Ara sí que ja passo a explicar
el viatge. Vam volar amb la Korean Air. Era vol directe. Em preocupava una mica
tantes hores tancada però a l’anada vaig anar força be; eren dotze hores, i de
nit. La tornada se’m va fer molt més dur, el vol era molt més llarg, 14 hores i
de dia. Em va semblar que la ruta que seguia a l’anada i a la tornada era
diferent.
Quan vam fer el viatge encara no
havíem fet el canvi d’hora a Catalunya, per tant l’hora a Corea era la de
Barcelona +7.
La companyia coreana funciona
força bé. La facturació estava oberta més de tres hores abans de la sortida del
vol; els autocars de coreans anaven arribant a tongades, hi havia moment en que
es formava una llarga cua i després quedava buida fins a l’arribada del següent
autocar.
El vol va sortir amb retard,
però quan s'hi posen van ràpid, són molt eficients. Hi ajuda el que la majoria
de la gent que anava en el vol eren coreans i són molt disciplinats, s’anaven
asseient de seguida, portaven poc equipatge de ma, per tant no bloquejaven els
passadissos...
L’espai que hi ha per les cames
està força bé, bastant espaiós. Ens van donar el kit habitual: unes sabatilles
d’un sol us, raspall i pasta d dents, aigua, auriculars, coixí i manta.
Per sopar, com que estava molt
enrere no vaig poder escollir, però no estava malament: una boleta de carn de
vedella, especiada però no picant, amb verduretes; un bol d’arròs, un
acompanyament que era avinagrat; un bol amb una pastilla que es dissol quan s’hi
afegeix aigua calenta i tens una sopa vegetal que estava força bona. De postres
hi havia una mena de tiramisú i una magdalena. Tenien vi i passaven després
oferint-ne més.
Quan vam acabar de sopar estàvem
sobrevolant Albània, o sigui que ens quedava molt camí per fer i vaig aprofitar
per intentar dormir una mica.
Quan ja ens estàvem apropant ens
van servir l’esmorzar. Em va sorprendre que el cafè estava prou bo. Generalment
el dels avions el trobo horrible.
Un cop aterres a Corea, a
l’aeroport d’Incheon, cal passar el control de passaports. No es necessita
visat, ni l’autorització electrònica de viatge, K-ETA, però si la portes
agilitza una mica el tràmit; és de pagament, costa uns 7 o 8 euros, no ho
recordo exactament.
El trasllat de l’aeroport fins a
l’hotel es fa molt llarg. Era mitja tarda d’un dia laborable i hi havia molt
embús, ja que era hora de sortir de la feina.
Incheon està situada a l’oest de
Seül, en un estuari a la costa occidental de la península de Corea, a la mar
Groga.
El 15 de setembre de 1950, durant la Guerra de Corea, les
tropes dels Estats Units van desembarcar aquí on va tenir lloc la batalla
batalla d'Incheon.
L'Aeroport Internacional d'Incheon és l’aeroport internacional
més important de Corea del Sud i un dels deu aeroports més transitats de
l'Àsia.
És un dels aeroports amb els tràmits de control i duanes més
ràpid: de mitjana, les sortides triguen 19 minuts i les arribades 12 minuts,
molt per sota de les mitjanes mundials de 60 i 45 minuts respectivament. També
té una ràtio d'errors en la gestió d'equipatges de només 0.0001%.
Aquest aeroport es troba a l’oest del centre urbà d’Incheon, en una illa artificial al voltant de l'illa de Yeongjongdo. L'aeroport es va inaugurar el 21 de març de 2001.
L’any 1988, quan hi va haver els jocs olímpics d’estiu del 1988, el principal aeroport internacional del país era el de Gimpo, que es troba una mica més al nord que Incheon. Es va veure que aquest aeroport quedava petit i que en calia un altre.
El nou aeroport originalment s'havia de construir a Cheongju,
124km al sud-est de Seül, però quedava massa lluny de la capital i es va optar
per construir-lo a Incheon.
La construcció va començar el novembre de 1992, fent una illa artificial entre les illes de Yeongjong i Youngyu, que van acabar unides. Els treballs es van allargar més del previst i es va inaugurar oficialment el 21 de març de 2001.
Des de l’aeroport fins a l’hotel vam trigar una hora, hi ha uns 60 km.
