07 de febrer 2013

Sud de Tunísia_3: Ksar Joumaa

Ksar Joumaa

Anem a dormir al ksar Joumaa, que es troba sobre un turó a uns 30 km al sud-oest de Medenin. És un antic ksar parcialment restaurat i convertit en alberg. Les habitacions, que en aquestes construccions s’anomenen gorfes, son de tova, semi cilíndriques i sense finestra. Només hi ha uns forats en la part alta de la paret, pel darrera, per la ventilació. Hi ha matalassos a terra i mantes i llençols. Llegeixo que l’objectiu del sostre corbat és que l’aigua de la pluja s’escoli i es pugui recollir a la base. Antigament tant les parets com els sostres estaven decorats.
Aquest ksar té dos “carrers” separats per un turó, al que es pot pujar fàcilment per un tram d’escales. A banda i banda del turó, en cadascun dels carrers hi ha les gorfes i els banys. Aquests dos camins s’ajunten, al cap d’uns metres, per donar lloc a un carrer més ampla. En aquest tram les gorfes estan habilitades com a bars i restaurants. Hi ha dos sales de banys, per homes i per dones. En cadascuna hi ha dos wàters, en espais minúsculs i dos dutxes. Bàsic però correcte, net i amb aigua calenta. La pega, no hi havia ni un clau on penjar res.
Des de dalt del turó, la vista de les estrelles era fantàstica. Jo que tinc mala vista, amb els prismàtics les veia molt be. El cel estava molt net i lluïen molt. Per fi vaig poder veure les plèiades! I és que mai me n’havia endut prismàtics i no se m’havia acudit fer-los servir de nit per veure estrelles.  
Interior de la mesquita
El sud tunisià es caracteritza pels ksours (plural de ksar). N’hi ha en indrets ben diferenciats, com pot ser sobre turons o a les planes, adaptant-se a l’entorn i camuflant-se en el paisatge. Mai es construeixen en una zona inundable. Durant segles han representat la vida rural del sud-est tunisià. Estan formats per gorfes, o habitacles, disposats en un o més pisos, que formen una plaça central. Des de l’exterior només es veu una paret, hi ha tan sols la porta d’entrada. Alguns, els que són de pisos, des de fora tenen aspecte de fortalesa.
Els ksours són graners col·lectius. Poden ser d’una tribu, o de més d’una o de tan sols una part. Hi emmagatzemaven els productes agraris, però també hi guardaven els objectes de valor, quan sortien amb els ramats. Cada gorfa tenia una altra cambra més a l’interior on hi havia amagatalls on deixar-hi aquests objectes.
L’origen dels ksours ve de la necessitat de tenir reserves d’aliments per si arribaven èpoques de sequera. Aquest tipus de construccions protegien els aliments, de forma que s’arribaven a conservar fins a set anys. Però com deia abans, en ser una població seminòmada, necessitaven algun lloc on deixar les seves pertinences vigilades. Els ksours tenien un vigilant, per tant les seves coses estaven segures.  Per això el ksar era un graner però també tenia el sentit de fortalesa. A més, tenia una funció social; és on es trobava la gent, on hi havia els intercanvis comercials, i a les planes, va acabar sent la plaça del mercat.
La plaça central tenia diferents utilitats: s’hi dipositaven les mercaderies abans d’emmagatzemar-les a les gorfes, s’hi deixaven els animals i també és on s’establien les relacions comercials.  
La gorfa és la unitat bàsica del ksar, es repeteix disposant-se unes al costat de les altres, i quan el suor és de pisos, també es repeteix en vertical. Té uns 2 metres d’alçada, 2 d’ampla i 4 o 5 de fondària. Algunes gorfes, si són del mateix propietari, estan unides entre elles per dins.
Quan es construeix una gorfa, a la part alta de la gorfa, s’hi col·loquen unes barres de fusta d’olivera per poder-hi penjar els productes que s’han de conservar i assecar a l’aire, com les olives i el formatge. Els cereals s’emmagatzemen a la part baixa de la gorfa. Com ja he dit, a la part alta de la paret hi ha uns forats que serveixen per la ventilació i permeten l’assecat d’aquests productes.
L’espai que separa dos gorfes veïnes és generalment on hi ha els amagatalls pels objectes de valor. La porta de la gorfa és en fusta de palmera i la clau era també de fusta. La clau la guardava el cap de família. En general els ksours tenien unes 150 o 200 gorfes.     
Vista des del ksar Joumaa
Al mati mentre espero l’esmorzar, vaig a donar una volta pels voltants. A dalt del turó hi ha una antiga mesquita i té un cementiri bastant destruït, però en el que es pot veure alguna tomba. Continuant pel carrer central del ksar, un cop s’acaba la part reconstruïda, hi ha moltes altres gorfes, mig destruïdes. La vista des de la plaça central del ksar és bonica; és un ksar de muntanya i al peu, sobre la plana desèrtica es pot veure el nou poble.