Guermessa és l’exemple de ksar ciutadella o kalâa, que
vol dir fortalesa. Aquests ksours es troben sobre espadats o muntanyes, de
fàcil control de les vies d’accés. Des de dalt dominen els poblats troglodites.
Aquestes fortaleses han servit de refugi als habitants de la regió en cas
d’atac. Aquestes fortaleses tenen també la funció de graners, com els altres
ksours i per guardar els objectes de valor.
Les tribus Beni
Hillal o també anomenats hilalians eren originaris d’Aràbia i van emigrar a
Egipte en el segle VIII. Eren nombrosos i es van dedicar al bandidatge i als
saquejos. En el 978 els van deportar cap a l’alt Egipte on van continuar amb
les seves pràctiques violentes. Se’ls hi va prohibir creuar el Nil i els van
confinar a la regió de Said. En el 1050 el califa fatimita els va enviar a envair
el Magreb. Van conquerir la Cirenaica, i segons algun escrit de l’època els
hilalians passaven pels llocs arrasant-ho tot, com una plaga de llagostes. Al
Magreb n’hi van arribar uns 200 o 250 mil.
Nou Guermessa vist des del ksar |
En el 1052 hi va
haver una batalla decisiva prop de Gabes, en la que van guanyar els hilalians.
El 1057 van saquejar Kairuan. Van sorgir diferents dinasties hilàlides i la
seva influencia va durar tot el segle XII. Quan van arribar els otomans, els
hilalians van lluitar junt amb els berbers contra l’ocupació. També van lluitar
contra la colonització francesa. Actualment encara hi ha tribus hilalianes
vivint en aquesta zona del sud, on es dediquen a la cria de cabres.
El paratge on es
troba Guermessa m’agrada. Segueix sent de color terra, és impressionant. Està sobre
la muntanya, on destaca un pitó de roca. I sobretot, ressalta la mesquita, de
color blanc, al peu d’aquest bloc de roca. La mesquita que es veu ara és la reconstrucció
del segle XIX d’una molt més antiga. L’assentament més antic estava a dalt de
tot, a 300 metres d’alçada.
Vista des de l'antic ksar de Guermessa |
La gent que vivia
en aquests ksours ciutadella van quedar pràcticament encerclats per les tribus
àrabs, que després van acabar sent els seus protectors. Poc a poc la gent va
baixar a viure a la plana i s’utilitzaven aquestes construccions com a graners,
i al finals ja van quedar abandonats.