Mentre anem cap a Tozeur el xofer m’explica que a l’oasi de Tamerza només
hi ha palmeres, mentre que al de Tozeur hi ha també arbres fruiters, com
albercoquers, però que els cítrics que es venen en aquesta regió, taronges i
mandarines, provenen del nord del país. Tozeur es troba en una franja de terra
que separa el chott El Jerid i el chott El Gharsa. De fet aquesta regió que
inclou l’oasi de Tozeur i el de Nefta és la regió anomenada Bled El Jerid, que
vol dir país de les palmeres datileres. Ara be, hi ha part de les palmeres que
son estèrils.  |
| Tozeur |
El sistema de rec dels oasis d’aquesta zona està regulat per una
normativa que data del segle XIII. Va ser ideada per Ibn Chabbat, un agrònom
originari de Tozeur. El sistema de distribució de l’aigua per les diferents
parcel·les de l’oasi es feia amb sèquies en les que s’hi col·locava un tronc de
palmera travessat, i que tenia uns talls per on es filtrava l’aigua. El
guardià, que havia jurat el seu càrrec sobre l’Alcorà, controlava el temps que
deixava arribar aigua a cada parcel·la. Després taponava amb fang els forats
per on es filtrava l’aigua. El temps que es deixava circular depenia de la
grandària de la parcel·la, i es mesurava amb una mena de rellotge: una espècie
de gerra de 2,5 litres amb un forat al fons i que en una hora es buida 22 vegades.
El que no em queda clar és si s’omplia amb sorra i actuava com a rellotge de
sorra o s’omplia d’aigua. La informació que he trobat és contradictòria.
 |
| Tozeur |
Tozeur, o antigament Thusuros, es troba on hi havia la calçada romana que
unia Biskra amb Gabes i que permetia vigilar la frontera que separava el nord
romà del sud desèrtic on vivien els berbers.
 |
| Tozeur |
El cristianisme va arrelar fortament entre els berbers. Diuen que el
mocador negre que porten les dones a la regió de El Jerid ve de l’època
cristiana. Després, en el segle VII quan van arribar els àrabs hi van haver
grans enfrontaments entre els berbers cristians i els àrabs musulmans. A l’edat
mitja Tozeur es coneixia com Kastiliya. En el segle XVI la regió va patir una
gran epidèmia de còlera que va reduir la població a la meitat.
Tozeur és agradable; les construccions son de totxos vermells que els hi
permeten fer decoracions i relleus a les façanes. En algun lloc es veu enmig
dels totxos un tros de fusta, que serveix per donar flexibilitat a la construcció
en cas de moviments de terra.
 |
| Tozeur |
Donem una volta per la part antiga i el mercat.
Al final puc fotografiar una de les gasolineres que es troben en alguns pobles,
són peculiars. La decoració de les reixes de les finestres i les portes de les
cases, també son molt detallistes. Hi ha edificis molt bonics i en alguns que
tenen les catifes esteses penjant de la façana, contrasta els colors vius del
teixit amb el terrós de la casa. No sé si son catifes per vendre o perquè les
han netejat o tret a ventilar. Suposo que hi ha de tot. El mercat també té
coses curioses: les carnisseries que per identificar la peça de carn deixen el
cap clavat al costat, també amb els grans peixos ho fan. Totes les parades es
veuen molt netes i cuidades. Passejar per la ciutat em resulta agradable. Com
que és un lloc força turístic no hi falten les botiguetes d’artesania, i tenen
peces boniques.
Deixem enrere Tozeur i anem cap a Gafsa. Més o menys a mig camí hi ha el
poble de Metlaui que és un centre miner on s’extreuen fosfats. El jaciment de
fosfats va ser descobert en el 1886, en que es van trobar capes superposades
d’entre 5 i 8 metres de gruix de fosfat de calci. Tunísia produeix uns 8
milions de tones de fosfat, el que el situa en el cinquè lloc en el mon en
producció de fosfats. A partir del mineral s’obté àcid fosfòric i diversos
fosfats per fertilitzants, que després s’exporten des del port de Gabes.
Per la carretera, que porta a Gafsa i enllaça amb la que va cap a Gabes, hi
ha molt trànsit de camions carregats amb els sacs de fosfats. A part del
moviment degut a les mines, hi ha també força moviment de cotxes. 
Dinem prop de Gafsa. Per fi una mica de varietat en el menú, ja que hi ha
dies que matí i nit hem acabat menjant el mateix: cus cus i una mena de crep
superfina farcida de verdures i ou. Molt bo tot, però una m ica repetitiu.
Aquest cop prenc sopa de verdures i carn a la brasa (xai i pollastre) amb
patates fregides. Gafsa és gran, hi ha molts embussos, molts cotxes per tot
arreu. Es triga estona per creuar-la. Tant a Gafsa com a Tozeur es veuen molts
nens i joves que van o surten d’escola. Les mares a la porta, esperant-los per
tornar cap a casa... Un ambient molt similar
a casa nostra. Aquí van amb uniforme i es veuen sortir d’escola
barrejats els nens i nenes. Ens saluden rient. La gent és amable i cordial. 
Fem una travessa pel djabel Orbata. És roca sedimentària, erosionada pel
vent, que en alguns casos genera formacions peculiars a la part de dalt de tot.
El color de l’entorn segueix sent terrós. Arribem a Sned i El Guettar. En
aquests pobles hi ha unes coves semi troglodites berbers del segle XI. Algunes
son cases en que una part només és excavada a la roca i l’altra queda fora de
la roca, com la façana, però d’altres son totes excavades ala roca. Des de dalt
on hi ha aquests habitacles es veu, a la vall, el poble actual. 
Les coves em sorprenen per lo àmplies que son. Algunes estan comunicades
entre elles. Hi ha diferents espais en l’interior, separada la cuina del que
devia ser sala menjador. En una hi ha una aigüera; algunes estan restaurades.