hi havia una trentena de cases, però durant la guerra de Corea el barri va créixer molt. 

Actualment hi ha unes 900 cases tradicionals restaurades; en algunes encara  hi viu gent i per això cal anar en silenci per no destorbar als veïns, que cada dia han de veure passar riuades de turistes pels seus carrers empinats. S’estima que entre setmana visiten el barri més de 37.000 persones i en cap de setmana la xifra puja per sobre de 54.000.  

M'ha decebut una mica. Pensava que veuríem per dins alguna casa.... De tant en tant trobes vigilants, que vetllen per la tranquil·litat dels veïns. 

Per la disposició de les teulades es pot deduir la planta de la casa; n’hi ha de quadrades amb pati central, però d’altres són en forma de U o de L.  

Baixem pel carrer conegut com Yeoseong Dongnibundongga, el carrer de les dones patriotes. Hi ha un plafó en el que es parla de Cha Melissa (per internet he trobat el nom d’aquesta dona escrit com Cha Mirisa (1879-1955). Va ser la fundadora de la “Societat Joseon per a l’educació de la dona” en el 1920. 

Com el seu nom indica, l’objectiu d’aquesta societat era promoure que totes les dones coreanes poguessin rebre educació. Va començar donant classes nocturnes a les dones, en una petita capella, a l’abril del 1920. Amb els diners que va anar recollint impartint alguna conferència, a l’octubre del 1921 va poder obrir una escola per dones, la “Geunhwa Women's School”.

Per mantenir l’escola va seguir impartint conferències, organitzant concerts, obres de teatre, i altres esdeveniments. Va aconseguir tirar endavant l’escola sense el suport del govern Joseon i tampoc va recórrer a l’ajuda de missioners estrangers.

L’any 1934 s’inaugurava la fundació “Geunhwa School”, dela que ella n’era la directora. Més tard l’escola “Geunhwa Woman's School” es va expandir i va canviar de nom convertint-se en la “Geunhwa Woman's Vocational School”.

“Geunhwa” (hibisc de Síria) és el nom de la flor nacional, i això no agradava gens als japonesos, que van pressionar fins que van aconseguir que es canviés el nom de l’escola, l’any 1938, que va convertir-se en la “Duksung School”.

Quan el país va recuperar la independència en el 1945 Mirisa va fundar un institut d’educació superior per a dones, el “Duksung Woman's Junior College” i l’any 1987 va passar a ser la Universitat per dones  Duksung.

Després del Moviment Primer de Març, que va sorgiren contra de l’ocupació japonesa, en el 1919, cap a finals del 1920 van sorgir dos nous moviments que lluitaven per la independència, el moviment estudiantil masculí Gwanju, i el femení KunWha. Algunes d’aquestes estudiants van participar en la manifestació del gener de 1930 i 21 d’elles van ser distingides com a patriotes nacionals l’any 2020. Ja l’any 2002 Cha Mirisa, havia estat nomenada també patriota nacional, de forma pòstuma.

Després hem dinat per allà a la vora, en un carrer on hi ha moltes botigues d’artesania. He pres una cassola amb verdures, pop i arròs.

En una plaça, en un racó hi havia una mena d’escenari amb una taula parada, i a poques passes un lloc on lloguen vestits d’època Joseon.Pots vestir-te d’època i pujar a l’escenari i fer-te fotografies.