Ladakh i Caixmir (2009)-40. Caixmir. Prop de Srinagar: temple Sugandhesa, Sopore i llac wular

Era el primer dia del ramadà, i donada la situació a la ciutat vam sortir fora de Srinagar, cap al nord-oest, direcció a Soporo.

A uns 25 km de Srinagar, a la ciutat de Pattan, hi ha les ruïnes del temple hindú Sugandhesa, dedicat a Xiva.

El Rajatarangini (el riu dels reis) és una crònica llegendària i històrica de la part nord-occidental del subcontinent indi, particularment dels reis del Caixmir. Va ser escrit en sànscrit per l’historiador del Caixmir Kalhana, al segle XII dC.

En aquesta crònica s’esmenta que a Pattan es van erigir tres temples que antigament s’anomenaven Sankarapurapattana, pel nom del seu fundador, el rei Sankaravarman (883-902). De fet em sembla que aquest és el nom de la nova ciutat que va fer construir i en la que s’hi van erigir els tres temples. Aquest tres temples són: Sankaragaurisvara, Sugandhesa i Ratnavardhanesa. El primer, és el temple més gran que es troba prop de Pattan, va ser construït pel rei, el segon, que és el més proper a Srinagar, porta el nom de Sugandha, la seva reina, i el tercer, del qual fins ara no s’ha trobat rastre, va ser construït per Ratnavardhana,  el seu ministre. Tots tres estaven dedicats a Xiva.

En la crònica es fa esment que alguns dels materials utilitzats en la construcció d’aquests temples i de la nova ciutat provenien d’un lloc budista més antic,  Parihasapura.

 Kalhana esmenta que, de la mateixa manera que un mal poeta roba material d’altres poetes, un mal rei saqueja altres ciutats. Sankaravarman va saquejar el proper lloc budista de Parihaspora per construir la seva nova ciutat. Diu que van ser les males accions del rei les que van portar a la gent a oblidar el nom real d’aquesta ciutat i en lloc d’això l’anomenaven simplement Pattan (ciutat o camí). També esmenta que la fama de la ciutat no es basava en els temples, sinó en la fabricació de draps de llana i comerç de bestiar.

El temple va ser construït durant el regnat de Shankarvarman (833-900), fill d’Awantivarman, fundador de la dinastia Utpala. Porta el nom de l’esposa de Shankarvarman, Sugandha. A la mort del rei i la mort prematura dels dos fills, Sugandha va governar el Caixmir del 904 al 906 dC. Va ser executada pel rei Partha, que va governar del 906 al 921.

Un estudi dels danys al temple de Sugandesha suggereix que una part de les parets exteriors es va ensorrar al segle X o XI, i també es van patir danys significatius en el terratrèmol de 1885. Em sembla que també es qüestiona desi es va arribar a acabar la construcció.

Em sorprèn veure que tan sols tinc una fotografia. No sé si és perquè no ens van deixar apropar-nos al lloc...

Reconstruir el que vam fer aquest dia em costa una mica ja que tinc molt poques notes i les fotografies tampoc m’ajuden gaire a ubicar les coses.

Vam arribar fins a Sopore, prop d’allà vam visitar un mausoleu des d’on hi havia vista sobre el llac Wular. D’aquí vam anar a un poble que no he sabut trobar al mapa, Oloso, o alguna cosa similar i acabem anant al llac Manasbal.

Sopore està a 45 km al nord-oest de Srinagar. Ha sigut un import centre de negocis del nord del Caixmir. Té importància tant per la seva història com pel seu paper en l’economia.

Aquí hi ha el segon mercat de fruites més gran d’Àsia. Aquest mercat facilita al voltant del 40 % de la producció i venda de pomes a la vall del Caixmir; això fa que a Sopore se la conegui com “la ciutat de la poma del Caixmir”.

A més, la ciutat està propera al llac Wular, un dels llacs d’aigua dolça més grans d’Àsia, i una font important de peix per a la vall del Caixmir. També es distingeix per la seva producció de castanyes d’aigua.

L’antiga Sopur està situada a les dues ribes del riu Jhelum, cosa que li confereix un entorn pintoresc i històricament ric. Aquesta zona històrica és coneguda per la seva densa xarxa de 30-35 mohalles (comunitats). Cada mohalla té el seu caràcter i història únics, junts formant una part diversa i culturalment significativa de l’antiga Sopur. La ciutat nova és de mitjans del segle XX.

Antigament la ciutat s’anomenava Suyyapura, i la va fundar un reputat enginyer caixmiri, Suyya, en la segona meitat del segle IX.

Suyya ver capaç de drenar l’aigua quan hi havia inundacions i convertir les terres inundades en terres de conreu. Això va atraure a molta gent a establir-se al lloc on ell residia, i així va sorgir Suyyapura. Amb el pas del temps i l’ús constant, la pronunciació del nom es va distorsionar fins arribar al nom actual de Sopore.

He trobat una mica d’informació sobre aquest enginyer.

El Caixmir patia constants inundacions i això provocava pèrdues de les terres cultivables i de retruc, manca d’aliments. El rei Lalitaditya, que va governar el Caixmir a mitjans del segle VIII, va drenar amb grans esforços una mica d’aigua de la vall, i hi va haver una certa millora en les collites, però no eren suficients.

El rei Avantivarman fundador de la dinastia Utpala, va regnar al Caixmir del 855 al 883); durant el seu regnat la gent patia molta fam i la gent estava desesperada. La llegenda diu que el rei estava molt afligit per la fam i va pensar en diversos plans per tal de resoldre el problema. Gràcies als seus mèrits, va baixar a la terra el mateix déu de l’aliment (Annapati), encarnat en l’il·lustre Suyya, per donar nova vida a la gent.

No es coneix l’origen de Suyya, el seu naixement està envoltat de misteri. Es deia que pels seus actes, que eren meravellosos, no podia haver nascut del ventre d’una dona. Es diu que quan era un nadó, una dona de nom Suyya el va trobar en una olla de terra que hi havia al costat de la carretera, el va recollir i el van anomenar Suyya. El nen va créixer i es va convertiren un jove intel·ligent; quan ja tenia una mica d’educació es va convertir en professor dels nois locals. Suyya va arribar a ser conegut com un gran enginyer de la cort del rei Avantivarman.

El Caixmir patia constants inundacions i això repercutia en els cultius que van disminuir. Suyya va trobar que la recurrència de les inundacions a la vall es devia a que les aigües del riu Vitasta no podien passar amb prou rapidesa a través del congost, a uns 5 km per sota de Baramulla, ja que l’estret pas quedava bloquejat amb còdols. Suyya va fer treure les roques i va construir alguns murs de pedra per protegir-ne el lliscament. També va construir nous llits per al riu. Gràcies a això es van recuperar milers d’hectàrees de terra cultivable i van sorgir centenars de nous pobles en aquesta zona.

El gran cronista Kalhana explicava que sempre que es parlava de fam, Suyya deia que sabia com desterrar-la si se li proporcionaven els mitjans. El rei Avantivarman quan va assabentar-se del què deia el va fer anar a la cort on li va repetir el mateix. No va voler explicar el seu pla i els cortesans el van declarar boig, però el rei va decidir arriscar-se i va posar els seus tresors a la disposició de Suyya.

Suyya va agafar moltes olles plenes de diners en un vaixell i es va dirigir cap a Madavarajya, el districte del sud de la vall. Va llançar una olla de diners a un poble anomenat Nandaka,  que estava submergit per l’aigua de la inundació; després va tornar precipitadament, anant a Yakshadar prop de Khadanyar per sota de Baramulla i va llançar grapats de diners al riu. La gent pensava que Suyya estava boig, però el rei estava expectant a veure què en sortia de tot allò.

La gent, que estava afamada, va saltar al riu, prop de Dyaragul, i per poder trobar les monedes que havia llançat allà, van treure les roques que havien caigut al llit del riu. Això va accelerar el flux d’aigua, que es va drenar ràpidament i la terra submergida va reaparèixer. L’olla plena de diners, que havia deixat caure en aigües profundes a Nandaka, també va aparèixer a la vista de tothom.

L’exactitud topogràfica de Kalhana en els seus relats sobre la regulació de les aigües del Vitasta que va fer Suyya, ajuda a traçar el curs original del riu i els canvis que ha patit després el seu curs. Anteriorment, el Vitasta i el Sindh es trobaven prop de Trigami, convertint una gran àrea en un pantà. Però Suyya va planificar la seva confluència a Shadipur i va regular el curs del Vitasta de tal manera que fluïa a través del llac Wular. El curs dels afluents també es va regular de manera similar. L’aigua es canalitzava amb finalitats de reg i a cada poble se li assignava tanta aigua com fos necessària per als seus cultius.

Suyya va aconseguir que molts pobles que estaven en zones pantanoses es poguessin recuperar; es van crear terraplens circulars aixecats al  voltant dels pobles per evitar l’entrada d’aigua. Diu que semblaven bols rodons i per això se’ls va anomenar Kundala i alguns pobles encara conserven aquest mot. No obstant això, les operacions de reg de Suyya, eliminant la cruïlla del riu Vitasta i Sindhu, de Parihaspura a Shadipur, van fer que Parihaspura perdés la major part de la seva importància.

Suyya va complementar aquestes mesures amb un pas igualment important per millorar el sistema de reg, que era indispensable per al cultiu de l’aliment bàsic del Caixmir. Suyya va agafar terra dels diferents pobles, i va observar quan de temps trigava en assecar-se; així va determinar el període necessari de reg per cada tipus de sòl. Després va organitzar en conseqüència de manera permanent la mida i la distribució del curs d’aigua per a cada poble, i utilitzant diversos rierols per al reg, i així va embellir totes les regions amb una abundància de camps de regadiu que es distingien per excel·lents productes.

Sopore, que es troba a poca distància per sota del punt on el Vitasta deixa el Wular, ha mantingut la seva importància fins als nostres dies.

Sembla que en el segle XV hi va haver una explosió que va destruir Suyyapura i els arxius oficies es van perdre.

Nosaltres vam arribar a Sopore, i vam trobar un bon embús de cotxes, tot estava molt col·lapsat. Després tinc alguna fotografia, que suposo que és de la ciutat, amb tot tancat. No sé si era per la vaga general o pel ramadà. 

La següent fotografia que tinc és d’una hora més tard. Un poble a la vall que no sé quin és. I encara una altra hora més i arribem a un mausoleu des d’on tinc anotat que hi ha vista sobre el llac Wular; comparant amb altres fotos trobades per internet identifiquen aquest lloc com un dels miradors del llac Wular.  

Del mausoleu les fotografies no donen cap pista sobre on és ni de quin mausoleu es tracta.

El llac Wular és un dels llacs d’aigua dolça més grans del sucontinent  Indi.

La grandària del llac varia molt segons les estacions, de 30 km2 a 189 km2 (em sorprèn aquesta diferència tant gran, no sé si els valors són correctes).

L’any 1444 el soldà caixmiri Zain-ul-Abidin va ordenar la construcció d’una illa artificial enmig del llac.

Segons les creences tradicionals, a la vora del llac hi havia la ciutat del rei Raja Sudrasen. A causa dels seus crims, el nivell de l’aigua del llac va pujar i el rei i tots els seus súbdits van morir ofegats. Es deia que durant els mesos d’hivern, quan el nivell de l’aigua baixava, es podien veure les ruïnes del temple.

Abans deia que Zayn-ul-Abidin va fer construir una illa al mig del llac; suposo que té a veure amb aquesta altra història. Diuen que va construir una barcassa espaiosa que va enfonsar al llac i a sobre hi va posar una base de maons i pedres fins que va pujar prou alt com per estar al nivell de l’aigua. Això devia ser l’illa artificial. Després a sobre hi va erigir una mesquita i altres edificis i va donar a l’illot el nom de Lanka. La despesa d’aquesta obra es va pagar gràcies al descobriment de dos ídols d’or massís, que havien trobat els bussejadors en el llac.

Mitja hora més tard arribàvem a un poble, que jo he anomenat Oloso, perquè és el que tenia anotat, però com que no l’he trobat al mapa, deu ser algun altra nom, tot i que no n’he vist cap que s’hi assembli.

En el poble ens ensenyen un fruit negre en forma d’estrella, són castanyes d’aigua. Creixen al llac i es deixen assecar abans de menjar. Suposo que aquestes que estan negres ja són seques. A l’interior el fruit té forma i un cert gust, d’ametlla.

El poble és on viu la família del Tarik, que em sembla que era el nostre guia local. Les noies molt desinhibides, volien mirar i tocar tot el que dúiem, i és que sempre duem un munt de coses que ells no fan servir.

Una hora i quart més tard estàvem dinant en un parc; un cop més, no sé a on. De seguida ens vam trobar envoltats de gent, que ens observava i escoltava la nostra llengua. La curiositat era mútua entre ells i nosaltres.

Després de dinar vam continuar ruta cap al llac Manasbal.

Ladakh i Caixmir (2009)-39. Caixmir. Srinagar, mercat flotant al llac Dal

A primera hora del matí vam anar a veure el famós mercat flotant de Srinagar, al llac Dal.

Cada matí, al llac Dal hi ha mercat, on els agricultors de la regió venen els seus productes, directament des dels seus vaixells. Aquesta activitat atrau a molts turistes, quan n’hi ha.

Ara bé, aquest mercat s’enfronta a diversos problemes, com ara la contaminació i la baixada del nivell de l’aigua, que dificulten als agricultors mantenir el sistema tradicional de venta dels seus productes. Per altra banda, l’expansió urbana ha reduït l’espai disponible per a aquests mercats flotants.

A més, les pressions econòmiques i els canvis d’hàbits de consum estan allunyant les generacions més joves del comerç. L’atractiu dels llocs de treball moderns i la disminució de la demanda de productes tradicionals han portat molts joves a buscar fonts alternatives d’ingressos. El mercat flotant, que una vegada va simbolitzar la força i el patrimoni cultural del Caixmir, ara s’enfronta a un futur incert.

Cada matí, a l’alba, els productors d’hortalisses del Caixmir van amb les shikares als seus jardins flotants, situats en els aiguamolls dins i al voltant del llac Dal, allà cullen algunes verdures i després les van a vendre a racó del llac reservat per aquest mercat, em sembla que es diu “Gudher” (recol·lecció). A partir de les 4 o 5 del matí aquest racó tranquil del llac cobra vida.

El mercat no accepta vendes parcials i fomenta les compres a l’engròs. El mètode de transacció en aquest mercat és una mica únic, ja que el sistema de troc encara s’accepta parcialment aquí, almenys entre els comerciants que venen verdures. Quan el rellotge marca les 7:00 del matí, la majoria dels comerciants d’aquest mercat flotant acaben els seus negocis per al dia i es dispersen, deixant el Gudher tan silenciós i buit com abans de les 5:00 del matí. Les verdures que queden per vendre s’envien als mercats ambulants propers.

Al món hi ha altres mercats flotants, però diuen que aquest és únic en diversos aspectes. Sembla que és un dels mercats flotants més antics del món; es remunta a l’època mogol, segle XVII.

Hi ha alguna llegenda que diu que els mercats es van originar quan alguns comerciants del Caixmir van decidir enviar alguns melons a la taula de l’emperador mogol, mentre que altres atribueixen la seva fundació a l’emperador Jahangir que se sap que tenia molt afecta per aquesta vall; mentre que d'altres prefereixen empènyer els orígens més enrere a través del temps fins a l’època premogol, atribuint la fundació del mercat al regnat del sultà Zain al-Abidin (1395-1470).

Un altre factor crucial que fa que el mercat del Caixmir sigui únic és la seva naturalesa relativament immutable davant les possibles oportunitats de comercialització. Molts dels mercats flotants de Vietnam i Tailàndia, especialment els situats en zones més accessibles per als turistes, s’han reinventat efectivament: mentre que alguns són famosos pel tipus de records que es poden trobar allà, d’altres criden l’atenció dels turistes amb el seu deliciós menjar de carrer que sovint es prepara en petites embarcacions i es lliura als turistes o se’ls serveix en taules improvisades col·locades en restaurants flotants construïts per lligant alguns vaixells. D’altres ofereixen articles específics del país o de les regions circumdants.

El mercat flotant del llac Dal va rebre atenció internacional per primera vegada el 1960, quan un fotògraf japonès el va presentar en una revista turística al Japó. Malgrat l’atenció turística que ha rebut en les últimes dècades, el mercat flotant segueix sent predominantment un mercat de verdures que satisfà principalment les necessitats dels comerciants i consumidors locals. A més, el fet que aquest mercat funcioni bastant d’hora fa que sigui menys probable que apareguin multituds de turistes, donant al mercat, una sensació de serenitat de la qual la majoria dels altres no poden presumir.

El tradicionalisme que fa únic el mercat flotant de verdures del Caixmir és també una de les raons que ara amenacen la seva supervivència. Alguns venedors opinen que el fet que aquest mercat hagi mantingut la tradició generacional de comerç pel sistema de troc mentre està envoltat d’una economia completament monetitzada desanima els joves a considerar-ho seriosament com una opció professional viable. I si hi ha menys joves disposats a seguir aquest comerç, la mida del mercat flotant es pot reduir significativament en tan sols una generació.

Un dels problemes més greu és l’augment de la població de Srinagar, el que ha comportat l’expansió d’infraestructures de baixa qualitat així com la tala d’arbres de la riba del llac, per tal de fer lloc per a més terreny de cultiu. Quantitats importants de residus no tractats i escorrentia agrícola van a parar cada dia al llac; s’hi ha de sumar també els residus no tractats produïts per les nombroses cases flotants del llac. Els 40.000 a 70.000 invasors (a novembre de 2018) que s’han establert a les illes dins del llac Dal coneguts com els “interiors de Dal” afegeixen quantitats desmesurades de residus al llac i romanen sense control. El llac només té 5 o 6 plantes de tractament d’aigües residuals i fins i tot aquestes no funcionen eficaçment. Tot això ha provocat que el llac es redueixi significativament. Segons un informe de l’any 2018, la mida del llac ha disminuït significativament, des dels seus 18-22 km2 a tan sols 10 km2. La profunditat del llac també ha disminuït dràsticament, amb informes que suggereixen que el llac ja pot haver arribat a tenir 40% de la seva profunditat anterior.

Si les coses continuen així, les inundacions al voltant del llac seran freqüents i fins i tot el llac històric podria desaparèixer en un segle. El 50% de les masses d’aigua de la regió ja han desaparegut, i la resta, inclòs el llac Dal, s’enfronta a canvis ecològics i químics desastrosos. Això pot resultar catastròfic per al cultiu d’hortalisses de la regió que depèn dels seus aiguamolls.

 

Ladakh i Caixmir(2009)-38. Caixmir, Srinagar

Tinc anotat que a cada lloc on ens aturàvem per fer una visita abans ens revisen el cotxe.

Després de visitar els jardins mogols vam anar a veure el temple hindú Shankaracharya, que es troba dalt d’un turó de la serralada Zabarwan. Es troba en una zona estratègica, i a més, el terreny se’l disputen musulmans i hindús. Al menys era així en el 2009; el cas és que no deixaven accedir amb càmeres de fotos, ni mòbils ni, curiosament, encenedors. I abans d’entrar ens van escorcollar a tots.

El temple està dedicat a Xiva. Actualment s’hi deu poder pujar amb càmeres de fotos ja que he trobat moltes imatges per internet.

Es considera que aquest temple és el més antic del Caixmir.

Aquell dia hi havia vaga general i no podíem anar a visitar la ciutat antiga de Srinagar, per això vam fer el recorregut pels jardins.

Segons les notes que tinc, uns dies abans el Primer Ministre havia fet unes declaracions en les que deia que la gent estava contenta i que no passava res. La gent d’aquí es va indignar amb les seves declaracions i es va revoltar; preferien ser independents. En aquell moment, i l’any anterior també, hi havia grups contra el Pakistan, i també contra l’Índia, o sigui, en defensa de la independència del Caixmir.

Després de les visites vam tornar al nostre hotel flotant, gaudint de les vistes del llac i dels munts de venedors que se’ns apropaven. 

 

 

Ladakh i Caixmir (2009)-37. Caixmir. Srinagar, jardins mogols: Shalimar Bagh

Shalimar Bagh significa el jardí de l’amor. És un nom comú en diverses construccions mogols de l’època. Sense anar massa lluny, a Lahore, al Pakistan hi ha uns altres jardins amb el mateix nom, i quan els vaig veure fa uns mesos, em van recordar aquests d’aquí.

Aquest jardí el va fer construir  l’emperador mogol Jahangir en honor a la seva única esposa, Nur Jahan. Aquesta vall tenia captivat a l’emperador i hi van venir a passar tretze estius.

Shalimar Bagh es un jardí d’estil persa tradicional, amb tres terrasses en cascada envoltades de fonts; el jardí té 410 fonts i un canal central per on circula l’aigua de les tres terrasses.

Els dos jardins laterals de Shalimar Bagh es coneixen com Fara Bagh o jardí de les Delícies i Faiz Bagh o jardí de la Generositat.

Quan l’emperador Jahnagir s’establia a Srinagar les construccions d’aquest jardí eren la residencia imperial i la cort es reunia en aquests jardins.

La primera terrassa feia les funcions de Diwan-i-Aam, o sigui de sala d’audiències publiques. La segona terrassa era el Diwan-i-Khaas o sala d’audiències privades de l’emperador. La tercera terrassa és on hi havia la Zenana o harem. Aquí és on vivien les dones de la cort mogol durant el regnat de Jahangir. Xa Jahan es va instal·lar aquí en un pavelló de pedra negre, que actualment ocupa la tercera terrassa.

Ladakh i Caixmir (2009)-36. Srinagar, jardins mogols: Nishat Bagh

El jardí Nishat és el segon jardí mogol, cronològicament parlant. És l’únic que no va encarregar l’emperador. El va fer construir el germà de Nur Jahan, Asaf Khan, que va tenir molta influència a la cort mogol, ja que estava doblement emparentat amb ells. Era el pare de l’esposa favorita de Xa Jahan. Es va construir l’any 1633.

Nishat Bagh significa jardí de l’alegria. Està construït entre el llac Dal i les muntanyes de Zabarwan, i té una bona perspectiva en les dues direccions.

Aquest jardí te dotze terrasses que representen els dotze signes del zodiac. A diferència del jardí de Shalimar, aquest tan sols té dues seccions, el jardí públic i el jardí privat per al Zanana o harem. El de Shalimar en té quatre; la diferència rau en el fet que el Shalimar Bagh era per a l’emperador mentre que el Nishat Bagh era d’un noble de la seva cort. La font de subministrament d’aigua a aquests dos jardins és la mateixa. Construïda en direcció est-oest, la terrassa superior té el jardí Zenana, mentre que la terrassa inferior està connectada amb el llac Dal. En els darrers anys, la terrassa més baixa s’ha fusionat amb la carretera d’accés. Hi ha alguns edificis antics del període mogol als voltants del Bagh.