Cheneni
Cheneni és també un ksar ciutadella, amb les cases
excavades a la muntanya i diverses coves. Hi ha també una mesquita subterrània
i unes tombes de 4 metres que tenen una curiosa llegenda. Segons la llegenda,
en aquestes tombes hi havia enterrats uns berbers que van morir a mans dels
romans i que es van despertar al cap de 4 segles, i se’n van adonar de que els
seus cossos havien anat creixent durant aquest temps. En despertar-se no
reconeixien res i es van acabar convertint a l’islam. Quan van morir se’ls va
enterrar en aquestes tombes que estaven fetes a la seva mida. 
El poble de Cheneni és molt bonic, i és el ksar on trobem
més gent. Hi ha botiguetes, una cafeteria i un restaurant en una de les cases
mig excavada a la muntanya. La vista des de la part alta del poble és agradable
tot i que el paisatge es veu molt àrid. El curiós és que molts d’aquests ksours
van enfonsar-se degut a unes riuades que hi va haver, crec que l’any 1968. Veient-ho
tot tant sec costa una mica d’imaginar.
Pel que he entès, en aquests ksours ciutadella, la part
alta, que és la fortalesa era la part defensiva i que s’utilitzava de graner i
a la base de la muntanya és on hi havia les vivendes.
Passegem pel poble, les cases estan a diferents nivells, hi
ha una mesquita restaurada, que contrasta amb el paisatge terrós del voltant. I
anem dinar al ksar o antic poble de Cheneni. Dinem al resto local que hi ha
dins del poble. Aquest es el mes turístic. Les botiguetes de records venen unes
roses del desert espectaculars, grandioses. M’expliquen que provenen del Chott
el Djerid o en general, dels llacs salats de la zona. Em sorprenen perquè són
molt més cristal·lines que les que tinc a casa i que les que havia vist altres
cops. La base de les roses del desert és el guix, sulfat de calci, que en
cristal·litzar lentament va agregant granets de sorra. És curiós perquè en venen
de molts colors: les clàssiques de tons entre ocre, marró i vermellós, però
també de tonalitats blavoses i verdoses. Sempre havia pensat que eren pintades,
però em diuen que no; pot ser és degut als minerals que hi ha.
Tataouin
Després de dinar anem cap a Tataouin, a visitar el museu
de ciències. Tataouin es troba 50 Km al sud de Medenine. Antigament
era una parada en la ruta de les caravanes que unia gabes amb el sud-oest de Líbia
i Sudan. En el 1890 va passar a ser un centre militar i actualment té un mercat
important, on es troben la gent dels ksours i els nòmades.
El sud-est de Tunísia té la influència del Sàhara, (el
gran erg oriental) i del mar (golf de Gabes). Per això des de l’antiguitat ha sigut una
porta o orient, per la gent del magreb i un lloc de pas cap al sud, entre el Sàhara
i Sudan. És per això que el seu paisatge és peculiar i per les seves terres hi
ha passat moltes civilitzacions diferents.
Hi ha evidencies de que a finals de l’era primària (fa
uns 250 milions d’anys) en aquesta zona hi havia el mar de Tetis. Al djebel Tebaga
s’hi ha trobat restes d’algues, closques i esponges. A l’era secundària en aquesta
regió de Tunísia hi havia grans moviments de l’aigua del mar, envaint el territori
(transgressió) per desprès retrocedir (regressió). Les transgressions van tenir
lloc fa uns 150 milions d’anys, en el període juràssic i en el cretaci
superior, fa uns 90 milions d’anys. Això va deixar molts sediments fòssils i actualment
es veuen les capes calcàries, de guix i d’argila. En els períodes entremitjos
hi va haver les regressions, i en aquella època hi havia vida en la regió, una
vida típica d’un delta, amb fauna i flora. S’han trobat troncs petrificats i empremtes
de plantes en l’argila. S’han trobat ossos també i s’ha pogut demostrar que en
aquesta zona hi vivien els dinosaures. Va ser a finals de l’era secundària que
el mar es va retirar definitivament d’aquesta zona.
Em va agradar visitar el museu. Hi ha maquetes de dinosaures
i també d’un ocell prehistòric. Es poden veure ossos d’aquests dos animals. Hi
ha també un fòssil de tortuga, que m’impressiona perquè té milers d’anys i la forma
del cap és similar al de les tortugues actuals. M’impacta un fòssil de musclo,
que trobo sorprenentment gran, fa uns 40 cm de llarg. També s’hi poden veure
fragments de meteorits, un és del 2001, que té una composició de ferro i
níquel. En una altra vitrina expliquen que s’ha trobat pols d’un meteorit que
va caure a Mèxic.
Com que és un museu de ciències i geologia també hi ha
minerals diferents, em sorprèn una làmina fina d’iridi, i grans blocs de
minerals de plom i zinc, que son metalls que s’extreuen en aquesta zona. També hi
ha una ampolleta amb petroli, i és que el país també en té, encara que no
massa.
Sempre havia trobat sosso el paisatge sedimentari, però
en aquest viatge l’hi he començat a agafar carinyo. En les parets de terra,
sediments de temps passats, hi ha molta història amagada, que es pot llegir en
el seus fòssils. Es poden veure els diferents tipus de “terra”, de coloració,
composicions diverses.
Anem a visitar el ksar Douiret. És un altre exemple de
ksar ciutadella; com en els altres, la mesquita blanca contrasta amb les
construccions terroses. Hi ha una part del ksar restaurada, fins i tot hi ha
una cafeteria molt agradable, i una part en roines. Les cases estan a diferents
nivells enfilant-se per la muntanya. Les habitacions son petitones. 
Tornem cap a Tataouin. A l’hotel hi ha força gent, però
no sé si es gent que està allotjada a l’hotel o tan sols han passat a prendre
alguna cosa. 
Pel camí el xofer m’explicava que tots aquests poblets
que anem veient tenen aigua i llum, i que molts també tenen accés a internet.
En molts d’ells veiem la font i la gent amb els bidons anant a buscar aigua.
 |
| Hotel a Tataouin |
M’explica
que hi ha molts tunisians que han marxat a Europa a treballar i que ara el que
hi ha son molts libis que han passat a Tunísia fugint de la guerra al seu país.
Estan en camps de refugiats de nacions unides, i no tenen permís per treballar.
Aquí també hi ha crisis econòmica, i com que l’atur és elevat ha proliferat el contraban
de gasolina. Per la carretera, a un costat i l’altre, es poden veure paradetes
amb bidons, que indiquen que venen gasolina. Està prohibit però més o menys
tolerat degut a la situació actual.
