Tornem cap a Gafsa i visitem algunes
restes romanes però el museu ja està tancat. Després donem una volta pel
centre. Segueix estant ple de cotxes. Hi ha molt moviment de gent. bars on
només es veuen homes, botigues de roba, de mòbils... Contrastos curiosos. El
carrer de les joieries és impressionant: els aparadors estan plens de peces
brillants i pel meu gust un tant carregades.
A Gafsa s’hi ha trobat restes de la
cultura capsiana. És una civilització que es va estendre pel magreb en el mesolític,
entre el 8000 i el 4500 a. C. i a la que pertany l’home de Ain Dokkara, del que
mai n’havia sentit a parlar. Pel que he llegit aquest home feia 1,75 metres d’alçada,
era menys robust que l’home de cromanyó i la forma del seu cap era més harmònica
(la relació entre el crani i la cara). Aquesta civilització es van anar
estenent, començant des dels chotts i se li va donar el nom llatí de la
principal ciutat de la zona, Capsa, que actualment és Gafsa. Aquesta va ser la
ciutat on es van trobar els primers indicis d’aquesta cultura. Alguns lingüistes
creuen que la seva llengua podria ser la precursora del berber actual. No se
sap gran cosa de la seva religió però les restes trobades de cerimònies funeràries
fan pensar que creien en l’existència d’una altra vida.
En aquella època la regió era
sabana, pel que devia haver-hi vegetació i fauna diversa. S’han trobat
fragments d’ous d’estruç però el que fascina més als arqueòlegs son el que s’anomenen
“escargotiers”: una mena de túmuls de detritus diversos entre els que abunden
les closques de cargols de terra. Aquests dipòsits poden
tenir entre 20 i 30 metres de diàmetre. Contenen també restes d’ossos, d’animals,
eines… i en alguna de les capes s’han trobat cercles de pedra, que fan pensar
que puguin ser d’alguna cerimònia funerària. L’interès dels arqueòlegs en els “escargotiers”
és per trobar informació sobre aquesta cultura.
L’acumulació de closques de cargol
fa pensar que tenien una dieta basada en aquest animal, però també hi ha dades
que apunten a que es dedicaven a la caça, per tant a més dels cargols la
proteïna animal devia venir dels animals de caça. Les closques de cargol no
estan cremades i perquè s’hagin conservat en aquest estat devien ser bullides.
Per tant pot ser que la base de la seva dieta fos una escudella amb cargols i
altres carns juntament amb vegetals. 
Pel que diuen, ja que jo no vaig poder-hi
entrar doncs ja estava tancat, en el museu de Gafsa hi ha restes de l’època
capsiana i també de l’època romana (joies, monedes i mosaics). En el museu de Entre
els segles I i IV d. C. la supervivència de Roma depenia molt de l’oli d’oliva
i el gra que venia de les províncies nord africanes. 
Així doncs, el lloc on es troba
Gafsa ha estat habitat des de l’antiguitat. Va ser una ciutat númida important
l’any 10 a. C. Els romans estaven interessats en aquesta ciutat ja que estava
en la ruta de les caravanes que entre el nord, ric en cereals i els oasis de El
Jerid. Per això van atacar per sorpresa i van empresonar a tots els habitants.
Un any més tard van aconseguir capturar el rei númida Yugarta. Llavors Capsa va
passar a ser un municipi i en el any 540 es va protegir amb una muralla. Els
bizantins la van anomenar Justiniana i la van “evangelitzar” pel que llegeixo,
diuen que de forma tant eficient que quan
en el 668 l’àrab Uqba ibn Nafi la va conquerir els seus habitants van
seguir parlant llatí durant encara uns 500 anys més. De l’antiga Capsa es poden
veure les restes de les piscines romanes. 
L’hotel en el que ens allotgem (Jugurtha)
és una passada. Les habitacions son immenses i la decoració dels sostres i els
mobles és senyorial, com si es tractés d’un palau.
Al matí vaig sortir a passejar pel jardí
i vaig trobar la piscina, que estava buida, però que tenia una bona vista de
les muntanyes del voltant. Les muntanyes són de clor terrós i amb la llum de primera
hora era molt bonic. Aquest hotel és on venen la gent que treballa en la
industria dels fosfats. En principi no està destinat a turistes i si s’hi
allotgen només s’hi poden quedar una nit. 