 |
| Ksar Joumaa |
Anem a dormir al ksar Joumaa, que es troba sobre
un turó a uns 30 km al sud-oest de Medenin. És un antic ksar parcialment
restaurat i convertit en alberg. Les habitacions, que en aquestes construccions
s’anomenen gorfes, son de tova, semi cilíndriques i sense finestra. Només hi ha
uns forats en la part alta de la paret, pel darrera, per la ventilació. Hi ha
matalassos a terra i mantes i llençols. Llegeixo que l’objectiu del sostre
corbat és que l’aigua de la pluja s’escoli i es pugui recollir a la base.
Antigament tant les parets com els sostres estaven decorats.
Aquest ksar té dos “carrers” separats per un
turó, al que es pot pujar fàcilment per un tram d’escales. A banda i banda del
turó, en cadascun dels carrers hi ha les gorfes i els banys. Aquests dos camins
s’ajunten, al cap d’uns metres, per donar lloc a un carrer més ampla. En aquest
tram les gorfes estan habilitades com a bars i restaurants. Hi ha dos sales de
banys, per homes i per dones. En cadascuna hi ha dos wàters, en espais
minúsculs i dos dutxes. Bàsic però correcte, net i amb aigua calenta. La pega,
no hi havia ni un clau on penjar res.
Des de dalt del turó, la vista de les
estrelles era fantàstica. Jo que tinc mala vista, amb els prismàtics les veia
molt be. El cel estava molt net i lluïen molt. Per fi vaig poder veure les
plèiades! I és que mai me n’havia endut prismàtics i no se m’havia acudit
fer-los servir de nit per veure estrelles.
 |
| Interior de la mesquita |
El sud tunisià es caracteritza pels ksours (plural de
ksar). N’hi ha en indrets ben diferenciats, com pot ser sobre turons o a les
planes, adaptant-se a l’entorn i camuflant-se en el paisatge. Mai es
construeixen en una zona inundable. Durant segles han representat la vida rural
del sud-est tunisià. Estan formats per gorfes, o habitacles, disposats en un o
més pisos, que formen una plaça central. Des de l’exterior només es veu una
paret, hi ha tan sols la porta d’entrada. Alguns, els que són de pisos, des de
fora tenen aspecte de fortalesa.
Els ksours són graners col·lectius. Poden ser d’una
tribu, o de més d’una o de tan sols una part. Hi emmagatzemaven els productes
agraris, però també hi guardaven els objectes de valor, quan sortien amb els
ramats. Cada gorfa tenia una altra cambra més a l’interior on hi havia
amagatalls on deixar-hi aquests objectes.
L’origen dels ksours ve de la necessitat de tenir
reserves d’aliments per si arribaven èpoques de sequera. Aquest tipus de
construccions protegien els aliments, de forma que s’arribaven a conservar fins
a set anys. Però com deia abans, en ser una població seminòmada, necessitaven
algun lloc on deixar les seves pertinences vigilades. Els ksours tenien un
vigilant, per tant les seves coses estaven segures. Per això el ksar era un graner però també
tenia el sentit de fortalesa. A més, tenia una funció social; és on es trobava
la gent, on hi havia els intercanvis comercials, i a les planes, va acabar sent
la plaça del mercat.
La plaça central tenia diferents utilitats: s’hi dipositaven
les mercaderies abans d’emmagatzemar-les a les gorfes, s’hi deixaven els
animals i també és on s’establien les relacions comercials.
La gorfa és la unitat bàsica del ksar, es repeteix
disposant-se unes al costat de les altres, i quan el suor és de pisos, també es
repeteix en vertical. Té uns 2 metres d’alçada, 2 d’ampla i 4 o 5 de fondària.
Algunes gorfes, si són del mateix propietari, estan unides entre elles per
dins.
Quan es construeix una gorfa, a la part alta de la gorfa,
s’hi col·loquen unes barres de fusta d’olivera per poder-hi penjar els
productes que s’han de conservar i assecar a l’aire, com les olives i el
formatge. Els cereals s’emmagatzemen a la part baixa de la gorfa. Com ja he
dit, a la part alta de la paret hi ha uns forats que serveixen per la
ventilació i permeten l’assecat d’aquests productes.
L’espai que separa dos gorfes veïnes és generalment on hi
ha els amagatalls pels objectes de valor. La porta de la gorfa és en fusta de
palmera i la clau era també de fusta. La clau la guardava el cap de família. En
general els ksours tenien unes 150 o 200 gorfes.
 |
| Vista des del ksar Joumaa |
Al mati mentre espero l’esmorzar, vaig a donar una volta
pels voltants. A dalt del turó hi ha una antiga mesquita i té un cementiri bastant
destruït, però en el que es pot veure alguna tomba. Continuant pel carrer
central del ksar, un cop s’acaba la part reconstruïda, hi ha moltes altres
gorfes, mig destruïdes. La vista des de la plaça central del ksar és bonica; és
un ksar de muntanya i al peu, sobre la plana desèrtica es pot veure el nou
poble.
