Guermessa és l’exemple de ksar ciutadella o kalâa, que
vol dir fortalesa. Aquests ksours es troben sobre espadats o muntanyes, de
fàcil control de les vies d’accés. Des de dalt dominen els poblats troglodites.
Aquestes fortaleses han servit de refugi als habitants de la regió en cas
d’atac. Aquestes fortaleses tenen també la funció de graners, com els altres
ksours i per guardar els objectes de valor.
Segons les inscripcions que s’han
trobat a les portes d’algunes gorfes aquests ksours es van construir en el
segle XI. La seva construcció està relacionada amb la història del sud-est de
Tunísia. En aquesta època hi va haver constants invasions de tribus hilalianes
que provenien de l’alt Egipte i que van crear gran inestabilitat a la regió. De
totes formes, no es pot descartar que els ksours ciutadella no s’haguessin construït
abans d’aquestes invasions.
Els berbers vivien
a les planes fins que en el segle XI van arribar les tribus Beni Hillal,
enviats pels fatimites del Caire, per castigar als Zírides, que havien rebutjat
l’obediència xiïta. Van haver d’abandonar les planes per refugiar-se i
amagar-se a les muntanyes. A la regió de Matmata, es van amagar en coves
artificials camuflades, que son les cases troglodites d’aquesta regió. Altres
es van protegir en les muntanyes, amb els ksours ciutadella, que com ja he
comentat tenien la doble funció de fortalesa i de graners.
Les tribus Beni
Hillal o també anomenats hilalians eren originaris d’Aràbia i van emigrar a
Egipte en el segle VIII. Eren nombrosos i es van dedicar al bandidatge i als
saquejos. En el 978 els van deportar cap a l’alt Egipte on van continuar amb
les seves pràctiques violentes. Se’ls hi va prohibir creuar el Nil i els van
confinar a la regió de Said. En el 1050 el califa fatimita els va enviar a envair
el Magreb. Van conquerir la Cirenaica, i segons algun escrit de l’època els
hilalians passaven pels llocs arrasant-ho tot, com una plaga de llagostes. Al
Magreb n’hi van arribar uns 200 o 250 mil.
Nou Guermessa vist des del ksar |
En el 1052 hi va
haver una batalla decisiva prop de Gabes, en la que van guanyar els hilalians.
El 1057 van saquejar Kairuan. Van sorgir diferents dinasties hilàlides i la
seva influencia va durar tot el segle XII. Quan van arribar els otomans, els
hilalians van lluitar junt amb els berbers contra l’ocupació. També van lluitar
contra la colonització francesa. Actualment encara hi ha tribus hilalianes
vivint en aquesta zona del sud, on es dediquen a la cria de cabres.
El paratge on es
troba Guermessa m’agrada. Segueix sent de color terra, és impressionant. Està sobre
la muntanya, on destaca un pitó de roca. I sobretot, ressalta la mesquita, de
color blanc, al peu d’aquest bloc de roca. La mesquita que es veu ara és la reconstrucció
del segle XIX d’una molt més antiga. L’assentament més antic estava a dalt de
tot, a 300 metres d’alçada.
Ja des de la basa
de la muntanya es troben algunes construccions; aprofiten la paret de la
muntanya i les cases estan mig excavades. Pujar fins a dalt és un agradable
passeig. Les cases es confonen amb la muntanya, i només ressalta el color blanc de la vora de les portes i finestres. El
conjunt és molt bonic, i realment quedaven molt camuflats. La vista des de
dalt, sobre la plana també és interessant, ja que es pot veure el que em sembla
algun conreu i el nou poble, que aquest sí que està habitat.
Vista des de l'antic ksar de Guermessa |
La gent que vivia
en aquests ksours ciutadella van quedar pràcticament encerclats per les tribus
àrabs, que després van acabar sent els seus protectors. Poc a poc la gent va
baixar a viure a la plana i s’utilitzaven aquestes construccions com a graners,
i al finals ja van quedar abandonats.